Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2007

Silenci

Pavle Goranović (1973). Neix a Nikšić (Montenegro). També es dedica a la investigació en el camp de la teoria literària.
SILENCI
De vegades, i pot durar moltes hores,
m'embarco en eliminar tot discurs.
No paro d'amagar mots, i m'allunyo,
jo, aspirant a creador, juntament
amb ells. Així renuncio a moltes
enormes riqueses. Els meus sentiments,
experiències i aventures terrenals
romanen no dits: estic en silenci.
Després d'aquest incident per un instant
passa que no puc distingir l'estil de vida
braman del silenci en la biblioteca
municipal. (Certament, és a causa
de la meva actitud fetitxista vers els llibres.)
I cada silenci, tal com ha de ser, posseeix
diferents significats. Aleshores, ¿quin consol
ofereix la meva adoració de la mística?

La gent diu que ja s'han explicat totes
les històries. Però, ¿i si tots els silencis ja
s'han esgotat? ¿si no ha quedat res que silenciar?

Ljubljana-Koper

Peter Semolić
LJUBLJANA-KOPER
Tants i tants vagons en el tren
Ljubljana-Koper. Tants i tants
vagons, i una persona en cada un.
Tancada, closa. Què és el revisor,

que en net uniforme crida els noms
de les estacions? Què passa amb
els viagers que baixen? Viatgem,
viatgem. Aquí hi ha el volum

de la metàfora de les capses de Jung.
Viatgem. Pierrots, Arlequins, Colombines.
Viatgem. Contents, tristos, indiferents.
Viatgem. Un bassal negre. El mar, el mar.

El reflux de la llum no ens uneix.
Cadascú en la seva capsa del vagó.
Cadascú amb la seva ferida.
Cadascú amb el seu vespre.

M'han tallat l'aigua calenta

Tatiana Stxerbina (Moscou, 1959). Han aparegut cinc col·leccions de la seva poesia en samizdat.
M'HAN TALLAT L'AIGUA CALENTA
M'han tallat l'aigua calenta,
el suc de l'amor, el corrent verbal.
M'agradaria queixar-me a la nació,
però em faran callar molt abans.
Sense humitat, m'assecaré,
junt amb els plats bruts i la bugada.
Em floriré, em cobriré de molsa.
Em podré llicenciar en un oblit perpetu.

Becherovka

Manuel de Freitas (1972) viu a Lisboa. Va publicar el seu primer llibre l'any 2000. Des d'aleshores el nombre ha augmentat fins a 18.
BECHEROVKA
Noruega, alta, d'un moreno
dubtós, i somreia molt.
Amb insistència em deia de no estar
trist, com estava realment.
I em va pagar, crec, l'última copa,
abans de preguntar-me “a què em dedicava”.

Escriure, sobre la mort, no és
exactament una professió.
Però va ser la meva resposta,
mentre que en un tovalló qualsevol
abreujava, sols per a ella, la meva “obra”.
No sabré mai si n'entengué la lletra,
si en va comprar els llibres, si va arribar
a sentir el que amb un pèssim francès
vaig intentar dir-li aquella nit, la més perduda.

Els poemes són quasi sempre això: una mena
inacceptable de dir que no toquem el cos
que va estar, per un cop, tan a prop
nostre – i que no ens ha deixat ni un breu nom.

Aquest lament nostre, aquest sanglot

Natalia Gorbanevskaia (1936). Poeta russa. Va ser un dels set membres que protestaren el 1968 a la Plaça Roja de Moscou en contra de la invasió soviètica de Txecoslovàquia.
AQUEST LAMENT NOSTRE, AQUEST SANGLOT
Aquest lament nostre, aquest sanglot
aquest lament nostre, aquest sanglot
aquest crit d'un pas dactílic
aquest udol de la multitud pidolant
sedegosos de Llàtzer

s'anomena cançó
és a dir, poesia,
i s'alimenta de rovell
i de vidre esmicolat.

Em despertaré més fosc

Jure Jakob neix a Celje (Eslovènia), el 1977. Ha publicat dos llibres de poemes. Probablement, el poeta més interessant de la jove poesia eslovena.
EM DESPERTARÉ MÉS FOSC
Jec i espero que s'enfosqueixi la meva pell.
Aquí hi ha roques, pedres, sorra.
Els meus pensaments xipollen com el mar, suaus,
però els meus pensaments duren en el meu temps.
Una gavina blanca s'enlaira i crida,
però el seu crit no em diu res.
Crec que el que veig és real:
la claredat victoriosa i l'horitzó,
ple a vessar d'aigua mòbil.
Si em giro i mostro la panxa al sol
és perquè m'agrada sentir-lo,
i mentre els meus pensaments xipollin com el mar,
suaus, tot seguirà funcionant.
He esperat que s'enfosqueixi el dia,
i que tot el que veig em digui
com li agrada de ser al meu costat.
I cada vespre, quan jec i espero que els meus pensaments
s'enfosqueixin, sé que no me'n surto del tot:
em despertaré més fosc.

Per què escric?

Kazimierz Wierzyński (1894-1969). Va néixer a Drohobycz, la mateixa ciutat de Bruno Schulz. Durant la II Guerra Mundial va emigrar als Estats Units. Passà els últims anys a Europa. Va morir a Londres.
PER QUÈ ESCRIC?
Perquè alguna cosa es reveli bella,
esdevingui un fet i ja no es pugui retirar,
perquè d'ençà duri inaccessible per a la vilesa,
perquè al seu costat l'odi i la violència esdevinguin impotents,
perquè almenys aquesta llibertat tingui en algun lloc el seu asil
i l'omnipotència del mal tingui almenys alguna oposició.
Per això escric i si no estigués segur que tinc raó
no sabria per què existeixo.

Ars Poetica

Witold Wirpsza (1918-1985). Va néixer a Odessa. Des de 1971 fins a la seva mort va viure a Berlín.
ARS POETICA
A Wisława Szymborska
Un quadre és una aparença. Un tros d'un quadre
és menys enganyós. La tensió s'escola
entre les aparences. Aparençar
els quadres. Aparençar-se en si mateix
l'evidència. Conduir la paraula
a la ceguesa. Que la paraula
no s'escoli enmig
de les aparences (els quadres). Que la tensió
esdevingui indefinible d'una altra manera.

Petita meditació

Edward Pasewicz (Poznań, 1971). Publica Dolna Wilda (nom d’un barri de la ciutat de Poznań) el 2002. A l’acte, la crítica considera que és un dels llibres més destacats de la poesia polonesa dels últims 5 anys.
PETITA MEDITACIÓUn gibrell d’esmalt amb aigua i sabonera
bruts de rovell d’una planxa netejada.
Ho porto a vessar en un arbre
una massa escumosa d’allò que no ha viscut,
tot i que potser no fins al final, aquesta aigua
podia ser part d’algun cos,
també ferro, o fins i tot sabó,
en el fons, tot és tot alguna vegada.
Això m’intimida i la vesso amb cura.
Després miro a la finestra. Ombres sempre
inclinades s’estenen per la cuina, cau la llum
de dues làmpares. El vesc ple de mosques
es gronxa rítmicament per l’aplic –
El centre del món i el saber sobre el món.

Entrar en el viatge

Fa dies que no visitava el blog. El motiu n'ha estat el viatge, els viatges. No tan sols geogràfics. També per (re)descobrir que hi ha persones que un desitja no haver de perdre mai.
Gràcies.

ENTRAR EN EL VIATGE
Entrar en el viatge. Avions, autobusos
per recórrer pensaments. S'escolen
com peixos en una xarxa massa foradada.
Se'n van i tornen, un metrònom per marcar
el nord, el sud, un centre inexistent.

Entrar en el viatge. Buscar els límits
en les fronteres que algú marca, algú
esborra com en una pissarra vella.
No hi ha res que tingui el seu límit,
tan sols itinerari, ni inici ni final.

Entrar en el viatge. Per trobar-te
a tu mateix, per trobar-te en mi,
per trobar-me en tu. Per trobar...
Per sentir com la pols del temps
mai no s'acumula. No deixa rastres.

Entrar en el viatge. I no saber mai
quan hi ha la tornada, el punt d'un
signe d'interrogació. Mai no posat.
Només un horitzó que no s'ateny.
Una resplendor cobrint l'objectiu.

Entrar en el viatge. Per la terra
d'un cos…