abcd xavier farré

Torno als poemes que vaig traduir durant la meva estada a Ventspils (Letònia) en què vam treballar un grup de poetes traductors de diferents llengües que, en alguns casos, desconeixíem per complet. Aleshores, el treball es feia a partir de versions de l'anglès i de les consultes que fèiem directament al poeta en qüestió. Donatas Petrošius és un poeta lituà que presenta imatges i connexions molt interessants.  ARRELS la superfície de la terra és entrellaçada amb cordes de cànem com si fos una xarxa de la qual tots hem estirat els forats tots els meridians del món s’agrupen en una corda blanca que el meu pare i jo hem estirat al llarg d’una línia tensa on plantem arços vora la carretera per dins el patí la terra és plena de fonts i les nostres arrels molars han de ser fortes ha passat tant de temps que el dentista quasi m’ha tret la mandíbula estirant les arrels de la meva boca quan volia netejar l’herba dels brots d’arços tot el dia arrencant la terra que...

Un altre poema de Donatas Petrošius . EN UN SOMNI RETORNO A BELGRAD He reflexionat amb les butxaques cosides. En pensaments recorro els contorns d’un mapa, abandonant-ne les ciutats, i els seus noms on tot el que hi ha és de meitats del segle XX turisme d’aquarel·la amb torres de rellotge per estrenar, bústies bloquejades plenes de sobres buits. Miro com si no m’ho cregués – els rellotges s’han posat en contra meu. Els vianants passen més ràpid que ràpid, com si irradiessin alguna cosa més que ells mateixos.

Amb Donatas Petrošius (1978) tanco la presentació dels poetes que han format part del seminari a Ventspils. Donatas és llicenciat en Llengua i literatura lituanes. El seu primer llibre, publicat l’any 2004, va rebre dos premis al millor debut de l’any. Acaba de publicar un segon llibre fa un parell de mesos. Actualment, viu a Vilnius. A DÉU LI ENCANTA QUE TINGUI TANTA GANA Quan vaig entendre que m’havien eximit del Cel vaig començar a collir i a menjar pomes podrides, arrencava tot el que podia. Senyor, si m'és donat, protegiu-me de les visions: conteniu-me, perquè en la meva inexperiència no prengui nota del que m’espera demà. Tinc por de veure-hi massa i de quedar-me cec perquè, Senyor, quin és el valor del món real? Les opcions del seu dolç repartiment? Fruits secs i vi quan la meva sang seguirà sent tan agra com sempre? Quin és el valor d’aquests documents de fe i propietat si hi renuncio per endavant? El temor que podria agafar alguna cosa que no em pertany? Deixar ditades en ...