Un altre poema de Bartosz Konstrat.
VISITA
Me’l vaig trobar a l’escala, a punt de sortir.
Com va? Feia dies que no et veia.
Les jaquetes fregaren en passar, però no li vaig donar la mà.
I tan sols als pulmons vaig notar una tremolor sobtada.
Evidentment, ho podem deixar: tot va bé,
tinc una nova feina. Evidentment, ho podem deixar:
voldria que finalment ho deixessis estar.
Quan vaig sortir, encara no hi era.
Un gos bordava tancat al lavabo.
Vaig pensar, per què m’obligues a fer-ho,
d’on ve aquesta manca de tacte? Però no vaig fer res.
Va guanyar algú, o va ser un empat?
Comentaris