A Geoffrey Hill (1932) se l'ha titllat de poeta per a poetes (definició que és una boutade com qualsevol altra). El seu llenguatge moltes vegades obscur i difícil ha fet que la seva poesia no ocupi un lloc preeminent fora de les seves aïllades fronteres britàniques. Malgrat haver publicat onze llibres de poemes, el corpus de la seva obra poètica no és extens. En el segon quartet, he preferit la construcció estranya dels dos primers versos per reflectir el verb que utilitza Hill (to look down on) en què de manera clara conjuga el fet de mirar avall (ja que els condemnats són en una altra esfera) i el menyspreu. OVIDI EN EL TERCER REICH non peccat, quaecumque potest pecasse negare, solaque famosam culpa professa facit. (Amores, III, xiv) Estimo la meva feina, els meus fills. Déu és distant, difícil. Les coses passen. Massa a prop, els antics abeuradors de sang innocent no són una arma terrenal. He après una cosa: no mirar amb menyspreu avall vers els condemnats. Ells, en llur esfera...