abcd xavier farré

Paweł Marcinkiewicz m'envia el seu darrer llibre de poemes, Dies , que es va publicar en una nova editorial de poesia. En aquest darrer llibre apareixen una sèrie de poemes intercalats, que es diferencien de la resta perquè van en cursiva, on sembla que Marcinkiewicz vulgui esborrar la frontera entre poesia i prosa o, com si fos una posada en pràctica dels avantguardistes, un llenguatge de diari en forma de poema (recordem tan sols aquells versos de l’esplèndid poema Zone d’Apollinaire). Tots tenen com a base una sèrie d’instruccions, o una sèrie de consells que dóna l’autor, carregats sempre amb una bona dosi d’humor. PROBLEMES AMB EL CAFÈ Beus tres tasses grans de cafè cada dia i a la nit dones tombs al llit sense poder dormir? Recorda que una tassa de cafè conté fins a 100 mg de cafeïna. El teu organisme no pot funcionar quan n’hi ha un excés. A més, al cafè hi ha una gran quantitat de greixos nocius, per exemple, cafestol, que fa pujar els nivells de colesterol dolent. Per ll...

Paweł Marcinkiewicz em va enviar el seu darrer llibre de poemes, real, on hi ha una divisió molt curiosa entre el que anomena "poemes" i "nopoemes". Aquí tenim un exemple del primer cas. ALGUNA COSA En una casa desballestada rere el jardí vora carretons vermella i una pomera mig caiguda alguna cosa s'enfila vers el cel pels forats de la teulada. Línies verticals i horitzontals duen a algun lloc i desapareixen, com si dubtessin quina és la forma a adoptar. I amb tot alguna cosa aquí entra en un mode de perspectiva. L'ésser però sense substantiu, el somni pàl·lid de l'aire. Surt del buit i fereix la llum. Enyora alguna cosa, o alguna cosa l'enyora a ell i emet aquesta ombra. De pols, de teranyines i floridura, en una pila de taulons podrits i estelles de vidres, aquí hi ha alguna cosa que és clarament en una cosa visible. No res, no se sap per què, segurament per a la pròpia existència.

Paweł Marcinkiewicz (1969). Poeta i traductor, principalment de poesia nord-americana. Ha publicat dos llibres de poemes en els circuits habituals. El darrer, Tivoli , on apareix el poema traduït, es va publicar l'any 2000. L'any 2004 edita per compte propi el llibre Real . Actualment, viu a Opole. PUGERUPS GÅRD Altes veles de juliol sobre els cimals dels arbres, quan l'ombra tapa el tanoca del taller i feixos de llum moren en el camí vers Eslöv, i els estols d'orenetes esborren els contorns dels graners, i se senten els lladrucs llunyans dels gossos, el brunzit d'un helicòpter, i més enllà un murmuri delicat, com un mecanisme que colla les coses que perduren serenament, i la ràpida memòria s'endú el cos per tots els juliols, fins a la multitud a la morta estació i la platja esbocinada pel filferro espinós, i finalment un ble rosat resplendeix sobre les teulades negres i avança pur i celestial a la trobada de la nit, una línia clara que queda de tot dolor. Puger...