Alguns dels poemes que es publiquen a Punt rere punt ja havien aparegut en aquest blog, o també als excel·lents Quaderns de Versàlia, com vaig indicar en el seu moment. En l’especial que la revista va preparar per homenatjar Rainer Maria Rilke, trobem aquest poema. En tota la sèrie, vaig prendre el motiu d’algun dels poemes de Rilke (en total, quatre) per introduir-hi algunes variacions. TARDOR Die Blätter fallen, fallen wie von weit R. M. Rilke Cauen les fulles, cauen com de lluny, d’alçades inabastables, com de jardins celestials. Cauen lentes, ensonyades, onejant en mals presagis el seu pes. I la terra, sota el pes de planxes negres deixant aiguaforts tremolosos, cau en un silenci d’impressions buides. Cauen les branques ennegrides dels arbres, fletxes de direccions contràries. Però n’hi ha Un que sosté