Passa al contingut principal

Albada tardoral

Un altre poema de Jarosław Iwaszkiewicz. Sembla com el dia que s'ha despertat avui, recorrent el vidre de les finestres amb la humitat.


ALBADA TARDORAL

                                                                                     Du Doppelgänger...
                                                                                     H. Heine


Les oques criden rere el bosc. Em desperto de matinada.
Una boira lletosa cobreix el món i penja dels arbres,
el sol encara està amagat, el crit s’apaga i de nou
esclata tan planyívol com uns arpegis nocturns.
A la nit, cal tancar ja les finestres. Fa fred.
La tardor torna al bosc, a la casa, a la gent,
ens tranquil·litza. En la boira silenciosa de lluny
se sent tan sols com passen normalment els trens.
Fa encara no res (però també pot ser fa molt temps)
era en una passarel·la lleugera sobre l’aigua verda
i he sentit un alè que amb el camí ha eixamplat el pit.
He abraçat el cos agradable, encara que ja no jove,
i ara, quan surt de darrere de les serres emboirades
i de les fibres lletoses aquest crit enutjós i nostàlgic,
recordo en el meu llit fred el tacte càlid
d’aquesta mà (freda avui) que em donà alegria.
Ara la passarel·la s’enfonsa en la broma i tot l’estany
cobert de boira fumeja en aquest matí pretardoral.
No es veu ningú. Potser tan sols hi ha
la meva cara inclinada sobre l’ombra negrosa
i segueix en les profunditats el reflex fred
que no hi és, que ja mai no hi serà.

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...
2 comentaris
Més informació

Contrastos

Ahir va ser un dia de pluja, sense parar. No era una pluja intensa, sinó aquella que va caient i caient, que sempre sentia a dir que era tan bona per a la terra perquè aquesta queda xopa i l'absorbeix (sí, però quanta, si és un no parar). Una pluja que quan vas sense paraigua sembla no molestar gaire, pots no agafar-lo, et penses, i al cap de cinc minuts ja estàs completament amarat. Una pluja d'apocalipsi, també per la llum de tot el dia, que no gosava aparèixer; una pluja final, definitiva, instal·lada en el paisatge per a sempre. Però avui, ja de bon matí, a les 6 resplendeix un sol quasi impossible. Aquí el contrast no és entre la nit i el dia, és entre els moments de canvi climàtic. De vegades, la nit i el dia són una sola línia, una continuïtat; d'altres, en un sol dia pots passar a viure a quatre llocs diferents, perquè el clima canvia tot el que tens al voltant.  En dies com ahir també vaig a peu cap a la universitat. És una mitja horeta que passes entre negrors,...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Balada para Metka Krašovec (de i per a Tomaž Šalamun)

I avui m ’arriba la notícia d’un altre gran poeta que ens deixa. En aquest cas, deixa un buit poètic i personal. Encara que ens vèiem de tant en tant, des que vaig viure a Ljubljana vaig mantenir contacte amb Tomaž Šalamun . La primera vegada, quan el vaig conèixer, va ser durant un sopar, que encara recordo ara, entre diverses llengües, el seu espanyol, el meu eslovè, bon menjar i vi. Després, una visita a casa seva, on em va sorprendre la quantitat de llibres que semblaven trobar el seu lloc no a les prestatgeries sinó al terra, fent piles d’equilibri inversemblant. Més tard, alguna trobada a Cracòvia, una altra visita a Eslovènia. En l'entremig, uns dies al Cosmopoética, compartint escenaris. I correus, sempre plens d’optimisme, de projectes, de nous poemes. Ha estat un poeta tremendament prolífic, però en paraules d’ell mateix, li agradava tant, escriure, i els poemes li demanaven de sortir, així que havia de fer-los cas. I els altres correus, quan traduïa el seu llibre Balada...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tres col·laboracions

Tres noves petites publicacions (col·laboracions) han aparegut els últims dies. La darrera plaquette dels amics de Papers de Versàlia, amb el disseny exquisit que els caracteritza, conté dos poemes de Maciej Woźniak que he traduït. També són al blog, aquí els podeu veure separats en .pdf. Si us voleu baixar tota la plaquette, aquest és l’enllaç . A PoesíaDigital faig un repàs, bastant general (l’espai obliga), a la poesia polonesa actual, amb un itinerari que parteix dels grans poetes polonesos que crearen l’anomenada escola poètica polonesa. Aquí en teniu l’article . A La Náusea , segueixo amb els petits assaigs sobre poetes, principalment eslovens i polonesos, poc coneguts entre nosaltres. Aquest cop, la primera part d’un assaig sobre Tomasz Rózycki .
5 comentaris
Més informació

Substituts

“Escric sobre la diàspora i la despossessió , però aquestes grans paraules mantenen el meu conte intern talment com les mentides fan que suri la veritat. Utilitzo la paraula exili no perquè pensi que és la paraula adient, sinó perquè ens apropa alguna cosa molt més íntima, més dolorosa, més incòmoda: l'exili d'un mateix, en el sentit que un podria haver tingut una altra vida, viure en un altre lloc, estimar altres persones, ser algú diferent. Si segueixo escrivint sobre els llocs és perquè alguns d'aquests llocs són maneres codificades de parlar de mi mateix: com jo, sempre són una cosa datada, aïllada, incerta, encabida precàriament enmig de grans ciutats, llocs que han esdevingut no tan sols substituts d'Alexandria, sinó substituts de mi mateix. Camino per elles i penso en mi”. A Literary Pilgrim Progresses to the Past, dins Alibis: Essays on Elsewhere
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Secret

Fernando Pinto do Amaral (1960) és poeta, professor a la Universitat de Lisboa i crític literari. Ha publicat cinc llibres de poemes, el darrer dels quals és una recopilació Poesia Reunida (1990-2000). SECRET Aquesta nit he mort moltes vegades, a l'espera d'un somni que vingués de sobte i a les fosques dansés amb la meva ànima mentre tu estiguessis conduint el seu ritme ombriu en les tenebres del cos, tota l'espiral de les hores que s'erigeixen en el pou dels sentits. Qui ets tu, promesa imaginària que m'ensenya a desxifrar les intencions del vent, la música de la pluja a les finestres en el fred de febrer? L'amor m'ha ofert el teu rostre absolut, ha projectat els teus ulls en el meu cel i ara em diu en secret una paraula: el teu nom: aquella última veu de l'última estrella a punt de morir poc a poc embeguda en la meva pròpia sang i la meva sang a la recerca del teu cor.
1 comentari
Més informació

Regal

L’amic Eduardo Jordá em comenta en un correu que acaba d’aparèixer una traducció d’un poema de Czesław Miłosz amb un bell comentari que ha escrit. Recordo quan a l’estiu vam estar tots dos tres dies amb trucades amunt i avall per anar comentant el poema i la traducció. Un diàleg molt fructífer, per la qual cosa li estic molt agraït. I aquí en teniu el resultat .
1 comentari
Més informació

L'auditori de Görlitz

Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el darrer llibre que he publicat, L’auditori de Görlitz , editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig fer un petit viatge a Ustro ń, i en aquella vall i les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea general, pe...
3 comentaris
Més informació

Aspectes d'una ciutat de l'Est

Acabo de tornar del meu passeig, d’uns 30 minuts d’anada i el mateix de tornada, tot i que en les condicions que tenim ara, una mica més. Fa quatre dies que no pugem dels 12 graus sota zero. Ha nevat també a ratxes intermitents. Aquesta nit sembla que ho ha fet. Avui, diumenge, ni les màquines llevaneus ni els veïns no s’apressen a retirar la neu, que cruix sota les sabates amb un so inconfusible. Recordo que fa anys vaig escriure el poema “Aspectes d’una ciutat de l’Est”, tot pensant durant algunes passejades. El poema s’inclou a Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2005) . Hi he introduït algun canvi respecte la versió publicada. ASPECTES D’UNA CIUTAT DE L’EST (i) El sol, com un infant que juga a fet i a amagar, s’esquitlla per les cortines. Més aviat el que hi ha és una vaga llum barrejada amb una boira densa com el cotó. Et despertes abans que et molesti el despertador. Els llençols fan olor encara de somnis trencats. Penses: aquesta absència de persianes és com una lluita secre...
2 comentaris
Més informació

Més sobre Tomaž Šalamun

Un parell de valoracions més de Balada para Metka Krašovec , el gran llibre de Tomaž Šalamun que a poc a poc va fent el seu camí. Tenir entre els lectors de les teves traduccions o dels teus textos un escriptor que admires i en el criteri del qual confies és sempre motiu de satisfacció. I si després en fa una atenta anàlisi i la publica, tot lloant les virtuts del text i de la traducció, el teu agraïment creix de manera exponencial. Álvaro Valverde va publicar fa un parell de dies al seu blog aquest comentari. També, Martín López Vega en va parlar al seu blog . I la paraula que els envio, a tots dos, simple, una sola, expressa molt més del que transmet el llenguatge. Gràcies.
1 comentari
Més informació