Natalia de Barbaro (1970) és poeta, i psicòloga de professió. Publica regularment als Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris). *** Entre una confessió i una altra les pauses són cada cop més llargues. On ets aleshores. On ets: et veig a l’habitació, seus, rígid, d’esquena a la finestra. Ni tan sols no intenten entrar-hi: deixen la safata al llindar, truquen i no esperen, se’n van per on van venir. Les píndoles, trossos de diaris, engrunes volen lents per la finestra, aterren a l’altra banda del portell, capgirats. Cada dia vora les dues el sol comença el seu recorregut ardu i indiferent: primer el tamboret sota la finestra, el paper de la paret, la taula, la pinta, la catifa i el llit: i finalment arriba el teu torn. Un moment per a la batalla, un moment per a la batalla perduda, un moment per a la batalla perduda sempre però mai no abandonada mantenen la llum i la memòria, les coses bones, el somni, la tendresa.