abcd xavier farré

És molt difícil encarar-se als textos que no són tan sols clàssics de la literatura, sinó que han anat més enllà i han assolit la categoria de populars, quasi de massius (amb totes les proporcions guardades, és clar, estem parlant de poesia). Bàrbars i Ítaca i ja tenim tot un imaginari cavafià, el més directe. Jacek Gutorow ho intenta, i el resultat és molt lloable. El publica en el seu darrer llibre, publicat l'any passat, que té un títol d'extrema senzillesa, Fulls . Un dels millors llibres de poesia publicats a Polònia els darrers anys. ELS BÀRBARS Als voltants d'Ítaca vam muntar el camp. No molt gran, amb un plomall de fum i amb un altar de camp de brossa antiga. El mar tenia un gust salat, a les cabres els permetíem pasturar enmig del món, a les cruïlles dels camins fressats. En un turó llunyà voltaven àguiles, dos compendis de l'imperi en què vam deixar de creure, ens agombolaven per dormir amb mites i amb el flux del corrent. A trenc...

CINQUÈ Al final només queda el vent i la neu. El vent i la neu cuiden els seus petits. Penjants, penjolls, esmolats i cristal·lins En una cursa estèril sobre el propi eix. Al final només queda el vent i ala neu. El vent bleixant i la neu en les roderes. L’ull arriba primer sense deixar rastre en l’aire ferrós ple de tarquim, d’estelles que avancen en espiral, com abandonades al vent. I la neu esbufega, s’obtura i es queda cega en ple camp ramificat fins a la vora, l’osca. Tot evocats, donen foscor, una drecera de l’ull.

QUART Fora de la ciutat les paraules són més curtes. En lloc de l’horitzó, un torb blanc. Els sons s’enganxen, convergeixen en punts que algú allí a tot córrer resumeix; una cursa sense corredor perquè la neu esborra els contorns i el boscatge esdevé paret, però tu no pots agafar aire. És potser el moment d’una confessió simple? Perquè en algun moment la neu ho cobrirà tot, ho deixarà en un estadi de congelació definitiu. No hi haurà paraules. El rastre blanc que deixa un avió s’esvairà lentament en el cel blau.

TERCER Petjades d’animals a la neu; adaptar-s’hi, copsar el ritme marginal, el trot irregular de la respiració que s’allunya, espolsa les fulles, els cristalls de gel, l’espessor del boscatge, desapareix en la llunyania, es buida en la pròpia pell, la closca. Trobar-hi el jo transformat, l’aclarida de sobte abandonada, els nusos trets de les mans; i aquests llums a la badia que es disposen en una sèrie de la qual construeixes la forma de l’absència. Dos ulls fixos en tu des de l’abisme del pou, del bosc, en alguns racons entre els arbres, en la pell negra de la fageda. I sols aquest crit en el nucli de les coses, en algun lloc dels joncs, sota la superfície de l’aigua, allí on els ullals s’enfonsen en el cos que no pots espolsar en aquesta carrera amb la qual de sobte et fons del tot.

SEGON La superfície glaçada de l'estany. Dos bedolls en un fons de cel groc. Què més es pot demanar? En una mirada un sender i la rugosa inscripció del portell. Una mica més enllà, l'aspra vesprada amb totes aquelles postes successives que se succeïen quan tornàvem a casa.

Segueixo amb la petita revisió d'autors d'aquesta zona d'Europa que pertanyen a la generació dels nascuts a principis dels anys 70. Una altra de les figures a tenir en compte és el poeta polonès Jacek Gutorow. En presento un cicle de poemes que pertany a la seva darrera producció. DEL BLOC DE NOTES: PASSEIGS DE GENER PRIMER Hivern. Les estrelles retallades al cel no es reflecteixen al llac glaçat. Així podria ser el final del dia evocat amb un moviment. Brea solidificada del vespre, fang gris i un caos d'arrels; camps terrosos tensats fins a l'horitzó. Verdor sota el gel, lletres impreses que passen a la tipografia del cel al foscant, amb vent i ones immòbils, dèbils. I en tot això una blancor laminada, un brillant jardí moblat, ferro forjat de la bardissa. No ha quedat massa cosa del novembre: alguns tolls, una trena de branques negres. A penes de perfil, perquè sota la lluna plena hi ha finestrals alts amb olor d'espelmes i d'avet...

Com en cada literatura, la preferència per uns noms, per uns poetes, no n'exclou d'altres que pertanyen a la mateixa generació (o també a altres generacions). La literatura permet aquesta relació de poder quedar fascinat, d'emmirallar-se en autors de tendències molt diverses. Jacek Gutorow és un d'aquells autors en què trobo ressons propis que poden funcionar de vegades com a guia. NOVEL·LA La ficció avorreix. Però què en queda? L’olor dels gessamins a l’habitació a l’alba? Fins i tots els simples fets creen un argument, el final del qual significa una marca de mal temps. La llengua és un somni del qual et despertes en la llengua. O potser és a l’inrevés? Potser el somni és la llengua del qual despertem directament en el somni? Una neteja en la pluja que colpeja el seu text al vidre. Els gessamins es marceixen en la foscor. I la foscor és el cel reflectit en un prat després d’una inundació. Vine, mira el mirall que frega el camí – n’hi ha prou amb tr...

Jacek Gutorow ELEGIA No crec en la missió de les ombres. Hi ha d’haver una altra sortida, no sols aquests corredors agafats amb un clip als carrers de la ciutat, i la boira grisa sota el coll del cel. El teu cor ha esclatat en cent fragments, i cada un d’ells ha arribat a reflectir la gent, les seves habitacions, plenes de cendrers, les teranyines als racons. No crec en la forma definitiva; sempre hi ha un error en el sistema, una part penjant de sentit que esclata pel propi pes, ho sents? L’eco s’endinsa per les capes d’un silenci idealment retallat.

Fa un parell de mesos, va aparèixer, publicat per Biuro Literackie , una de les editorials de poesia més actives a Polònia, un volum amb tota la poesia de Jacek Gutorow . 5 poemaris més un darrer inèdit, del mateix 2010, amb els darrers poemes de l’autor. En total, quasi 320 pàgines. Una obra completa (fins ara) que ratifica l’autor com una de les veus més coherents de la poesia polonesa dels últims anys. Aquest poema pertany al segon recull de Gutorow , publicat en 2001. LA FONT DE LA LLUM Mira com la pedra cau a l’aigua Observa els cercles que s’estenen Escolta la seva parla afeblida El matí s’ha esmicolat en milers de fragments Descobrint la nua grisor de la tarda Els ecos entrant en el doblec de l’espai La llum va ser molt més cauta Es va constituir en pilars i trams Al llarg de la superfície finita del silenci I no fa ni un moment confluïen En les esquerdades escales de pedra Cada esglaó contenia tota la roca I hi havia més so que no pas espai I mai no s’arribava al centre Ni reco...

En entrades anteriors , hem vist poemes del darrer llibre de Jacek Gutorow . Fa molt poc que ha sortit una recopilació dels llibres que aquest autor ha publicat fins ara. Una trajectòria de 20 anys, amb 6 poemaris. Un treball pausat, amb excel·lents resultats. El poema que avui tradueixo pertany al primer llibre de Gutorow, publicat l'any 1997. S'hi pot veure una plena maduresa, sobretot en l'ús d'un discurs basat en l'epifania (encara que aquesta afirmació pot semblar una mica contradictòria) i també en la precisió del llenguatge.  AQUESTA CATEDRAL ÉS UN LABERINT D’ECOS I DE REFLEXOS MIRALLEJATS Aquesta catedral és un laberint d’ecos i de reflexos mirallejats. Aquesta catedral és un somni i no hi ha manera d’escapar-ne. Assuaveix la carícia de la foscor, lentament, segons els mots secrets de l’arquitecte. Aquesta catedral és un silenci en què ens endinsem, nascuts de nou, navegant. I quan ens marquen el front amb la cendra, esdevenim els ocells de la catedral, ven...

Jacek Gutorow A YORKSHIRE, ESTIU DE 2004 4 Knaresborough: reflexos, refraccions. Aigua caient dels arbres, de calcàries poroses, boges; el votum separatum matinal de la riba esquerra, quan la dreta s’eleva sense final avui quasi igual com un núvol. Les imatges fluïdes passen al so: un viaducte labial, una cova d’esquerdes. Els cercles a l’aigua imiten la pròpia perfecció. Entre els roures i els faigs hi ha una tristesa on et veig millor, on és més fàcil trobar una paraula (en la mà tancada hi ha el paisatge que ha durat no més que un tancar i obrir d’ulls.

Jacek Gutorow A YORKSHIRE, ESTIU DE 2004 3 York. La llum tallada en rosasses i en criptes plenes d’un aire compost, ossificat. La catedral emergeix de cada paisatge i troba la seva magnànima extensió en carrerons grocs. David i Christine parlen de l’estiu que han passat a Auzon, i jo miro les tres carabasses roges a un cantó de la fotografia. Hi ha una certa tristor en els angles de la llengua on ningú gairebé no mira, perquè resulta que la mirada s’encalla en els detalls solts: una baula en forma de serp, una orla de marbre, la gleva calcària en una placa porosa.

Jacek Gutorow A YORKSHIRE, ESTIU DE 2004 2 Cap senyal de l’imperi. Una lluna plena bàsica. Un jardí estadístic. Un paisatge amb un codi d’accés, amb milers de models, de rierols. I noms com campanades a morts: Poppletone, Cattal. Com una formació de brases ardents, la cendra vessada a la mà. Al matí, col·lisió de boires, roses mig marcides en un gerro d’un victorià tardà. La mirada domina els voltants, benèvola, divideix i regna.

Els últims dos llibres que ha tret Jacek Gutorow l'han consolidat com una de les figures més interessants en l'actual poesia polonesa. Al meu parer, el penúltim, La línia de la vida , és un llibre més reeixit. N'extrec un poema que presentaré successivament en les seves 4 parts. A YORKSHIRE, ESTIU DE 2004 1 Aquest franja de tigre no presagia res. Tan sols és el cel commogut per un moment abans de la tempesta sobre les escoles de bruguerars i de pròdigs somnolents encarnats en papallones. La línia del tren al fons del pujol i una sèrie de reflexos: de sobte l’estratificació d’aquesta sola perspectiva que has descobert, amb la qual, fet i fet, has topat en ser al límit d’un camp clar, en començar a caure gotes, i les teules quadrades han format una llum humida d’una rara estació i densitat.

Jacek Gutorow UN POEMA EN CONTRA DELS VIATGES Tens sis anys i somnies en un viatge a Amèrica. Passen trenta anys i res no és capaç de tornar-te aquest somni. Ni fins i tot el viatge a Amèrica.

La poesia a Polònia té enguany suficients motius per no queixar-se. En realitat, està tenint una collita excel·lent. Als llibres que han anat apareixent, com el de Mirosław Dzień , de Krzystof Karasek o el de Marzena Broda (el comentaré en una altra entrada), ara s'hi afegeix el darrer llibre de Jacek Gutorow , que acaba d'aparèixer. Les meves passejades pel centre de Cracòvia, sol o amb amics, em duen sempre a alguna llibreria. I, en sortir, un pot oblidar-se per uns instants del xim-xim que l'amara lentament, del cel grisenc. El llibre acabat de comprar i la bellesa de la ciutat il·luminen el camí. ELEMENTS Llocs clivellats, arrebossats caiguts, goteres. Al final així és la visió il·lusòria de la vida. No com un fruita plena, sinó les restes, el pinyol, el que es llença a la ferrada. El pla del dia no ha patit modificacions importants a causa de l'acció dels elements, que no tenen pietat ni amb nosaltres. Ens amaguem rere la ironia d'aquesta frase, la masteguem...

Jacek Gutorow (1970) viu a Opole. Ha publicat tres llibres de poemes. Tradueix poesia dels països anglosaxons. ENTRELACS Entre llacs tot és tan tranquil. Regulars blocs de llum: el blau, el blanc, el verd. Retallat pels blocs, mires la posta que ara mateix comença unint quadrats i rectangles. Entre llacs, en bladars espessos, les línies de les ombres s'estiren com rierols. Un sol rodó ideal enganxat amb una xinxeta. Arbres a l'aquarel·la en un galimaties de ratlles. Entre llacs la vida és geomètrica. Vagis on vagis, sempre el camí és vers l'aigua que aquí reemplaça el cel. Miris on miris sempre t'espera una perspectiva traçada amb precisió. És fàcil orientar-se en un laberint de senders.