Acabo de tornar a la que és, ara per ara, la meva ciutat, a Cracòvia. Cada cop que torno sento com m’amaro d’estranyesa, i els miralls retornen imatges molt diferents de les que espero veure. Una estranyesa barrejada amb la familiaritat, tot m’és proper i llunyà a la vegada. Però ja no només a Cracòvia, sinó també en altres ciutats a les quals també puc donar el qualificatiu de familiars, com ara Barcelona. He passat un temps a casa, si és que hi ha alguna casa pròpia. Ens entestem a anomenar casa el lloc on hem nascut, el lloc d’on prové el nostre llenguatge, la nostra infantesa que, encara que llunyana i encara que en ella érem uns altres del tot diferents, segueix en nosaltres, i a través dels records ens segueix moldejant.
A l’últim número de la revista eslovena Literatura, apareix una
entrevista amb Vid Snoj, poeta i traductor, i professor de Literatura
comparada a la Universitat de Ljubljana. Quant a la traducció, es
dedica principalment a la poesia i a l’assaig, d’aquest segon ha
traduït Auerbach, George Steiner o el llibre clau sobre Paul Celan
de John Felstiner. Pel que fa a la poesia, ha traduït Hölderlin o
Gregori Nazianzè.
Al principi, quan vaig començar a llegir aquest fragment, em vaig
posar les mans al cap, no veia on volia anar a parar realment l’autor
amb les seves afirmacions. No creia que un traductor de poesia
arribés a afirmar que era molt millor tan sols traduir el significat
i abandonar completament la forma. Encara que aquesta sigui la
primera sensació que es té, després canvia la visió, en el moment
oportú, en el moment en què ja estàvem quasi desesperats del tot.
Dona la clau de tot al darrer paràgraf, i hi podem estar o no
d’acord, però és una visió que pot aportar solucions a…
Comentaris
T'envege.