abcd xavier farré

Miłosz Biedrzycki *** en pendent la carretera des de l'altiplà, una obertura de l’Adriàtic com una biga atzur, els camions s’enfilen amunt, una pedrera en un dels vessants, pols, el tren, com seguint el baedeker, serpenteja enmig de marges a la vora de camps empedrats, del mur petri d’una església del segle dotze, el camp fa olor de blau i de sal, la famosa dansa de la mort. arriba a la planura, brisa, xafogor, les algues es podreixen, hi ha marea sortint, els ulls dels peixos a les parades són de pell. Albanesos rossos tenen albercocs, s’escrostona el fresc, a la llum el mar porta remolcadors, greix, al vespre s’empassa la bola del sol. porta sons de l’hotel a través de la badia, un foxtrot, Trieste com la llum, els murs s’enfredoreixen.

Miłosz Biedrzycki o, tal com acostuma a signar sempre els seus llibres, MLB. DIE SCHAPKA A Charlottenburg uns vellets gallards de l'RDA amb cares resplendint de nostàlgia intercanvien paraules amables amb el meu pare: und die Schapka? Auch aus Polen? No falta res, i puc jurar que aviat començaran les cançons i els crits: Fraternitat, fraternitat! No sabia quin havia de ser el proper pas o direcció. Funkturm, Funkturm, almenys en això sembla dominar una unanimitat. És dolça la mel, si justament no piquen les abelles. Això sembla  literàriament insuportable. I amb tot, hi havia ara i aquí, una abella en la melmelada de grosella. Allí i aleshores. Pensava que m'havia empassat una espina. Des de quan les groselles tenen espines? Dolços són els secrets de la racionalització. La meva padrina em va recomanar que sota el paladar m'hi posés una rodanxa de ceba. Sense entrar massa en detalls, no tenia al·lèrgia i no em vaig ofegar.

Miłosz Biedrzycki UNA ALENADA BREU És força inesperat – quan em parles per telèfon i a l'instant em ve la teva olor. Però tu seus al tren, lluny d'aquí.                                            A cada instant el tren es mou per les vies, del punt A al punt B. I sonaria bonic que digués que a cada instant sento la teva olor més forta per telèfon.                                           Però això dura tan sols un instant. Com un ruixat.

Fa uns dies vaig presentar un poema de Miłosz Biedrzycki . La seva poesia marca moltes vegades l'estranyesa d'enfrontar-nos a un món que intentem desxifrar. D'aquí que les dificultats lingüístiques i els salts en el pensament siguin trets propis de l'escriptura de Biedrzycki. AL CAP D'UN TEMPS TROBES (Alexandria ad Aegyptum) A T. B. Al cap d'un temps trobes a la butxaca un de cinc, arrugat, cinc lliures egípcies ( hamsa ginija ), un bitllet verd blau que alguns cops es torna vermellós. De la suor? No ho saps. No es tardava tant amb aquella locomotora com un drac. Després temps i temps caminaves al llarg del moll, tota l'estona en l'embull de la ciutat, confonent direccions, (Qui ha dit que a la part de dalt dels mapes hi ha el nord? Ningú, però n'estaves del tot convençut), per sortir finalment d'entremig els blocs polsosos vers la llum! El blau! Esquitxos de les ones a les roques! Al matí, en un vent com fred cotó fluix humit, a la cafeteria t...

Miłosz Biedrzycki (1967) és poeta i geofísic. Va néixer a Koper (Eslovènia) de mare eslovena i pare polonès. Escriu en polonès. Ha publicat 8 llibres de poemes. Els últims 12 anys ha estat vivint entre Cracòvia i Aràbia Saudita. POTSER Secs pals, espines, potser un cartró vell: fogots. El cel que va creixent des de l'est avui era ostentosament buit. He imaginat que al llarg del camí han posat cactus mexicans. Però no hi havia cap cactus. Ni tan sols tenia el tros d'una capsa de llumins per poder fer foc si fos de sobte necessari. Potser t'estimo més que no pas aprecio, no sé del tot com es pot apreciar les parts esmolades i sortints que em tallen des del centre en els cinturons. O altrament: t'aprecio i et respecto, però hauria de viure algun lapsus linguae espiritual per poder confiar en tu un altre cop. Evidentment, intento ficar-m'ho al cap, perquè confiaré en tu, a l'instant, sempre. Tanta pols d'aquesta s'ha fotut el filtre de l'aire: havia de...