Estàvem tots dos sols

Janez F. Jarc és un autor eslovè. He aconseguit molt poca informació sobre ell. Em va cridar l’atenció aquest poema que ha aparegut en el darrer número de la revista Literatura.


ESTÀVEM TOTS DOS SOLS

No coneixia el teu nom
quan vas posar en silenci la teva mà al meu front.
Algunes gotes d'aigua per alguns crits meus
es refregaren profundament en el meu cos.
Estàvem tots dos sols.
Profundament sumida
en un somni antic,
que havies portat del Pare.
Els nostres camins es creuaren.
Quan vas prometre
que repartiries el teu nom
i l'enfonsaries en l'origen.

Vaig marxar i vaig tornar.
Durant llargs anys
quan el cel va canviar la seva forma milers de vegades
vam compartir tardes solitàries.
Les teves petjades no deixaven marca.
I el vent no descobria les teves aromes.
Ara estic tranquil
i espero la pluja de tardor.