Aquest és el segon poema, i el segon carrer, de Janusz Drzewucki que segueix el diàleg iniciat fa un parell de dies.
CARRER REFORMACKA A CRACÒVIA
Penso en els meus propparents, en el pare i la mare que sempre
es preocupen de mi i per als quals segueixo sent
un noi desorientat. Penso en Grzesio Gajewski,
amic meu i en Włodek Szturc, a qui la felicitat
abandonà. Ara naveguen per un mar de canyella
i no senten la meva crida. Fins on navegaran,
veuran la riba salvadora d’una illa nua
sense casa o el llum del far sadollat d’amor? A Włodek
el va seduir en un somni trivial la celestial Helena Tuzet
i només a ella li pertany. Per tant, oblida
d’enviar-me cartes, oblida les perdudes nits
doloroses i la seva mirada apagada. Vull recordar-los
l’esperança de cada dia que desapareix
i el pètal brutalment arrencat de la rosa.
Comentaris