Una altra versio de La dona de Lot , en aquest cas, del poeta americà Anthony Hecht (1923-2004). LA DONA DE LOT Com de simples els plaers dels dies infantils, Simples però plens d'exquisides satisfaccions. El laberint iridescent de la teranyina, El seu niu de polígons, tensor tesat, Inflat per la brisa com la panxa d'una vela – Sols observar-ho, i ens era un plaer infinit. El so de la pluja. El suau vel grafitós De la pluja que fa del món un gravat d'acer, Ple de lleugers esvaïments i de febles distàncies. Les autofelicitacions d'una mosca en fregar-se Les potes. El cervell marró bicameral D'una nou. L'olor de la cera. Sentir el sucre A la llengua: una sorra deliciosa. A l'acte entenem com Proust va poder cartenir Tots aquells detalls que eren com segells. Qui pot resistir-se als encants de la retrospecció?