abcd xavier farré

Un altre poema del primer llibre de Sławomir Elsner , amb el qual directament ha estat seleccionat en el grup de finalistes per al premi Nike a Polònia. MEMÒRIA 1. Aquí, a la terra, hi ha l'arrel que no es pot arrencar. Per allí es torna a la vida passada. De la infància tinc tan sols dies esquinçats i una cicatriu a la cuixa. 2. Fa dos anys que Marek va morir a Bèlgica i de vegades el somnio viu com si fos el meu cap a la feina. És allí que em vingué a veure abans de marxar, i intentà tocar una guitarra  desafinada. Vam beure te verd. Com a comiat. 3. Em vaig aixoplugar – així em quedaré molt temps. Encara tenen cara la meva mare i el meu pare. Cares que després s'esfumaran com les dels companys de primària. Les seguiré veient en somnis com estranyes.

Sławomir Elsner EXCAVACIÓ La tristesa és un fèretre buit. El sol em porta a la ment la mort. De debò un es pot conèixer si furga en la terra. És un sentiment de pèrdua, que es farà més profund com una excavació  en uns fonaments nous. Aquí alçaré una casa  amb finestres que donin al nord. I hi haurà un incendi. El foc indiferent en digerirà les entranyes que no oposaran resistència.

Sławomir Elsner neix el 1976. Viu a Olkusz. Antípodes és el seu primer llibre. Abans d'aquest, havia publicat una plaquette. És un dels autors formats a la fàbrica de Biuro Literackie, una editorial que està tenint una enorme presència i influència en la poesia contemporània polonesa. Es va crear sota els auspicis d'autors que no seguien les poètiques dels grans autors polonesos, fins i tot, s'hi contraposaven. Entre els autors més destacats trobem Bohdan Zadura o Piotr Sommer, que ja han aparegut en aquest blog. Els referents, els hem de buscar en la poesia americana, principalment en Frank O'Hara i en John Ashbery. Després de constituir-se com a fenomen independent, a partir d'un festival poètic que organitzen a Wrocław (en un inici era a Legnica), han volgut anar més enllà i han creat una sèrie de tallers per a autors novells. Aquests publiquen els seus primers llibres, però un no sap fins a quin punt són originals, ja que la mà de l'editor o del poeta que c...