Un altre poema del darrer llibre de Marzanna Bogumiła Kielar, que vaig presentar un temps enrere al blog.
GLAÇADES
DE MAIG
Una
glaçada tardana a la primavera ha fet malbé els capolls plens,
ha
mossegat els brots dels fruits en els pomers de tronc baix,
les
groselles roses i vermelles als arbusts.
Ara
els hem d’ajudar: s’han de desglaçar lentament,
ens
diu la memòria. Se’ls ha de donar ombra perquè l’aigua
no
es mogui massa ràpid, no trenqui els
teixits.
Embolcats,
s’han de desglaçar a poc a poc, en la foscor,
sense
aferrar-se gaire a la vida. Els capolls glaçats,
llambrejants,
han d’aprendre a renèixer
instant a instant,
i
en un instant marcir-se.
Haurem
de fer un foc a la vora i fumar-los.
Però
la memòria no segueix el camí recte, ho abraça tot
com
l’heura. Precisament evoca aquelles poques escoles
de
pintura que existiren a la Xina cap a l’any 960.
Els
paisatgistes competien aferrissadament, entercs, ferms
en
un sol tema: pintar
de la manera més fidel possible, en un
rotlle,
el gebre en una branca d’un cirerer florint.
el gebre en una branca d’un cirerer florint.
Comentaris