abcd xavier farré

Jovan Hristić (1933-2002) va néixer a Belgrad. Poeta, dramaturg i assagista. Va ser professor d’Art dramàtic a la Universitat de Belgrad.  FEDRE I també vull que sàpigues això, estimat Fedre: visquérem en un temps de desesperació total. De la tragèdia hem fet una comèdia; de la comèdia, una tragèdia. I el que és adient: la gravetat, la mesura, una saviesa elevada, una elevació sàvia, sempre se’ns escapa. Hem estat en la terra d’algú, no pas nosaltres sols, ni tampoc uns altres, sempre a penes una passa o dues d’allò que érem nosaltres, d’allò que havíem de ser. Oh, estimat Fedre meu, quan passegis per l’illa dels benaventurats amb les ànimes honestes, recorda de tant en tant el nostre nom: que el seu so es dispersi en l’aire cristal·lí, que almenys s’envoli vers el cel que mai no atenyerà, que almenys en les vostres converses se’ns escalfin les ànimes.

Jovan Hristić (1933) va néixer a Belgrad. Relacionat des dels inicis de la seva carrera amb el món teatral, ha escrit cinc obres de teatre, un estudi sobre Txèkhov i també diversos llibres de poesia. Ha traduït l’obre de T. S. Eliot i de Cavafis.  VIATGE SENTIMENTAL AL VOLTANT DE LA MEVA CAMBRA Lentament, l’estiu s’acabava amb una dutxa. No ens era donat d’acabar els nostres viatges. Oblidàvem la força dels començaments en una vana felicitat dels finals. Jo em trobava a mi mateix en el silenci i en el mar, aquella vida futura que dormia en la llum anèmica del sol mentre un antic verí lentament omplia tot el meu fluix sanguini. Començant en la mateixa habitació, i igualment acabant-hi, mentre que les mateixes batalles omplien les parets com ombres esperant les seves ales. Lentament, l’estiu s’acabava amb una dutxa. Ulls d’un matí futur, perdoneu-nos, a nosaltres que mai no sabrem res de vosaltres. Perdoneu les nostres habitacions mentre l’antic verí ja omple gairebé tot el nostre fluix ...