Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

Estel

Les entrades segueixen els últims dies un ritme molt intermitent. El causant de tot això segueix sent el meu proveïdor d’internet. Bé, què hi farem, m’armo de paciència i vaig al centre a trobar alguna connexió. Com a mínim, també és una excusa per admirar la bellesa de Cracòvia.
Com ja havia anunciat, avui poso una sextina de Marzena Broda. No segueix les normes dels mots rima (no tots són bisíl•labs). Tampoc no és així en l’original. Al cap i a la fi, les formes que ens llega la tradició són també per adaptar-les i canviar-ne alguns elements quan ho trobem escaient.


ESTEL

El vidre del rellotge reflecteix un estel
I ara el migdia llisca i va vers la badia,
Quan mirem esperant les bufades del vent,
Subtil ens enlluerna amb el seu jade el cel,
Il•luminat de baix, al davant, on hi ha el moll.
Estem aquí tots sols, fins i tot la glacera

Als binocles s’allunya i no es veu, la glacera
Com un cigne emblanqueix les aigües, i l’estel
En volar s’esvaneix en els núvols, i al moll
Penetra la tranquil•la cal…

Els àngels, parents pròxims

Aleš Debeljak va néixer a Ljubljana en 1961. Actualment, és un dels poetes eslovens més reconeguts, així també com un dels assagistes més importants. Ha publicat 7 llibres de poemes. En català, es poden trobar dos llibres, un de poemes i un d'assajos. El primer és La ciutat i el nen. Amb un poema d'aquest llibre va començar aquest blog. Tot La ciutat i el nen el vaig traduir jo, malgrat el que es pugui veure a la portada i a la pàgina de crèdits (un no acaba mai d'entendre l'afany de protagonisme que tenen alguns autors, com si aparèixer en cada un dels llibres que publica la teva editorial ha d'aportar prestigi a aquesta). L'altre llibre que hi ha de Debeljak en català és La neu de l'any passat, una col·lecció d'assaigs, publicada a Lleonard Muntaner, editor, en excel·lent traducció de Simona Škrabec. El poema que presento pertany a un llibre que es podria traduir com Himnes inacabats, on l'alè poètic de Debeljak adopta una forma nova. No hi ha pun…

El poeta

A Cracòvia, una de les institucions que hi ha és la llibreria americana Massolit. Trobar llibres en altres llengües a Polònia és bastant difícil. Sí, és clar, en anglès se'n troben. Però no parlo dels llibres que puc trobar en anglès a qualsevol aeroport. Massolit és molt especial. Té bàsicament llibres editats als Estats Units, però en molts casos són llibres usats (en un estat excepcional, com nous sempre, tot val a dir-ho). Tenen un apartat de filosofia, estudis culturals i també de poesia que ja voldrien tenir moltes altres llibreries. Una autèntica delícia. A aquest fet, cal afegir-hi que Massolit no és en una botiga convencional. Forma part dels baixos d'un edifici, és a dir de l'entrada, i també de tot un pis, que és on els llibres van agafant el seu lloc. Entrar a Massolit és entrar en un altre temps, en una altra dimensió. I a la vegada, demostra que la mitificació d'una ciutat (Cracòvia hi té molta tirada) es forma també a partir de les aportacions alienes. S…

Wisława Szymborska ensenya naturals a l'institut de Piła

Aquest és el darrer poema del cicle Vides paral·leles de Jacek Dehnel. Acaba amb aquest tríptic dels tres grans poetes polonesos del segle XX. W. Szymborska, la darrera, encara segueix publicant llibres. El darrer, titulat Tutaj (Aquí) es va presentar fa uns dies a Cracòvia, al nou edifici de l'Òpera. Només hi van poder assistir 700 persones, perquè era necessari tenir invitació.

WISŁAWA SZYMBORSKA ENSENYA NATURALS A L'INSTITUT DE PIŁA

Amb una ona al front, amb un jerseiet amb borles,
quan torna pel carrer Świerczewski d'escola a casa
és l'amor i l'admiració de totes les fadrines del poble.
S'acosten als alts miralls de les petites habitacions
inclinen el cap, es posen una mà al pit, es pentinen,
s'acontenten que encara no està malament.

La seva existència es podria posar totalment en dubte
si no fos pels setze toms d'herbaris
amb comentaris lacònics als marges
com si algú hagués escampat sorra negra pels fulls.

Varsòvia, 3. V. 1903

Una investigació arqueològica

En aquest altre poema de Vides paral·leles, seguim amb els grans poetes polonesos (apareixerà també un poema de Wisława Szymborska, però malauradament, no en té cap sobre Tadeusz Różewicz). El vers "el gos, Hermes i l'estrella" fa referència al títol del segon llibre de poemes de Herbert, publicat l'any 1957, Hermes, pies i gwiazda.


UNA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA D'EUROPA OCCIDENTAL TROBA L'ESQUELET DE ZBIGNIEW HERBERT UNS 150 KM. A L'EST DE KARAGANDA

Ja saben que no és ni un príncep escita
ni tampoc un arquer de Genguis-Khan.

A les conques dels ulls resten encara grumolls de terra,
la sal bruta de la vista, però així ho tenen tots,
i els mongols, i els maies, i els egipcis, i els grecs.
Els grecs també ho tenen.

Aquest planeta és ple de cossos,
una fossa que gira al voltant del propi eix.

S'haurà de desenterrar aquest esquelet.

I aleshores tan sols un d'ells
al fons de la fossa, enmig de tíbies,
sota els ossos del metacarp, en les esquerdes del crani,
veu tros…

El ciutadà Czesław Miłosz visita la seva heretat

En el cicle Vides paral·leles, de Jacek Dehnel, avui li toca el torn a Czesław Miłosz. En aquest cas, potser l'autor no ha gosat canviar tant els personatges. Però el que fa és introduir un punt de paròdia.

EL CIUTADÀ CZESŁAW MIŁOSZ VISITA LA SEVA HERETAT A SZETEJNY

Des dels esperons fins a la punta del fuet tot ell és atenció,
els camps, els prats i els estanys, els veu com des del vent:
dibuixades en el mapa les fronteres de les heretats,
la destil·leria, la serradora, els molins.

Vespreja
però ell no reconeix el vespre
i no és fins al límit del bosc
que veu que el sol més ràpid que de costum
roda pel cel
no per allà, no per allà.

Es refrega els ulls i esperona el cavall.
A la llunyania sobre la taula gronxeja un llum,
il·luminant senzillament les columnes de guanys i pèrdues.

Varsòvia - Gabryelin, 1-2. V. 1903

Responsabilitats i traducció

Una bona traducció és realment una cosa molt valuosa, i excepcional, roman en la història de la llengua i influeix en la llengua no menys, fins i tot de vegades més, que les obres que tenen el dret de ser considerades com a preferents. Tenint en compte aquesta responsabilitat, en traduir hom ha de reflexionar desenes de vegades davant de cada decisió i sospesar per endavant totes les dificultats, que moltes vegades són impossibles de superar. Amb tot, actuar així seria contrari a la higiene del treball intel·lectual, que exigeix una certa despreocupació i un sentit del risc. És a dir, s'ha de voler dur a terme aquesta tasca de la millor manera possible, però preveient que el resultat serà més o menys afortunat. En cas contrari, ens podrien culpar de mandrosos a causa d'un excés d'escrúpols, perquè cada vegada just en començar a treballar ens diem: "Però on m'he arribat a posar!".

Czesław Miłosz

El lletrat Federico G. L. dicta una citació

En aquest poema de Jacek Dehnel hi ha dos elements que sempre plantegen una opció per al traductor. El primer és la cita del poema de García Lorca, "Casida de la rosa", que pertany al llibre Diwán del Tamarit. La versió que utilitza Dehnel deu provenir d'una traducció (i fins i tot no sé si és una traducció al polonès). Davant d'aquesta situació, quan el fragment pertany al seu pòsit cultural, però en una altra llengua, el traductor pot traduir el poema partint de la versió que utilitza el poeta o traduint el text a partir de la font original. En el meu cas, he triat per la primera opció, però amb un petit canvi per mantenir la rima (malgrat que en el text de Dehnel rimen el segon i tercer versos, no com en l'original de García Lorca). Queda un híbrid, és cert, però acompleix la funció d'indicar que el text és una retraducció. El segon element fa referència a la paraula patio, que mantinc en l'original, per indicar així que és un element aliè al text de s…

Apunts (3)

Quan es fa fosc, la neu adopta una llum amb unes tonalitats molt pròpies. Aquestes nits es fan molt més curtes. Els dies s'allarguen, i amb tot, abans d'un quart de sis ja tot queda en penombra. Segur que la neu és una compensació per la falta habitual de llum. I combina a la perfecció amb els esmorteïts fanals que acostumo a veure a tots els carrers. Una llum tristoia, com un estat d'ànim que s'apodera del passejant. Però amb la neu, adopta un to ataronjat. Una posta de sol perpètua amb un horitzó allà on miris. Per buscar-hi algun nord, alguna resposta. On em dirigeixen les passes, i els ulls? Sols puc veure les empremtes que he deixat.

Apunts (2)

La llum de la neu és canviant, sempre diferent. Assenyala que no hi ha dos instants iguals. Per cada minut rebem imatges que no podrem reciclar en la memòria, després, o en la retina, en aquell mateix moment. L'ull s'hi esmerça, però no són els ulls els que veuen. Qui veu és un estat interior reflectint-se en els intermitents feixos de llum que semblen encalçar-se en unes ombres noves. Les que els objectes, els arbres, estranyats, descobreixen.

El capità Konstantinodos K.

Seguim amb el cicle poètic de Jacek Dehnel que vam inaugurar fa uns dies. En el poema d'avui no he canviat el nom del protagonista pel que ens seria més conegut. El deixo tal com el posa el poeta en el poema, tot i que en una altra edició del poema el nom que utilitza és el de Konstandinos. És interessant també observar les dates dels poemes, com un altre dels components que ens proposa Dehnel en aquest joc de màscares.

EL CAPITÀ KONSTANTINODOS K. TROBA EL HMS "FORSAKEN LOVE"
A LES AIGÜES DE LA COSTA D'ALEXANDRIA

- Ningú?
- Aye, ningú.
A les ones agitades
tan sols l'aparell, el folre de la coberta,
el masteler, les posts del buc, les construccions i la quaderna.
A la bodega pesats cofres, joies als cofres,
a la taula encara mig crema la punta
del cigar de l'oficial.
La campana esquerdada calla.

Com de buit buit el vaixell trobat en la mar
una arpa deserta morta en què el vent corre
és tot amor passat.

Apunts

Sembla ser que el problema d'internet que tenia a casa s'ha pogut solucionar. Toco fusta i espero que segeueixi funcionant. A fora neva, fa dos dies que no para de nevar. Le neu ens va deixant un paisatge que cada vegada és irrepetible, no sé realment si perfila els objectes, els arbres, tot el que té una forma definida o si, al contrari, n'esborra els límits per crear-ne d'altres. És un diàleg el que crea, o més que un diàleg, una infinita conversa amb tot el que troba al seu pas. I ens deixa amb preguntes sense resoldre.

Quintus H. F. mor a la batalla de Filipos

Amb aquest poema d'avui comencem un cicle de poemes de Jacek Dehnel del seu llibre Vides Paral·leles. Aquest cicle és molt interessant per l'ús que fa el poeta del concepte de la màscara. No solament posa veu a uns personatges històrics, sinó que hi fa una volta més i canvia la "professió", per dir-ho així, de cada un dels personatges. El resultat el podrem veure en les 7 entrades que conformen el cicle, que anirem també comentant, si em solucionen els problemes que des d'uns dies tinc a casa.


QUINTUS H. F. MOR A LA BATALLA DE FILIPOS

Amb els ulls coberts de sorra, de sang i d'herba
jeu boca per amunt, amb el punxó d'una llança a l'esquena.
La batalla, fotuda, ja ha passat. Rere el clatell, hi ha el cel.

I tan sols sent munts de passes que s'apaguen.
Pensa que és així
com l'abandonen els déus.
Però el que fuig és el metre dels poemes no escrits.
Corbat
va per la planura,
parant compte de no trepitjar els cadàvers escampats
fins al llos de l'horitzó.

Va…

La dona de Lot

Józef Łobodowski (1909-1988) durant la II guerra mundial va seguir un periple per diversos països europeus fins que l'arrestaren quan creuà la frontera espanyola i el tancaren, fins el febrer de 1943, a la presó de Figueres. Un cop finalitzada la guerra, s'instal·là a Madrid, on va viure fins la seva mort. Va mantenir un contacte constant amb les revistes de l'emigració polonesa, tant les de Londres com les de París. El fet de viure a Espanya va deixar una petja profunda tant en la seva poesia com també en la seva tasca de traductor. Amb tot, les traduccions de poesia espanyola de Łobodowski són gairebé desconegudes a Polònia. Un pensament que el turmentà durant molt temps fou el de poder descansar finalment a la seva ciutat estimada, Lublin. En aquest sentit, el poema de la dona de Lot pot tenir una lectura bastant més àmplia, tot i que, com sabem, no és necessari fer-ho. El poema s'alinea, així, amb altres versions de la dona de Lot que ja hem presentat.

LA DONA DE LO…

Eco

Gregor Podlogar va néixer el 1974 a Ljubljana. Ha publicat en les revistes més importants d'Eslovènia, ha fet crítiques de literatura i ha publicat dos llibres. Acompanya sovint les seves lectures amb performances musicals, molt acostades a la música electrònica.


ECO

Era a l'hivern, a finals del segle vint,
en algun lloc d'Àsia, a l'oest de la tristesa,
marcat en el mapa de les meves mirades.

Les hores s'esmunyien en temples antics
i allí es trobaven amb la meva absència.
No hi havia res més que pogués explicar.

No recordo ni el lloc on era,
tot era massa obert,
massa viatges amb la sensació de distància.

Els somnis han marxat junt amb gossos vagabunds.
No hi havia ningú que pogués arribar a fregar
el meu llindar d'amor, el meu llindar de solitud.

Tan sols recordo la teva veu
d'un antic auricular del telèfon, un eco
que a través dels fils portà el desert.

Quan Homer es va adormir

Urszula Kozioł

***

Quan Homer es va adormir
va somniar en Shakespeare
però quan es despertà
no tenia ni idea de qui era
aquell Shakespeare
a més no podia ser Shakespeare
perquè en aquell temps encara
no era al món.

Després de molt temps però
quan ja pogué adormir-se
aquell tal Shakespeare
va somniar en Homer
i allò ja era lògic
així que en despertar-se
va poder badallar bé i digué
aaahh aquest Homer
que ha entrat en el meu somni
alguna cosa va escriure
que era digna d'atenció
sols no sé com s'ho va fer
si estava més cec que el talp
en les ortigues que tinc a la tanca.

Ara, des que no sé on vius

Jacek Dehnel (1980) és poeta, prosista i traductor. Va guanyar el prestigiós premi Kościelski el 2005 i el 2007 el premi Passaport Polityka (nom d'un excel·lent setmanari polonès) per la novel·la Lala. La seva poesia fou ràpidament reconeguda i valorada per Czesław Miłosz, que el va saludar com un dels valors més prometedors de la nova poesia polonesa. També tradueix, principalment poesia anglesa. Fa poc que ha publicat la poesia completa de Philip Larkin.


***

Ara, des que no sé on vius, on
he d'enviar el correu, als calaixos de la còmoda
grogueja el paper de cartes. Des que l'amor calla
és com clavar claus a un fèretre tot guarnit:
si per la randa, en un manat de camèlies,
o pel crespó el tall arriba a la cara o a un dit del cadàver,
ningú no notarà aquest dolor en el cos,
enlloc ningú no sabrà mai d'aquest dolor.

La mort és una mirada borrosa

Anne Talvaz


***

La mort és una mirada borrosa
en un rostre d'una gran lassitud.

La mort mira la televisió.
Ja que això no toca l'essencial.

La mort és inquieta. Mai no sap
si la seva mort ha arribat realment.

La mort acabarà aviat. Algunes fitxes
d'ivori vell, alguns vestits pel terra.

La mort són els ossos comptats,
les passes mesurades i cada cop més difícils.