abcd xavier farré

Mirosław Dzień D'UNA ALTRA MANERA ENCARA Més a prop, cada cop més a prop és aquesta ombra. Creix la seva presència. Ningú no l'ha vista en el somriure d'un nen, entre els dits en què sonen les monedes, però hi queda amb la llei de la paparra, tossuda, dins el cos, xuclada en el teixit del món. No està permès d'evitar l'ombra, ni creuar-la, - és un molt mal averany. Cal observar-la en la seva túnica uniforme i impenetrable, fins a les ferides a les parpelles, fins als bonys coagulats de la saliva que fereixen l'esòfag, i fins a la pregària en què el silenci tros a tros esqueixa el seu punt mortal.

Un poema de Mirosław Dzień no publicat en llibre. Va aparèixer a la revista Zeszyty Literackie. NEU AL FEBRER Altre cop neu. Neva tota la nit i al matí. S’endinsa als narius, s’empara de l’oïda, amb milions de partícules convenç del seu poder sobre l’herba, la branca, la teulada de la torre. En blanc dibuixa les ànimes en la sorra. (Un àngel segella la inscripció per al temps fixat). Diuen que és una taca inesperada en el color, un vestit blanc de la innocència, un llençol que cobreix les pedres, les coves i les fonts, i també un pressentiment de l’apogeu, un anunci de l’acord, la unió dels elements en el seu punt definitiu.

Mirosław Dzien PRINCIPIUM IDENTITALIS Un toll, un espai tèrbol en què la pluja ha trobat la realització. La unió de dos elements foscos, l’acord per damunt de les contradiccions com l’amor d’una dona vers un home (i molt més a l’inrevés); i papers, un bitllet picat va a la deriva per la vora amb l’encant d’un valuós atrezzo. Així tot el món en el camp de la teva visió, retallant-se estretament en la ment amb la seguretat d’un acord incontrolable entre els objectes i els elements.

Els trasllats dels llibres de vegades comporten felices troballes. Treure’ls de les capses per deixar-los a les lleixes en un ordre que sempre és diferent obliga la memòria a perdre l’orientació. De cop, trobem un llibre i apareix una relació de seqüències. No recordava que tenia el tercer llibre que Mirosław Dzień havia publicat. Però va voler sortir, amagat entre altres autors que intentava endreçar. El títol sembla que aparegui en el moment oportú: Paciència . CANYELLA Canyella a la meva boca, un diumenge que lentament s’esmuny en la història, un núvol, tendrum d’una metàfora. Ara l’intento conciliat amb la natura de les coses (però Brodski va morir a Nova York, en un gener que reflectia el llustre a les finestres dels gratacels, en avingudes seques com talc. Els seus poemes pengen en llocs no anomenats, en un temps inabastable, esmicolat, pansit. Després cauen i modelen boles de preguntes, cèrcols de dubtes, trenquen pactes i acords, fan befa dels ingenus). Els poetes haurien de v...

La poesia a Polònia té enguany suficients motius per no queixar-se. En realitat, està tenint una collita excel·lent. Als llibres que han anat apareixent, com el de Mirosław Dzień , de Krzystof Karasek o el de Marzena Broda (el comentaré en una altra entrada), ara s'hi afegeix el darrer llibre de Jacek Gutorow , que acaba d'aparèixer. Les meves passejades pel centre de Cracòvia, sol o amb amics, em duen sempre a alguna llibreria. I, en sortir, un pot oblidar-se per uns instants del xim-xim que l'amara lentament, del cel grisenc. El llibre acabat de comprar i la bellesa de la ciutat il·luminen el camí. ELEMENTS Llocs clivellats, arrebossats caiguts, goteres. Al final així és la visió il·lusòria de la vida. No com un fruita plena, sinó les restes, el pinyol, el que es llença a la ferrada. El pla del dia no ha patit modificacions importants a causa de l'acció dels elements, que no tenen pietat ni amb nosaltres. Ens amaguem rere la ironia d'aquesta frase, la masteguem...

SET POEMES HIVERNALS 7. Camp de túmuls blancs La nit de Nadal la neu cobreix el cementiri. No queden epitafis, flors, lloances marmòries als ulls dels coneguts. Un camp de túmuls blancs fins a l'horitzó. Ocells amb ales negres s'arramben als avets. Els morts avui somien amb contes blancs en què cacen l'eternitat a cavall, en selles platejades, envoltats de perdiguers clars fins a un extrem.

SET POEMES HIVERNALS 6. Et rentes la cara amb l'aigua nítida d'un forat al gel. A l'altre cantó del riu les astes primes dels joncs s'alcen enmig la neu. No hi ha animals ni persones. El silenci del blanc, el blanc del silenci. El teu peu comprova el gel. S'esquerda el mirall i els talls s'espesseixen creant una reixeta de corredors, un laberint que s'ordeix fora de l'aigua empresonada, fora de la prada i de la ciutat rere el tossal, on llampurnen els llums artificials de la central elèctrica. Ara els teus pensaments s'arrombollen. Però dels llavis oberts només es pot veure, en un fons de cel d'hivern, un núvol pàl·lid.

SET POEMES HIVERNALS 5. Conversa Una conversa de dues dones sobre el temps. Estan tranquil·les, mouen les mans enlaire com en un objecte sagrat, amb devoció. Les mans bellament clivellades. En elles trobem, traïts pel temps, ells ulls d'unes nenes amb llargues trenes i cintes blaves en un llaç. S'atansa el vespre i el fred reclama respecte fent pessigolles a les soles de les botes. Les dones encara parlen (les paraules es barregen amb les estrelles) i en la llunyania passa un gat negre. El camí d'elles no necessita cap superstició, perquè ja és una paràbola.

SET POEMES HIVERNALS 4. Punt Nit de desembre. Del cel baixa una negra neu. Una pesada cortina als llums dels cotxes, en l'espès fum de la nit ni el volant ni els seients no es veuen. Només el punt vermell intermitent de l'alarma atrau l'ull.

Mirosław Dzień SET POEMES HIVERNALS 3. La màquina llevaneus abans de l'alba, en un carrer silenciós i abandonat. La ciutat en el somni es gira cap a l'altre cantó. El motor treballa apesarat. Alguns, en l'ensopiment, contreuen els dits, les galtes s'arrapen amb més força al coixí. Per un moment, l'acer que brilla a l'asfalt sembla ser una resolució.

Mirosław Dzień SET POEMES HIVERNALS 2. Jocs Jocs en la neu com en els quadres de Breughel, molts anys més tard. (La felicitat no envelleix i el temps no coneix la ingenuïtat infantil, que fa boles de neu en la seva maneta). Dos carrers més enllà un seguici fúnebre: un mercedes, el capellà amb el breviari i la vídua. La gent en una botiga gira el cap. Volen escapar-ne, perdre's en l'enciam, el pernil, la xocolata, sí, en el gust dolç del temps present.

Mirosław Dzień SET POEMES HIVERNALS 1. Una bossa a l'espatlla Un torb. La ciutat sumida en la plata d'una neu fina. Ocells arronsats en els fils telefònic adoren els autobusos que conquereixen els turons amb dificultat – en aquestos pensaments abrigallats amb la vista s'enganxen als enfosquits vidres. Hi ha tantes coses que s'han de perdre, per sempre. Veig la cara d'una noia, del tot pàl·lida. (El fred s'ensenyoreix dels seus llavis, del front. Als cabells passa comptes amb el vent, aspre i transparent). Guarda la fidelitat a la bossa que porta a l'espatlla, i una foto del seu estimat - és afectuós, l'ardor el domina.

Mirosław Dzień *** Sempre es tracta del mateix: una metàfora adequada, una petja sense error, uns fets descrits amb tot detall. Però és així que el dimoni cartesià t'ensarrona, arter i d'amagat. Sempre estàs disposat als sacrificis, fins i tot sense pesar dónes el somni que fa entremaliadures en els foscos i humits amagatalls del cervell. En una depressió constant, en una davallada de les forces, amb l'estigma de l'ànima reclòs sota la vànova de la consciència.

Estic llegint el darrer llibre de Mirosław Dzień (Bielsko-Biała, 1965). Havia seguit amb interès alguns llibres anteriors d'aquest poeta polonès, però cada cop es feia més difícil seguir-li la pista. Després d'haver publicat en una de les editorials de poesia més prestigioses a Polònia, es va decantar per editorials molt petites que tenen una distribució molt poc eficaç. Dissabte passat, per poder descansar d'una jornada intensa, vaig entrar en un d'aquests centres on d'entrada un ja sap que no trobarà el llibre de poesia adequat. Però la casualitat va fer que trobés aquest llibre, La llum en un got d'aigua . A més, em vaig endur una revista literària que desconeixia. Altrament, no em deixaven agafar el llibre, perquè no tenia ISBN (però la revista sí). Lògicament, vaig acceptar. I la descoberta va ser una molt grata sorpresa. Puc afirmar sense ambages que el llibre de Dzień és un dels millors reculls poètics que han aparegut a Polònia amb el que portem d'a...