Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2008

Traducció i una metàfora

Robert Hass: Així, senyor Heaney, teniu alguna teoria sobre la traducció?

Seamus Heaney: No, no en tinc cap, de teoria [...] No tinc cap teoria però sí una metàfora. Es basa en la relació dels Víkings amb l'illa d'Irlanda i l'illa de Bretanya. Hi va haver un període conegut com els Assalts, i després un altre període conegut com els Assentaments. Ara, un bon motiu per a la traducció és l'assalt. Entres -aquest és el mètode de Lowell- i assaltes l'italià, assaltes l'alemany, assaltes el grec, i acabes amb un botí que anomenes Imitations.
Per altra banda, hi ha l'aproximament per mitjà dels assentaments: entres en una oeuvre, la colonitzes, te la fas teva, però t'hi quedes. La canvies i ella també et canvia a tu una mica. Robert Fitzgerald es va quedar amb Homer, Bob Hass, amb Milosz. Jo vaig quedar-me amb el Beowulf. Però també vaig assaltar Dante a finals dels anys 70...

Seamus Heaney i Robert Hass en la conversa The Art of Translating Poetry.

Una carta

Estic llegint el darrer llibre de Mirosław Dzień (Bielsko-Biała, 1965). Havia seguit amb interès alguns llibres anteriors d'aquest poeta polonès, però cada cop es feia més difícil seguir-li la pista. Després d'haver publicat en una de les editorials de poesia més prestigioses a Polònia, es va decantar per editorials molt petites que tenen una distribució molt poc eficaç. Dissabte passat, per poder descansar d'una jornada intensa, vaig entrar en un d'aquests centres on d'entrada un ja sap que no trobarà el llibre de poesia adequat. Però la casualitat va fer que trobés aquest llibre, La llum en un got d'aigua. A més, em vaig endur una revista literària que desconeixia. Altrament, no em deixaven agafar el llibre, perquè no tenia ISBN (però la revista sí). Lògicament, vaig acceptar. I la descoberta va ser una molt grata sorpresa. Puc afirmar sense ambages que el llibre de Dzień és un dels millors reculls poètics que han aparegut a Polònia amb el que portem d'a…

Fidelitat (2)

Quant a la fidelitat, cada poeta (o fins i tot, cada poema) exigeix les estratègies al traductor. Aquest ha de conèixer a fons l'obra del poeta, n'ha d'haver fet una lectura en profunditat. Sí, l'altre dia parlàvem de modificació i no de mala traducció. Però una traducció pot equivocar-se quant a l'estratègia de la fidelitat. Posem-ne un exemple, no concebo la traducció de Mandelxtam que no intenti conservar elements com la rima. D'això en depèn la sort d'un poeta en la nova cultura que l'acull. W. H. Auden s'estranyava de la importància de Mandelxtam en la poesia russa, i així li ho digué a Joseph Brodsky. El problema raïa en la traducció. Segurament, molts lectors espanyols de Mandelxtam pensen avui com Auden quan aquest es trobà amb aquell fenomen poètic que duia per nom Brodsky.

Si

Nina Živančečić va néixer a Sèrbia. És traductora, poeta i assagista. Quant a aquesta darrera activitat, cal destacar el llibre Inside & Out Byzantium.

SI

Si tan sols em fos permès un moment
de silenci al dia,
em seria més beneficiós que no pas
qualsevol altra cosa que hagi intentat
fer/adquirir/aprendre.
Però sempre he anat vers l'impossible
i per tant segueixo queixant-me
de no haver-lo aconseguit.

Tren

Anna Piwkowska (1963) ha publicat sis llibres de poemes i ha escrit un llibre sobre Anna Akhmàtova. Viu a Varsòvia.


TREN

Al davant, rere la finestra d'un vagó
gris-carbassa, amb una inscripció en alemany,
s'aturà el tren. Pesat, seriós. Malgrat que era
de mercaderies, de ben segur que a dins
no hi havia ni carbó, ni fusta, ni bicicletes,
ni bombones de butà. En silenci, un cop i un altre
en el rellotge de l'estació la busca tenia un ritme
tremolós, s'aturava, i després diferia l'eternitat
en una ratlla. Passaven els segons. El nostre tren
avançà, passà l'abocador de carbó, un núvol
de pols negre amb pluja s'assentà al vidre.
I cantaven les agulles de canvi, els llums,
els ulls de mussol de les clares finestres del tren.
El deixàrem enrere, duia una inscripció
breu: Berlín-Wroclaw amb un silenci inquietant
a dins, amb una pluja blanca que corria pels sostres
amb alguna altra cosa. Amb la mort d'algú,
amb aquest color de rovell a les dues rodes.

Varsòvia-Berlín, 2001

Fidelitat (1)

Què és la fidelitat en una traducció de poesia? Com podem mesurar-la? No hi ha, en el fons, una sola fidelitat, n'hi ha moltes, de vegades s'exclouen en una traducció, d'altres, no. Fidelitat al to, a la forma, al contingut, a la veu poètica. I cada cop que el traductor s'enfronta a un poema, busca l'estratègia que, com a lector que és, creu que és més adient. Un poema és un conjunt d'elements indissolubles i, en fer una traducció, els modifiquem, i en destaquem alguns que potser no es trobaven en la intenció inicial de l'autor. Però això no vol dir que sigui una mala traducció. Hi ha una manipulació diferent dels diversos constituents del poema.

Homers

Janina Degutyte (1928-1990) neix a Kaunas (Lituània), és una de les autores més importants de la poesia lituana del segle XX. Es convertí en la consciència moral literària de Lituània durant l'ocupació soviètica.


HOMERS

Ja no tornarà, el teu Odisseu, aquest cop no.
Cap Penèlope no l'esperarà amb el fus
en el brum constant de les filoses.
Les Cassandres callen, les mudes Cassandres callen.
I sense l'escut Aquil·les és dèbil com un infant
i cau com l'herba.

Els déus jugaran i castigaran i es venjaran i moriran.
Però Itaca i Troia tornaran a erigir-se, de la nit,
del fum, de les flames.
I els Homers, cecs però tot-veients,
caminaran a través de milers d'anys,
del Sud fins el Nord, i anomenaran
cada país pel seu nom.

Traductors i poesia

Per ser traductor de poesia s'ha de ser poeta. Quantes vegades hem sentit aquesta afirmació? Quantes vegades els mateixos traductors-poetes s'hi han aferrat o l'han defensada davant de qualsevol auditori? Un traductor de poesia no ha de ser necessàriament un poeta, en el sentit que donem a aquest terme, una persona que també es dedica a la creació i que després publica allò que ha escrit com a poesia. Ha de ser poeta en un altre sentit. Hauria de ser un lector habitual de poesia. I també lector de traduccions de poesia. A partir que hi ha el lector, hi ha el creador, perquè tot acte de lectura és un acte de creació. Quant mal han fet les poètiques simbolistes a la poesia (derivades, en molts aspectes, del Romanticisme). La poesia no és un gènere més difícil que els altres. Ni quant a la lectura ni quant a la traducció. On ha quedat arraconada la concepció del fabbro? Volem fer més mal a la poesia reduint encara més el cercle dels seus lectors?