Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2010

Un gat negre

Després de molts dies d'haver-me endinsat durant hores i hores en la poesia polonesa, treballant amb dos excel·lents traductors i grans amics, Abel Murcia i Gerardo Beltrán, en una àmplia antologia de poetes polonesos nascuts entre 1960 i 1980, em prenc un descans i em capbusso en l'altra llengua que és per a mi terreny d'exploració, l'eslovè. I torno a un jove poeta que trobo molt interessant, Jure Jakob:

UN GAT NEGRE

Un gat negre, el veig quan fumo vora la finestra,
a passets vora la brossa, a través de l’ombra
i de la llum dels fanals, ràpid; un cotxe a la carretera
amb les grapes negres dels pneumàtics gira en un toll
i dóna mitja volta, segueix vers els suburbis.

Tal com ha vingut, ha marxat; com una fulla d’afaitar
a una banda de la pell, sense res a l’altra; què ha quedat?
què veig? Gat negre, quin camí has pres?

Hi ha alguna cosa que talla la nit. No és la llum dels fanals,
ni el crit de borratxos adolescents, no són les finestres obertes
del bloc del davant o …

Vol lliure

Van passant els dies. Un rere l’altre, amb un ritme constant. Només la foscor, cada dia més llarga, més present, va marcant el pas de les hores. I així, quasi tot un mes, i ni una entrada al blog. És el moment de recollir-se, de tancar-se perquè les obligacions acuiten. Però un autor com Vasko Popa sempre ens pot donar un moment de respir.
VOL LLIURE

Deixa’ns marxar volant
del teu palau sense fonaments

Us he forjat en les estrelles
Sota l’arc del meu crani
Envoleu-vos qui us ho prohibeix

Deixa’ns marxar per morir
Cada vol ens retorna al palau

Aquí sol esperen ocells
Talleu-vos les ales
Perquè el vostre vol sigui lliure