abcd xavier farré

El traductor trasllada el signe (la paraula, encara que no sempre és així) inamovible, és a dir, en el seu “estat” i les seves “possibilitats” encara no descarregades, en una esfera que per convenció diem de diccionari. En aquesta esfera de diccionari té lloc una fonamental confrontació, un xoc d’equivalents de diccionaris de les dues llengües que representa un element important de la crítica interlingüística. En la consciència del traductor es du a terme la descàrrega de les “possibilitats” dels signes en les dues llengües, tant en la mateixa descàrrega com en un xoc d’elles; els equivalents de diccionari s’escampen, cada un en múltiples designacions, però en el terreny propi de cada llengua vers les altres llengües; la identitat de les designacions es fa present tan sols de manera parcial, sempre roman una “resta” que no s’omple de significat: els camps energètics dels signes en una i l’altra llengua són quasi sempre un pèl diferents, i la relació mútua d’aquests camps és en gener...

Parlant en línies molt generals, en el cas de la traducció d'un text artístic, i més concretament, poètic, no ens enfrontem amb el „trasllat” del text d'una llengua a una altra, sinó amb la crítica d'un text escrit en una llengua determinada a través de les eines interpretatives de l'altra llengua. Unes eines, val a dir-ho, que tan sols aparentment són les adequades. Per altra banda, el fet que el procés principal transcorre en una esfera intermèdia, de signes buits, aleshores podem afirmar, tot adoptant la definició de Schopenhauer de la ironia com a resultat d'una mediació, que el sentit del treball del traductor és profundament irònic. Witold Wirpsza “Alguns factors actuals de la traducció poètica contemporània” (1967)

Witold Wirpsza (1918-1985). Va néixer a Odessa. Des de 1971 fins a la seva mort va viure a Berlín. ARS POETICA A Wis ł awa Szymborska Un quadre és una aparença. Un tros d'un quadre és menys enganyós. La tensió s'escola entre les aparences. Aparençar els quadres. Aparençar-se en si mateix l'evidència. Conduir la paraula a la ceguesa. Que la paraula no s'escoli enmig de les aparences (els quadres). Que la tensió esdevingui indefinible d'una altra manera.