abcd xavier farré

Amb el poema que presentem avui, acabem la segona sèrie de poemes de Leopold Staff . FONAMENTS Vaig construir en la sorra i s’esfondrà. Vaig construir en una roca i s’esfondrà. Ara començaré a construir pel fum de la xemeneia.

Leopold Staff RETRAT Sempre era el mateix, tot i que amb un rostre diferent i un nom diferent cada cop. I la successió dels seus anys no encaixava amb el temps. Cap artista no podia reflectir la seva imatge en una roca. Així que la seva figura passà de mà en mà, com una torxa pels fanalers. Un mestre antic el representà  com un atleta fort, nu, que en una postura inclinada estreny un disc vers el futur; però va clavar la mirada en un destí tan llunyà que el disc fa dos mil anys que no se separa de la seva mà (va quedar fixada en un estèril objectiu no acomplert). Després l’esculpí Donatello, el Cavaller d’Orsanmichele, on ja no era nu, sinó cobert amb un arnès es recolza en l’escut marcat amb una creu. Però al braç li va créixer una pica girada cap amunt amb la flama del tall, quan als seus peus, a terra, es recargolava el mal a la gola del drac. I finalment Miquel Àngel ho aconseguí triturant amb el martell les engrunes del cos cadavèric que a la seva falda sosté la Mare de Déu dels D...

Leopold Staff LA MARE A entrada de fosc vora la finestra una mare empeny amb el peu els petges del bressol on dorm el nen. Però ja no hi ha bressol, però ja no hi ha cap nen. Ha marxat entre les ombres. La mare, sola, seu a entrada de fosc, amb el peu bressola els records.

Leopold Staff EXCAVACIONS Esgratinyem ben profunda la terra, en recollim valuosos testos de gerros i d’olles de nacions oblidades, ja fa més de tres mil anys. Jeuen en les profunditats de la terra sota les runes d’antigues ciutats derruïdes pels veïns que de nou construïren ciutats, de nou van fer atuells, a fi que nous veïns els transformessin en valuosos testos. Tingueu cura de la nostra memòria, bombes atòmiques, bombes d’hidrogen, perquè de nosaltres per als segles futurs en quedin valuosos testos. 

Leopold Staff FES ALGUNA COSA D’arreu unes vistes tan estretes. És difícil eixamplar l’horitzó, per tant, arrodoneixo l’horitzó! L’arrodoneixo!

Leopold Staff PERJUDICI El meu assenyat gos ha passat la seva curta vida sense ni arribar a saber que el món és un enigma.

Com ja vaig anunciar en una entrada anterior, tornem a una petita sèrie de poemes de Leopold Staff corresponents a la seva darrera etapa. En aquest mes que acabem d'encetar, i quan finalment sembla que la primavera s'ha instal·lat a les nostres contrades, quan el sol es queda molt més temps i dibuixa els seus arabescs a les teulades inclinades, es pot arribar a casa al vespre, quan la llum es va difuminant i la plenitud del dia s'acaba en imatges com aquesta. VESPRE Jec a la barca en el silenci del vespre. Estrelles sobre meu, estrelles sota meu, i estrelles en mi.

Deixem per un moment la producció de Leopold Staff (aviso que n'apareixeran més poemes) i entrem en un registre del tot diferent. Amb Aleš Debeljak , també del seu llibre de poemes Himnes inacabats . Com es pot comprovar en aquest poema, molt més que en l’anterior, són uns versos que respiren erotisme en cada una de les síl·labes que marquen el seu ritme.  LA TERRA PROMESA Un secret, com un tro llunyà i una rosa plomissa, que xiula i a l’aigua de sobte s’endureix, un secret que volem assaborir llargament. Encara més. Més lluny, fins on m’allarga la vista per la planura, pel  ramat dorment entre les teves cames i la forta paret de la teva esquena que potser s’atura tan sols quan apareixen les primeres estrelles de les Plèiades. Estirar la llengua, encara que maldestra, a fi que el gust sigui molt més meu; sí, voldria això,  amb cada moviment recloure’m més en mi, més madur per a un nou planeta, que entra en la meva òrbita i allí surar, i omplir cada porus de la teva pell amb l’olor...

Sempre que llegeixo aquest poema, em ve al cap "Un explorador polar" de Joseph Brodsky , i a l'inrevés, en llegir el poema de Brodsky la imatge que apareix és la del poema de Staff . Tot i que Brodsky i Staff utilitzen estratègies ben diferents, el final dels dos poemes és esglaiador. A UN QUE ARRIBA TARD Atènyer el pol al preu de la vida pel gel, el fred, la nit, per Èreb i el Terror, amb el darrer esforç per comprovar que algú altre ja havia estat allí. Aleshores embolica’t amb el blanc torb, com Scott a l’Antàrtida, i deixa que la neu et cobreixi.

La delicadesa del detall arriba a cims com en aquest poema de Leopold Staff . OLLA Al foc de la llar, sota l’alta protecció del curull, rodejat de planetes resplendents a les parets, cassoles i plats, com el cor del món, bull l’olla d’un fons brut i ensutjat, sense voler aixecar la tapa que tremola. Què hi bull? Ningú no ho sap. Tan sols exhala un vapor greixós d’olor intensa i tan sols les llengües daurades de les flames llaminerament llepen el saborós secret.

Leopold Staff EL CEL A LA NIT La nit és negra, la nit és platejada. El món, infinit en el temps i en l’espai. Enmig de la Via Làctia. Qui passa per ella? Això sobrepassa l’enteniment humà.

Enguany, el temps ens fa una mica la guitza. Encara tenim temperatures baixes. Per altra banda, encara que me'n queixi, és completament normal per aquestes latituds, que el fred segueixi recordant-nos que les estacions es mantenen rígides. I la visió dels arbres rere la finestra ja comença a donar una il·lusió de canvi vers la primavera. Vers el vers final del poema de L. Staff . PRIMAVERA Sec al jardí, tot és eternament vell. El sol, els arbres, les flors. Tan sols jo sóc jove, com el meu propi nét, com molts néts, perquè n’hi ha una munió. Es riuen de mi. Jo també.

Encara ens queda al rebost una petita col·lecció de poemes de Staff . PROBLEMES Els problemes no se solucionen, els problemes es viuen. Com els dies, un cop passats ja deixen de ser. Com un vestit molt gastat, que ja ens va molt petit, ens cauen dels braços, i a la darrera porta entres nu i lliure com l’alba.  

Ahir, tot sopant entre excel·lents poetes, Antonio Cabrera va iniciar una conversa sobre la presència dels ocells en l'obra d'Adam Zagajewski. Com en tot sopar distès, la conversa va tenir moltes bifurcacions. "Els ocells canten, i els poetes també" va comentar el poeta polonès. Sí, sembla una evidència. I tanmateix, en l'afirmació tenim tota una enorme tradició poètica. Staff també convida a la reflexió a partir dels ocells, i en el poema també hi ha el pes de la tradició, que ens serveix per transitar per molts camins. En el fons, tot poema és un diàleg amb la tradició poètica. Així tambe com tota traducció. LLENGUATGE No cal entendre el cant del rossinyol, per extasiar-se’n. No cal entendre el raucar de les granotes, per embriagar-se’n. Entenc el llenguatge humà en què hi ha falses paraules que menteixen. Si no l’entengués, seria el més gran poeta.

De vegades, Staff ens pot semblar un autor que utilitza unes estratègies que després es converteixen en alguns dels trets distintius en autors com Miroslav Holub, Vasko Popa o fins i tot alguns poemes de Charles Simic. DESVETLLAMENT És l’alba, però no s’ha fet clar. Estic mig desvetllat, i al meu voltant hi ha desordre. S’ha de lligar alguna cosa, s’ha d’enllaçar alguna cosa, resoldre alguna cosa.  No sé res. No puc trobar les sabates, no em puc trobar a mi mateix. Em fa mal el cap.

Arribar a la senzillesa i a la màxima expressió com ho fa Leopold Staff en aquest poema requereix anys, i també saber deixar anar llast. TOLSTOI Tolstoi escapava de la tristesa, ho tenia tot, per tant, no tenia res. Vaig feliç en la calitja dels camins, propietari de la meva ombra.

Seguint l'entrada d'ahir dedicada al poeta Leopold Staff , presentaré una petita selecció de poemes de la darrera etapa d'aquest gran poeta polonès. ARS Mira ràpidament el demà, però no facis prediccions, deixa-ho als fetillers. És tan difícil transmetre el que és. Escric poemes molt lentament, sóc un escarràs de feina. Tinc molta paciència, com una gota en el ràfec. El temps sempre té temps. I el món és vell com el món. No crearàs res nou buscant novetats.

En la crítica polonesa es té assumit que Leopold Staff és un poeta que pertany a la Mloda Polska, que equival a dir al Modernisme. Com a tot arreu, intentar encasellar un autor acaba sent en alguns casos molt mes perjudicial que no pas útil. En el cas de Staff, això ho podríem elevar al quadrat, al cub, al... Staff és un dels poetes polonesos més grans del segle. Oblidat, clar, per estar encasellat a un moviment de principis del segle XX. I en canvi, Staff anava sempre un pas més endavant que els seus contemporanis. Després de la II guerra mundial, s’adonà perfectament dels canvis de sensibilitat poètica que s’apropaven, i va ser un dels primers que abandonà la rima i les formes tradicionals per donar una nova dimensió al poema. En aquests casos, l’autor sempre dóna mostres dels canvis al llarg de tota la seva producció. En Staff, res més evident que buscar en un llibre de poemes (de traduccions que va fer) publicat el 1921 i titulat La flauta xinesa on trobem molts elements de la sen...

Dos poemes amb elements molt similars, però amb resultats diferents. El primer és del poeta polonès Leopold Staff (1878-1957). Pertany a la seva darrera etapa, ja que el poema és de 1953-1954. El segon, del poeta suec Lars Gustafsson (1936). PONT No creia Estant a la riba d'aquell riu Ample i impetuós Que passaria aquest pont, Trenat de canya fràgil i prima, Lligat amb cordes. Vaig passar lleuger com una papallona I pesat com un elefant, Vaig passar segur com un ballarí I vacil·lant com un cec. No creia que passaria aquest pont, I quan sóc a l'altra riba No crec que l'hagi passat. Leopold Staff Un dia la vida es troba tot d'una amb un apunt de somrís a l'altra banda del rierol i et pregunta: com t'ho has fet, per arribar allà ? Lars Gustafsson