Sebastiano Grasso (Sicília, 1947) EL VI SEGELLAVA EL TEU SOMNI La memòria mata de dia en dia. La sang, les cicatrius, el foc, les arrels, els trens, els capricis, centenars de versos reconstrueixen un Paradís que la memòria rebutja per inventat, com el mar de Sicíia que flagel·la Pantelleria, on el vi segellava el teu somni. Un cop, a Rialto, l'olor de l'enciam i de la canyella seguia les teves passes torbades, ara fermes, en ombra i en l'ombra. La nit devora les pedres del Canal i les processons de quilles negres i d'or.