abcd xavier farré

Piotr Mierzwa PREGÀRIA BLAVA El silenci modela els actes, tatua les cares amb la ganyota d'una tranquil·litat angelical, emboteix neu a les butxaques, es desfà al paladar, on tots ens trobem, després d'un fotograma indispensable, divertits de tenir finalment vacances i ens han fet fora de la feina irrevocablement, però ara això no hi és, això ho portarà la primavera, aleshores ens desfarem en una partença summament normal de l'hivern llepant les hòsties amb les darreres forces.

Un segon poema de Piotr Mierzwa . TERRA DEL FOC Dissens rere dissens, l'incendi porta incendi. Ulls clavats al fluorescent, un passadís asèptic han forçat les reflexions, endinsar-se en la por sobre el destí dels afables, dels més afables en contacte amb forces superiors, amb la feblesa del cos que vol tan sols escalfor, consol, mentre les paraules viuen la seva vida, s'enrogeixen: les venes de la llum guareixen els sostres, els estrats de la llum mitiguen les carteres, havent-se estès com la cua d'un paó o restes en un dipòsit de cadàvers. Tu i jo encara tenim temps per a tot, especialment per al passat, el que succeeix en aquest instant, deixem òrfenes les cases que estan separades entre elles per barres, barreres, barriades.

Piotrz Mierzwa va néixer en 1980 a Cracòvia, on segueix vivint en l’actualitat. Va començar a publicar molt jove, ja que el 1997 treu a la llum el seu primer llibre de poemes. Ha preparat tres nous llibres de poemes, que encara no han sortit publicats, i un quart que apareixerà enguany. El mateix Piotr Mierzwa m’envia en format electrònic la versió d’aquest darrer llibre, del qual extrec el poema d’avui. GUERRA FREDA Al vespre breu hi ha una rufaga. Es preparen disturbis. L’objecte atreu vers la ciutat revoltada, no en sé res, d’ella, els llibres no en diuen res. Segur que és una dona prenyada i carregada d’un farcell tronat. Les cares vidriades dels gratacels deformen la llum. Un home amb equipatge s’arramba al somni en un banc. Una explosió de focs artificials confon la gentada reunida, es multipliquen els somnis sobre un balneari a la vora del mar. Quina meravella, sortir d’excursió! Però els elements conservadors ja tramen un pla eloqüent per impedir les aventures, i són tan necess...