Dispersió (5)

Elaine Feinstein

5

Quan Herman Melville va visitar Palestina
veié un erm paisatge blanquejat com ossos,
sense molsa, tan sols les pedres nues
i la calç que les envolta.

Als comerços els jueus venien sol arròs,
o un sucre brut i pesca salada.
Hi havia dones d'expressió pàl·lida, nuoses
com oliveres i portaven nens malaltissos.

Arreu veia sorra i cactus.
Tan sols el beduí de roba folgada al desert
amb camells li va remoure la sang.
Quant a la resta, la terra no era seductora,

convidava poc a l'assentament, fins i tot
per als que havien atrapat a Kixiniov, i encara
menys a Europa occidental, abans
de la condemna del capità Dreyfus.

A Sarajevo

Izet Sarajlić (1930-2002) neix a Doboj, una ciutat de Bòsnia, en l'administració actual de la República Sèrbia. Ha publicat quinze llibres de poemes, i també llibres d'assaig. Ha traduït poesia del polonès i del rus, i ha estat traduït per poetes com Enzensberger o Brodsky. Aquests dos poemes pertanyen a un volum titulat Llibre de guerra de Sarajevo, 1992-1995.

SORT A LA SARAJEVA

A Sarajevo
la primavera de 1992
tot és possible:
ets a la cua del pa
i acabes a traumatologia
amb una cama tallada.

I dius:
quina sort que he tingut.




PER A BORA SPASOJEVIĆ
(arquitecte, amic)


Abans de la guerra
et vaig prometre un poema
sobre Sarajevo.

El dia que vaig veure
com davant de la càmera
et lamentaves per la ciutat destruïda
tu mateix el vas escriure.

A mi només em restava
signar-lo.

Dispersió (4)

Elaine Feinstein

4

Tampoc era fàcil a les terres d'Askenaz.
Hivern. Neu. Arbres. Una olor acre
de pólvora en l'aire. No hi havia
massa jueus en el districte 1 de Viena:

els banquers pagaven impostos molt alts
pel privilegi. Els barbats, amb caftans, venien
a les fires i, quan els temps eren magres, tenien
parades prop de Leopoldstrasse

i venien quincalla, coses de segona mà
o cócs de patates amb cogombres fermentats.
L'emancipació els permeté ser redactors als diaris,
embrutapapers i soldats. En l'imperi dels Habsburg,

des de Budapest fins a Galítsia els jueus
en totes les ambigüitats, eren lleials.
L'assimilació, en aquella època, hauria
estat honrosa, si hagués estat possible.

No parlem d'Alemanya.
La més estimada, la més mortífera...

Traducció i similituds (3)

Els crítics molt sovint s'entesten que certs atributs del poema han de ser transvassats per la barrera lingüística, i en conseqüència, condemnen immediatament la traducció que no acompleix aquests criteris apriorístics. Però si la meva analogia del retrat és encertada, les condicions apriorístiques que determinen les similituds no existeixen: a l'essencialisme platònic contraposo les “similituds de família” de Wittgenstein.

Evidentment, no hi ha cap analogia que sigui exhaustiva, per tant no pot tenir la força de l'argument; en el cas d'una analogia exhaustiva els objectes confluirien en una identitat. L'analogia tan sols pot revelar els aspectes amagats de la qüestió. La relació de la persona amb el retrat no es pot comparar de cap manera amb la relació entre l'original i la traducció, encara que només sigui perquè la persona, a diferència del poema, no és una obra d'art. Però fins i tot aquesta llacuna en l'analogia esclareix alguna cosa [...]

Però, les similituds constitueixen valors estètics? No, perquè el sol fet que avui dia no siguem capaços d'identificar la dona jove que pintà, per exemple, Ghirlandaio, no pot decidir sobre la nostra valoració estètica del quadre. El valor estètic hauria de raure en l'obra d'art, mentre que la similitud perdura mentre la comparació amb la persona és possible. Quan aquesta envelleix, mor, i amb ella, la memòria dels seus trets, la comparació esdevé impossible.


Adam Czerniawski, La traducció de poesia: teoria i pràctica.

Dispersió (3)

Elaine Feinstein

3

En terres musulmanes, els refugiats foren benvinguts.
Maimònides al Caire, mercaders a Bagdad,
convidats a Istambul, venien catifes turques
en una plaça que el Soldà construí per a ells.

Hi havia gots de te dolç per als clients.
A casa, les taules parades amb prunes inflades
i herbes aromàtiques, mobles amb marqueteria
de mareperla, i les xemeneies amb teules blaves

d'Iznik. Composicions matemàtiques,
i un culte simple : jueus i musulmans
visqueren a tocar en l'Imperi Otomà
tot i que els jueus eren ciutadans de segona.

D'Esmirna vingué el fals messies,
Shabtai Tzvi. Va seduir els fidels
des d'Amsterdam fins als shtetls de Lituània,
fins que vengué la seva pròpia vida amb apostasia.

Molts dels seus seguidors es convertiren a l'Islam;
alguns d'ells eren donmeh, cripto-jueus.
I inventaren noves històries per a Karagoz, l'astut
titella d'ombra en un teatre de fantasmes.

Dispersió (2)

Elaine Feinstein

2

I aquells que no marxaren? Van convertir-se
a la Santa Creu, tot i que alguns
el divendres a la nit encenien espelmes
sense recordar per què,

i cuinaven amb oli, i no amb llard;
altres esdevingueren fervents Nou Cristians,
i es casaren en les millors famílies;
fins que la Inquisició començà a indagar

amb més urgència sobre els seus antics costums,
per exemple, si no encenien un foc
els dissabtes del fred hivern.
Els veïns van donar-ne proves en contra dels rics.

Admetien els seus pecats sota tortura, com
fa la gent, i alguns culparen companys
conversos per les seves pràctiques.
Però no els ajudà a escapar de les flames.

Ni l'ignorant és qui pateix menys.
Observa com Elvira del Campo suplicà,
mentre li trencaven els braços, tan sols entendre:
Digueu-me què he fet perquè pugui confessar.

Dispersió (1)

Un altre exemple sobre la poesia moral(itzant), sobre el fet d'on podem traçar la frontera. Tant per a l'autor com per al lector. Aquest poema, el primer d'un cicle de 6, pertany al darrer poemari d'Elaine Feinstein, Talking to the death.

DISPERSIÓ

1

A les terres de Sefarad, a la vora del Tajo:
una ciutat color de galeta, un horitzó llunyà,
muntanyes nues, suaus, i rere aquestes
el desert i el tall blanc de la lluna.

És la ciutat calcària de Toledo, on
s'assentaren els jueus vinguts de Jerusalem
- argenters,comerciants, cistellers, savis -
i Espanya al principi era feliç de rebre'ls.

En una Edat d'or d'una esperança restablerta:
es construïen cases amb fonts als patis; els homes
en els seus estudis folrats de llibres eren traductors
que portaren els grecs a través dels àrabs a Europa.

Però quan van haver de marxar, amb els ulls
espantívols, barataven una casa per un ase,
la vinya per una peça de tela,
i els malnoms els seguiren, com si fossin espies.

Arbres al gener

Elaine Feinstein (1930) Poeta, novel·lista, dramaturga i traductora britànica. La seva poesia s'enquadra sota l'empremta de la poeta russa Marina Tsvietàieva, a qui ha traduït. És coneguda sobretot per la seva biografia d'Anna Akhmàtova, Anna de totes les Rússies. També té altres biografies sobre Marina Tsvietàieva o Ted Hughes, entre altres poetes. Publica el primer llibre de poemes el 1966, i des d'aleshores ha publicat més de 14 poemaris.

ARBRES AL GENER

On trobaré la resistència dels arbres?
Els envejo el coratge. En la primera càlida pluja
les branques dels àlbers s'inflen amb la insinuació
de nous brots. Fins i tot són puntes grogues.

Han oblidat la tardor, amb les fulles dels castanyers
de l'any passat podrint-se en l'herba? No és fàcil.
Deixeu-me estudiar l'aguant del meu eucaliptus
els ovals del qual han tremolat al vent tot l'hivern.

A dalt, a baix

Jan Kasper

A DALT, A BAIX

T'han sortit cabells blancs, és tan sols
ara que me n'adono. A la cuina,
que recorda una sala de dissecció buida.

Un clau ben endins la templa, un dolor intens,
de fa unes quantes hores. Una pastilla es desfà
al got amb un xiulet. La bec d'un glop.

La teva tos. Puges les escales,
tot parant-te per agafar alè,
a cada replà.

En l'objectiu de la càmera, rere teu, lluny,
lluny, uns figurants indolents d'aquest matí.
Dues Torres s'esfondren amb estrèpit.

Dijous, 15 de juliol de 2004

Curiosament, aquest poema i el del post següent es presenten de manera acarada en el darrer llibre de Jan Kasper, Terra per a les aloses. Moral / moralitzant?


DIJOUS, 15 DE JULIOL DE 2004


Iwajlo Kepow, conductor búlgar
segrestata pels terroristes a Iraq,
espera la mort. La nit del dimarts
al dimecres, els segrestadors mataren
el seu col·lega, Georgi Lazowa. Kepow
havia de morir 24 hores més tard.

Amor, per dinar escalfa' t la carn
que és a la nevera.
Mengeu sense mi.

No sé quan tornaré.

Petons.