Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Zeszyty Literackie

Cadernera

Anna Piwkowska ha publicat nous poemes en un dels darrers números de Zeszyty Literackie. Sembla que estigui buscant formes d’expressió diferents, alliberar-se una mica de la forma rígida de la seva obra anterior. Amb tot, segurament serà un camí un pèl difícil, ja que un canvi implica també adoptar moltes vegades un altre to. No estic gens en contra de canviar de to, com tampoc de conservar-lo. Hi ha poetes que canvien cada nou llibre que treuen, i hi ha poetes que, aparentment, sembla que estiguin escrivint sempre el mateix poema. Tant en els uns com en els altres trobem excel·lents resultats. CADERNERA Rere el vell hivernacle, que havia estat un abocador, han crescut unes roses. Hi anava els matins per observar aquell ocell de colors marró i groc que s’enlairava de la bardissa fent soroll quan una bugadera de l’altra banda del mur rogenc abocava les aigües sabonoses d’un gibrell. Avui al vespre era mort sota les altes finestres de l’hivernacle. Potser s’ha ...

Formes de fum

La revista Zeszyty Literackie, ara en la seva nova aventura editorial de poesia, acaba de treure un volum que recull la producció del poeta Maciej Niemiec des de 1996 a 2010. Un volum que hauria de servir per situar la seva obra en el lloc que li pertoca dins la poesia polonesa contemporània. Un nom, el de Maciej Niemiec, que va ser bastant important en la dècada dels anys 90 i que després va quedar misteriosament silenciada. Després de la seva prematura mort, aquest volum es feia més necessari que mai. Finalment, podem tornar a gaudir d'una proposta poètica que tots els crítics i els lectors haurien de tenir en compte. Amb el poema d'avui comença el llibre de poemes i podria funcionar com un pòrtic de bona part de la seva obra poètica. *** Les nostres agosarades i silencioses imprecacions no podien canviar res en aquell vent fred del matí, tan immòbil que hi vaig construir formes duradores de fum que es movien durant tot un minut, potser dos, en el fons dels ben d...

Trouville (Un comiat)

Acabo de saber que ha mort el poeta Maciej Niemiec. Havia nascut l’any 1953 a Varsòvia, però des de l’any 1987 vivia a París. Potser la llunyania va provocar que fos menys conegut entre el públic polonès, encara que va ser des de la distància que va publicar tots els seus llibres de poemes. Pertanyia a la generació perduda de la poesia polonesa, integrada per aquells poetes que es van trobar entre la generació de la Nova Ona (els autors nascuts a la dècada dels 40) i la generació que va trasbalsar tots els fonaments de la poesia polonesa contemporània, nascuts ja a la dècada dels 60. Estèticament, Niemiec no podia trobar afinitats amb cap dels grups, va seguir una evolució molt personal. Una mena d’intimitat poc habitual en la poesia polonesa del segle XX. El considerava (i el considero) un dels autors més interessants quant a la seva poesia. I a la vegada també un dels més desconeguts, com Jan Kasper . Ambdós mereixen un reconeixement molt més ampli del que tenen. Potser aquí també ...

Tardor. Baixa Saxònia

Ahir al vespre vaig rebre una excel·lent notícia. Marcin Kurek (1970) acabava de guanyar el premi Kościelski amb el llibre Oleander (Baladre) . El premi Kościelski és un dels més prestigiosos en la literatura polonesa. Feia temps que Marcin Kurek no publicava cap nou llibre de poesia, i amb aquest darrer (que conté un sol poema llarg) no tan sols s’ha consolidat com un gran poeta sinó que, a més, ha estat el volum que inaugura la nova col·lecció de poesia de Zeszyty Literackie (el següent número de la col·lecció era el poemari de Natalia de Barbaro ). Però Marcin Kurek no és tan sols conegut com a poeta. És també un excel·lent traductor, i a ell li devem la publicació de 62 poemes de Joan Brossa amb què va guanyar el premi de traducció de la revista Literatura na Świecie . Seguirem parlant d’aquest autor i del seu nou llibre de poemes. Per ara, deixo aquest poema que va publicar l’any 1997. TARDOR. BAIXA SAXÒNIA Ningú no és una illa solitària, repeteixo un pas rere un altre m...

El meu destí

La rentrée literària a què ens han acostumat els editors el mes de setembre se centra bàsicament en els llibres de grans vendes i en la narrativa. Per sort, la poesia (i també l’assaig) no s’ha de regir per aquestes normes, i un llibre de poemes pot aparèixer en qualsevol moment sense que això afecti les seves vendes (que ja són, per definició, ben minses). Els lectors de poesia representen tal vegada el públic lector més fidel. Amb tot, els editors de vegades també fan passar aquests llibres per l’adreçador. Bé, així ens trobem de cop i volta amb una llista de nous llibres. Aquest cop, la rentrée a la poesia plena està plena de bones propostes. Natalia de Barbaro (1970) havia publicat fins ara en revistes literàries, principalment a Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris). Ha publicat el seu primer llibre de poemes fa una setmana. Un llibre excel·lent que no hauria de passar desapercebut. *** El meu destí s’avorreix. Em va fer creure que era jo qui decidia, però avui ho h...

Ve per darrera vegada

Tomasz Różycki té ja el següent llibre de poemes a punt de sortir. Si tot va bé, serà ja al setembre. Tots els poemes amb la mateixa estructura, setze versos dividits en dues estrofes de vuit, una forma que ens pot ser molt familiar. Alguns dels poemes que formaran part d’aquest nou llibre han anat a apareixent als Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris).  *** Ve per darrera vegada a aquest indret anomenat platja per acomiadar-se del riu en plena nit, seguint petjades d’animals, per beure aigua i refrescar els càlids, massa càlids llocs. L’esperen encara vols amb retard, saltar per àmbits de paranys, Labrador en la llum lívida dels glaçats vidres dels radars, hi ha encara una nit perduda i mil nits desdibuixades enmig de les esferes de continents nítids i espectres lunars, una pols platejada que roman als dits, i molt més encara, el llambreig d’aquests espais, a la pantalla no hi ha cap rastre de vida. Però la foscor és la norma, mentre la llum és calor, esforç...

Wrocław neix...

Estic acabant de llegir el darrer llibre de Jan Polkowski . Fascinació. Encantament. És un dels millors llibres de poesia que he llegit els dos darrers anys. Ha valgut la pena esperar que el poeta trenqués el seu llarg silenci. Val la pena reconciliar-se amb la poesia després de molts i molts llibres que no aporten res, que són només una mostra dels seus autors de les seves capacitats (o limitacions) i per poder seguir sonant com a noms en aquest difícil món de la literatura. Però és molt millor fer una reentrada com la del poeta polonès. I sembla que tindrà continuïtat. En el darrer número dels Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris) apareixen alguns poemes posteriors a Cantus . I del llibre, també aportaré alguna altra traducció. El poema fa referència a Wrocław, que serveixi també aquí per desitjar que no es vegi massa afectada per les inundacions dels últims dies. *** Wrocław neix de l’entumida llengua de desembre, de la guerra de la boira, mig despert observa una escaramussa de fa...

Dies insegurs

Aquest poema d' Anna Piwkowska ha aparegut en el darrer número de la revista Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris), una revista mítica en la cultura polonesa, fundada en 1982 a París, i des de 1990 amb la redacció ja a Varsòvia. En el consell de redacció trobem els grans noms que han contribuït a fer de la literatura polonesa i, especialment, de la poesia un dels fenòmens literaris de la segona meitat del segle XX. DIES INSEGURS Ja ningú no necessita somnis, l'hivern arriba al final, se sent l'olor de boix, l'escorça dels arbres reverdeix, l'herba germina i aviat ben segur apareixeran les anemones, caurà un raig de sol que lliscarà per una pàl·lida teula vermella. Els dies són insegurs i si durant aquests dies escoltem, vora l'espelma, en uns discs russos, els arcs que alt en el cel tallen platejats violoncels, o les notes nostàlgiques més enllà dels mars del sud, o les veus femenines, espesses, d'òpera, serà tan sols un breu instant, i després seurem al ...