Pavel Kolmačka neix el 1962 a Praga. Poeta, traductor. La seva poètica entronca directament amb el pessimisme existencialista de poetes txecs com Vladimir Holan o František Halas. En la traducció, sóc conscient que no existeix el verb envolar, sinó envolar-se, però considero que aquí encaixa sense ser gens estrident, ans al contrari, transmet d'una manera més exacta l'acció, el moviment. Miràvem la ciutat. La bòbila, l'estació, l'església, la fàbrica. El fum es confonia amb el sol. Just a sota nostre uns nens envolaven un estel, a estrebades pel terrible vent. Em vas dir: “Què és el que enyorem? Volem alguna cosa que potser no existeix.” El xim-xim assuavia els contorns, a les cases s'encenien les finestres. Ensopegàrem en una pedra del camí, nosaltres un, nosaltres tots dos llastrats amb el cos i l'ànima.