abcd xavier farré

Des que vaig arribar a Polònia enguany per començar el curs, no he comentat res sobre les novetats editorials. Tenia massa coses a la vegada. I també m’estava recuperant de l’esforç (i també inoblidable experiència) que havia suposat traduir durant dos mesos i mig Krystian Lupa, el director de teatre. Després, arribo a Cracòvia, i em trobo de cop i volta amb el curs editorial ja iniciat i amb una allau d’entrada. Feia temps que no veia un esclat de publicacions de poesia de tanta qualitat en tan poc temps. Només cal dir que grans noms de la generació dels autors entre 40-50 anys treuen llibre nou, Micha ł Sobol, Tomasz Różycki (amb 99 poemes!) o Dariusz Suska. Aquest darrer poeta segueix amb el seu tema principal, la mort, en el seu llibre Una vida atuïda de sobte.  Però ara, aquesta mort adopta moltes altres cares, passa també a configurar el record, la pèrdua, i no és ja tan sols aquesta atracció fatídica, o la visió quasi innocent des del punt de vista d’una nena (com en ...

La setmana vinent serà una mica intensa, viatges a Mallorca i a Madrid i trobades amb poetes polonesos que he anat traduint aquests anys. Una de les trobades serà amb, entre altres, el poeta Tomasz Rózycki, de qui ja va sortir en castellà el seu llibre Kolonie . Aquest poema pertany al llibre de poemes (el més extens fins ara) que publicarà ben aviat a Polònia. A LA CAVERNA I nosaltres no tenim la mateixa nacionalitat, fixem-ho d'una vegada, hi ha una certa tria, l' amor no humà d'un gos pels símbols de la llengua, per una cascada de consonants, un petit símbol d'estranyesa, un tatuatge, sí, que s'omple de sang al vespre, i que només és visible sota una llum adequada: és com amb l'amor, això és el més bell, el que el fa invisible per a la bèstia de la nació. Per a aquella bèstia d'un ull que respon: Ningú, res, mai, a ningú, d'enlloc i de ningú. En el lloc on havíem portat l'amor floreix un pomer. Miràrem allí co...

Ja fa uns dies, just abans d’aquesta fira de vanitats que és Sant Jordi, va aparèixer aquest llibre del poeta polonès Tomasz Różycki, Colonias , a Vaso Roto, que ja és una editorial de referència per a tots els seguidors de la poesia i també de l’assaig de grans escriptors (impagables, per exemple, les obres completes que estan editant d’Hugo Mújica). Tomasz Różycki és, al meu parer, un dels grans poetes europeus de la seva generació. Si pensés en un petit cercle de poetes nascuts entre 1970 i els 70 pocs, el posaria en un grup que inclou l’eslovè Primož Čučnik, l’alemany Jan Wagner, el macedoni Nikola Madžirov, portuguesos, com Luis Quintais o Pedro Mexia, i també, una mica més joves, el romanès Dan Coman o l’estimat Petar Matović, de qui ja he parlat en aquest blog. Evidentment, nom és he esmentat alguns noms que són molt interessants en la poesía actual, però n’hi ha molts i molts altres. Różycki es troba en una cruïlla dins el panorama poètic en la seva llengua, ha sabut entro...

Tomasz Różycki té ja el següent llibre de poemes a punt de sortir. Si tot va bé, serà ja al setembre. Tots els poemes amb la mateixa estructura, setze versos dividits en dues estrofes de vuit, una forma que ens pot ser molt familiar. Alguns dels poemes que formaran part d’aquest nou llibre han anat a apareixent als Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris).  *** Ve per darrera vegada a aquest indret anomenat platja per acomiadar-se del riu en plena nit, seguint petjades d’animals, per beure aigua i refrescar els càlids, massa càlids llocs. L’esperen encara vols amb retard, saltar per àmbits de paranys, Labrador en la llum lívida dels glaçats vidres dels radars, hi ha encara una nit perduda i mil nits desdibuixades enmig de les esferes de continents nítids i espectres lunars, una pols platejada que roman als dits, i molt més encara, el llambreig d’aquests espais, a la pantalla no hi ha cap rastre de vida. Però la foscor és la norma, mentre la llum és calor, esforç...

Tres noves petites publicacions (col·laboracions) han aparegut els últims dies. La darrera plaquette dels amics de Papers de Versàlia, amb el disseny exquisit que els caracteritza, conté dos poemes de Maciej Woźniak que he traduït. També són al blog, aquí els podeu veure separats en .pdf. Si us voleu baixar tota la plaquette, aquest és l’enllaç . A PoesíaDigital faig un repàs, bastant general (l’espai obliga), a la poesia polonesa actual, amb un itinerari que parteix dels grans poetes polonesos que crearen l’anomenada escola poètica polonesa. Aquí en teniu l’article . A La Náusea , segueixo amb els petits assaigs sobre poetes, principalment eslovens i polonesos, poc coneguts entre nosaltres. Aquest cop, la primera part d’un assaig sobre Tomasz Rózycki .

Un poema del primer llibre que va publicar Tomasz Różycki , l'any 1997. El desglaç que hi descriu acostuma a tenir lloc dues o tres vegades cada hivern (o ja un no té ni esma de comptar-les). Justament, ara tenim una d'aquestes fases, després d'haver estat tota la setmana anterior entre els -15º i els -20º les 24 hores del dia. Estar, com ahir, a uns -2º dóna una sensació d'alleugeriment i de descans. Amb tot, caminar es fa difícil, els tolls i el fang s'apoderen dels carrers. HIVERN, HIVERN L’hivern s’allunya, trepitja les fogueres dels horts, recull veles i tendes. Sense un motiu clar, al llindar de la victòria, marxa, es desfà de les teles, dels llençols, desemmascara el bosc, els camps i els senders. Ara la ciutat respira, alçat el setge. M’aixeco i camino, miro lentament les marques de l’ocupació: els carrers i la vorera plens de fang, al mercat i als murs surten la brutícia i la floridura, fraccions grises i brutes. Sota els peus es floreixen gotes de benzina,...

Amb aquest poema de Tomasz Różycki , autor prou conegut en aquest espai, intento una nova estratègia de traducció. Seguint la idea de la forma en l’autor polonès, proposo una combinació de rima assonant i l’absència d’un patró rítmic determinat, tot i que sí és present una sèrie de cadències rítmiques. D’aquesta manera, podem tornar al debat de fins on podem tenir els límits de la traducció, o de fins a quin punt la tradició ens constreny i ens obliga a adoptar unes estratègies molt delimitades.  SEGONA ELEGIA PER AL FINAL DE L’HIVERN Què quedarà d’aquest hivern? Una tetera cremada que entona una elegia – un llobató de ferro a la cuina, damunt la pila que com un eco cobreix de cendres els cossos vora les tasses? La nit s’acabarà abans que puguis trobar-te en el camí al teu llit. Hauràs de posar els llençols en les pàgines d’altri i entre les lletres, sol aniràs al llit igual que una coma abans que la frase expressi la foscor sobre nosaltres. En les baralles amb la pantalla ha passat to...

És absolutament inaudit que en un llibre de 77 poemes un quedi bocabadat tantes vegades davant la virtuositat i la força poètica de Tomasz Różycki . PESCA A LA BADIA El cos del meu pare, que just abans de morir es convertí en el meu fill. Un cos vist de sobte en aparadors de llibreries, en tots els cartells, les pantalles de televisió per on jo passava, en ell m’adormia, d’ell vaig menjar, vaig beure i en ell creixien l’herba, les cases, un cos lliurat a tot el món, esgotat, retorçat, terra, sorra, pedres i aigua. El cos de la meva mare, un cos buit, lleuger tot i que ple d’un dolor líquid que vaig agafar amb les mans com un gran estel, i vaig amollar al vent, a l’aigua. Algú va venir a la nit, clavà lentament un arpó al cor, i després el tragué com un peix saltador i el deixà a la taula.

Tomasz Różycki VULCÀ Tot seient i mirant la guerra d'avions contra gratacels, la santa guerra dels màrtirs contra els vagons de metro, les sales de gimnàstica, contra els nens, jaient, observant el diluvi en viu, en quaranta capítols, arreglant el món amb el comandament, fent marrada, intentant esquivar l'assassí, el tauró i coneixent el resultat dels espectadors quant a la pena de mort. Dormint una mica, mirant una mica la gran transmissió de la compra de déu. I veient-los a tots petitets, dibuixats, com ensopeguen, volen aixecar-se i cauen un altre cop, podent desconnectar moltes vegades la veu i la imatge, i també el respir però sense poder desconnectar el cor, queia i queia. 

Fent un repàs en la producció de Tomasz Różycki per a un nou projecte, vaig recordar antigues sensacions de lectura. I de cop, em vaig tornar a trobar amb aquest poema, amb la imatgeria de Chagall (una altra passió que em transporta a altres mons i em fa reconèixer-me en el meu), i l’atracció va ser tan forta que el procés va ser inevitable. Directament, el vaig traduir, com una necessitat. DESPRÉS, EN UNA ALTRA VIDA A Chagall Mai no he sabut morir. La immortalitat és un peix volador del meu somni, l’he submergit al tremp, l’he ungit amb olis, vermelló i crom, l’he vist com volava sobre la casa i els prats. No hi havia cap frontera, en les ales dels àngels apareixia constant la mateixa melodia al violí, ballaven gats de rostre humà, gent amb caps de boc. Ho érem tot, cada una de les criatures: aquelles ales se’ns enduren dels pogroms, el cel donà l’esquena a Witebsk i a París, declinaven els núvols, i nosaltres navegàvem amb un deixant de sutge del crematori, tu portaves un vel, i viv...

Aquests dies hem tingut una molt grata visita a Cracòvia, la del poeta i amic Martín López-Vega . Passejant per la ciutat, en sopars i en trobades, la poesia ha estat molt present. Entre els noms que han aparegut, ha sortit el de Tomasz Różycki , un dels poetes amb més projecció en aquests moments. En record de les converses, en record de Brodski i de tants altres, aquest poema. Tomasz Różycki ANTIGA FORTALESA S'ha acabat el segle vint i la literatura ha abandonat les ciutats, les seves càlides cendres, les habitacions oblidades, les profundes esglésies, les veus als soterranis, els cireres i els dies d'examen, l'arqueologia i els alemanys, els jueus, els polonesos, i les multituds a les estacions. Ha mort Schulz, Roth ha mort. D'ençà que la literatura ha abandonat els espectres dels carrers, dels barris, dels jardinets, ha llençat els uniformes i ha viscut en el buit, allí on sempre tenia el seu lloc, des del principi. Finalment, ha an...

Tomasz Różycki INTERIOR En metro a la nit. Els que en baixaven tenien cares que coneixia de fotografies grogoses, però no en sabia els noms, ni les llengües que parlaven. Nens i dones baixaven i pujaven, en cada estació, els de la família, i els més llunyans, armenis i jueus, i soldats en l'uniforme de tres exèrcits vençuts, i tothom explicava fets de la bella joventut, de la traïció i del poble, dels veïns i d'Europa, i tothom tenia algun objecte, una prova important fora mida: un botó extret de la tomba, una medalleta rovellada, una gorra amb un emblema, un llibre salvat de la casa en flames, un floc de cabells d'un nen, una carta d'un altre món, un rellotge espatllat, que s'aturà en el moment del comiat, quan el petó ho transforma tot en pedra: les persones i el vent.

Malgrat que la petja de J. Brodsky de vegades és massa evident en alguns dels seus poemes, no tinc cap dubte que Tomasz Różycki és el poeta polonès més interessant de les darreres fornades. QUADERNS DE NOVA YORK 3 La meva habitació. El gel al got es desglaça en un instant. Abans de desglaçar-se l'ull i abans que la mà endevini què passa hi haurà una taca que caurà al full canviant els flocs de les lletres en massa de fang. Enorme nit. Llums de ciutat. Com un escull el continent va en cerca, com seguint les ratlles, de terra a l'est, amb fragor. Braç, cuixa, espatlles. S'equivocà Colom. Rere on el sol s'amaga no hi ha cap terra, la barca sura enmig de la nit. Sens final, algú indaga un grup d'illes i els noms en corrua dóna a tots els mons inventats, la nissaga de la sonosa tripulació rejoveneix, actua només així en l'hemisferi freudià. Si torna, Circe els convertirà altre cop en persones.

Tomasz Ró ż ycki (1970) és un dels valors més prometedors de la poesia polonesa. Entre la seva producció hi ha fins un poema èpic Dotze estacions , una recreació del que podria ser l'èpica a través d'un llibre que és un autèntic viatge. El seu darrer llibre Colònies (2006) conté 77 sonets que basculen entre la realitat i la imaginació. Presentarem més poemes d'aquest llibre. MATXETS I CARRABINES Per a J. P. Des que la literatura va deixar d'interessar-me i va començar per fi la vida i tots els seus assumptes, divuit motius pels quals paga la pena aixecar-se, les quatre primeres paraules que dirà el nen, el teu nombre plural en relació amb el meu singular i el resultat d'aquesta acció al llit, que un que ha estat mort al paper pot seguir vivint a la vida, acampar entre la gentada a l'aeroport, viure en un túmul, al fons d'un mar sec, enmig de vaixells morts, en una tenda de pell de drac, mort a la nit sota un neó flamejant a la sortida del s...