Prefereixo la producció anterior de Piotr Sommer a l’actual. En aquella, els petits detalls, la vida quotidiana, recobra un rerefons gairebé metafísic. No hi ha cap banalització de la realitat, terreny en què s’endinsaran els poemes posteriors.
AMNÈSIA
M’he oblidat de l’altre món.
Em llevo amb els llavis serrats,
rento la fruita amb la boca tancada,
amb un somriure la porto a l’habitació.
No sé per què recordo l’oli de fetge de bacallà,
els anys de turment, el pontet de pany al soterrani,
pel terra, la veu de l’àvia, autàrquica.
Però si aquest no és pas un altre món.
I de nou sec a taula amb la boca tancada
i tu em portes unes prunes esberlades boníssimes
i parlo com algú a qui també he oblidat:
no hi ha un altre món.
AMNÈSIA
M’he oblidat de l’altre món.
Em llevo amb els llavis serrats,
rento la fruita amb la boca tancada,
amb un somriure la porto a l’habitació.
No sé per què recordo l’oli de fetge de bacallà,
els anys de turment, el pontet de pany al soterrani,
pel terra, la veu de l’àvia, autàrquica.
Però si aquest no és pas un altre món.
I de nou sec a taula amb la boca tancada
i tu em portes unes prunes esberlades boníssimes
i parlo com algú a qui també he oblidat:
no hi ha un altre món.
Comentaris
No hi ha cap altre món, però jo me n'alegre.