abcd xavier farré

Amb aquest poema de Janusz Drzewucki s’acaba el diàleg que vaig encetar fa uns dies. El carrer Miodowa és troba al barri de Kazimierz, l’antic barri jueu, que no pas gueto. En aquest carrer, avui dia hi ha una de les sinagogues més belles de Cracòvia, la sinagoga Tempel , i també es troba un dels dos cementiris jueus que hi ha a la ciutat. Es coneix com a nou cementiri. És a partir d’aquest darrer lloc que situem el poema de Drzewucki (i de retruc, el meu de demà). Aquí es poden veure fotografies del cementiri nou del carrer Miodowa .  CARRER MIODOWA A CRACÒVIA Izaak Peiper i Ignatz Frey dormen fa temps. Només els parlen les cendres, els ossos i la terra podrida, embullada en l’espessor dels gemecs. No hi ha ningú que els vulgui visitar, ajupir-se davant del seu recer petri, la seva sòbria cova de pedra sorrenca.                                          Una nit encesa fins al blanc i el dia perforat per la foscor d’un abisme sobtat, en què ganyolen les ànimes dels assassins morts t...

Aquest és el segon poema, i el segon carrer , de Janusz Drzewucki que segueix el diàleg iniciat fa un parell de dies . CARRER REFORMACKA A CRACÒVIA Penso en els meus propparents, en el pare i la mare que sempre            es preocupen de mi i per als quals segueixo sent un noi desorientat. Penso en Grzesio Gajewski,           amic meu i en Włodek Szturc, a qui la felicitat           abandonà. Ara naveguen per un mar de canyella           i no senten la meva crida. Fins on navegaran, veuran la riba salvadora d’una illa nua           sense casa o el llum del far sadollat d’amor? A Włodek el va seduir en un somni trivial la celestial Helena Tuzet           i només a ella li pertany. Per tant, oblida d’enviar-me cartes, oblida les perdudes nits doloroses i la seva mirada apagada. Vull recordar-los          l’esperança de cada dia que desapareix           i el pètal brutalment arrencat de la rosa.

L’altre dia, vaig topar amb una sèrie de poemes de Janusz Drzewucki en què apareixien llocs de la ciutat de Cracòvia. Quant als llocs de la ciutat, un dels referents dels últims anys és Retorn d’Adam Zagajewski, del qual es va fer una tria per publicar-la juntament amb el volum Antenas . Vaig pensar de fer-ne una mena de diàleg, i escriure poemes partint d’algun element, per petit que sigui, dels poemes de Drzewucki. No són variacions, ja que els temes que plantegen els poemes de l'autor polonès i els meus són, de vegades, força diferents. Avui presento el primer poema de Janusz Drzewucki. El títol és d’un carrer de Cracòvia . I aquí es presenta ja un problema de traducció. S’ha de traduir el nom, quan el referent existeix en la llengua a què es tradueix? En aquest cas, és el carrer Sant Joan. Les opcions són diverses, i no crec que arribem a un acord definitiu. Però ara mirem-ho des d’un altre punt de vista. El poema que jo vaig escriure per al diàleg tenia el mateix títol, per...

Janusz Drzewucki va néixer en 1958 a Kruszwica (un poble ple de ressonàncies literàries, Slowacki, Krasicki, Kasprowicz o Milosz hi fan transcórrer l’acció d’alguns poemes llargs). En 1988 publica el seu primer llibre, que rep el premi al millor debut literari de l’any. Ha publicat quatre llibres de poemes i tres llibres d’assaigs. Oliwa és un barri de la ciutat de Gdansk on es troba el parc del poema, anomenat Park Oliwski o també Parc Adam Mickiewicz, d’unes tres hectàrees. Una de les meravelles del parc és el jardí botànic. En el fons, però, tota aquesta informació no és necessària per a poder llegir i interpretar el poema. AGOST, EL PARC D'OLIWA Després d’uns dies ardents per un sol mortal, des del matí fa xafogor i humitat. En tu es vessen unes ratlles blaves, la llum aspra es transparenta entre un roure i un auró. El vent s’enravena com sang quallada, d’una caldereria destruïda emana un fum greixós, en els vidres entelats dels hivernacles petites llimones verdes extreuen de ...