abcd xavier farré

EL SO SIGNIFICA I EL SIGNIFICAT SONA … La llengua no és un mitjà, sinó més aviat l’espai de la poesia. La llengua és el cos de la poesia i la poesia és l’ànima de la llengua. Per això, no escric els meus poemes, sinó que diguem-ne que els orquestro. Sento les consonants i les vocals i componc les síl·labes. Els biòlegs investiguen l’osmosi com un procés fonamental de la vida; jo investigo la infiltració osmòtica del significat en el so i del so en el significat com un procés fonamental de la vida de la llengua, com un procés fonamental de la poesia. I no deixo mai de sorprendre’m: de quina manera el so de les paraules significa i el significat de les paraules sona! Per tant, hi ha un joc. Però no és un joc que no sigui ni obligatori ni autàrquic, sinó que és un joc que demana un plantejament i una obligació. Un joc que dóna a llum un poema, un joc que construeix un món invisible i imperceptible. Per tant, la poesia no és un simple mirall, sinó un mirall màgic del món. Un mirall que fa ...

Boris A. Novak és un dels poetes europeus més importants que hi ha en l’actualitat. I tanmateix, del tot desconegut entre nosaltres. L’aparició del seu volum de poemes escollits, publicat a Eslovènia en 2006, és un dels millors llibres que he pogut llegir últimament. CONFESSIÓ Viatger. De tot el que estimo, m’allunyo, ben lluny, al final del món, a l’immens horitzó, on m’entotsolo segur: a l’estranger. El meu cor és curiós en extrem. I aquí no hi ha res més. Tot esborrat. Només hi ha un buit vertiginós: per sempre congelades les imatges estimades i un granís de tactes recordats, dolorosament presents. Qui sóc jo? Un assassí. Sóc sistemàtic, i per tant, molt cruel. Per necessitats incomprensibles, però internes. Fujo de tot el que m’és conegut i habitual. Per això, l’estranger m’amaga del tot. Del meu lloc natal tinc sol un llenguatge ric, aquest ganivet amb què tallo el pitjor. Ara escric amb ignomínia una carta aïllada a vosaltres, a que estimo i assassino, que no som. Qui sóc jo? Un...

És fa difícil triar els poemes de Boris A. Novak per traduir. Acostumen a exigir molta dedicació, i si un no té massa temps o no té l'incentiu d'una publicació al darrere, és possible que es puguin anar deixant. Però en trobar-se amb un poema com el següent, és impossible no posar-s'hi directament, no agafar totes les eines, tots els diccionaris que omplen la pantalla de l'ordinador, i trencar-se les banyes per poder-lo recrear. Moltes vegades penso que la traducció de poesia és com fer regals, sí, fer regals a les persones perquè puguin llegir-los. Però en primer lloc, són regals que ens fem a nosaltres mateixos. PRIMAVERA A l'Art Institute of Chicago penja un Claude Monet Torrent, Creuse, un paisatge hivernal amb un roure. A fi de copsar el tremolor glaçat de les formes del roure, el pintor va estar tant temps en la tela que el roure començà a verdejar, ja que havia arribat la primavera al país. Desesperat que perdria la imatge del roure hivernal, Monet va llogar...

Boris A. Novak (1953) va néixer a Belgrad. Els seus pares eren d'origen eslovè. Estudià literatura comparada a Ljubljana, on resideix actualment. És un especialista en la lírica provençal, fet que determina la mestria formal absoluta en la seva poesia. EXILI Cap estrella ja no t'és cap ajut. Miro el fred cel del nord, el Sud m'és amagat. I les blanques ciutats en què he crescut moren rere estelats murs d'un horitzó meridional. Una escorça entre mi i jo que creix es fa espessa. Enmig de la boirina veig l'ombra de la meitat morta de mi mateix: com si fos davant d'un fons abismal tremolo i em palpo la fosca galta. Sols en la pròpia gola sóc a casa.