Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2016

En els límits (III)

III Deixa enrere el dia que s'enfonsa amb els camins vers la tardor, els arbres, les teulades, v és-te'n , avança't al vent com un incendi de turons i no et giris sobre la teva ombra aferrada: viure és allí, al davant, el que encara manca al teu alè per esgotar el camí - heus aquí el que em cantava la veu blanca de la nit, heus aquí, amor meu, heus aquí el que he fet i com he mort.

En els límits (II)

II Amor, vas dir. Jo vaig sentir marges, ginestes, passarel·les. Els teus ulls resistien. Només calia travessar el llindar, vessar el cos i que l'amor fos d'aigua viva i no com aquí llac per on volten peixos i ofegats, el cel, els núvols les belles promeses. Queda't, vas dir. Jo veia morir els homes a les barreres lluitar com un blau foradat per la tempesta els seus braços inquiets, les seves ales d'Ícar.

En els límits (I)

El primer poema d'un petit cicle de Guy Goffette. EN ELS LÍMITS I Hem cregut molt temps que n'hi havia prou d'allargar el braç per tocar el cel i portar per la corretja el vell horitzó tant temps que el gest roman en nosaltres en veure una dona a l'alba sorpresa rentant en les seves llàgrimes el dia i la nit ja que al final només en queda l'ombra per afaitar al fil de l'amor els nostres cossos desplomats a l'habitació amb el cel com una mitja en el parquet nu.

Societat Musil

"Cuando Musil volvió a Viena sus amigos formaron una Sociedad Musil, cuyos miembros se comprometían a aportar cada mes una determinada cantidad con el fin de que él pudiese trabajar tranquilo en El hombre sin atributos . Musil conocía la lista de los miembros y hacía que se le informase sobre si entregaban puntualmente las cantidades que les correspondían. No creo que se sintiese avergonzado por la existencia de tal sociedad. Opinaba, y con razón, que esa gente sabía lo que estaba en juego. El hecho de que se permitiese a alguien contribuir a esa obra era para este una distinción. Hubiera convenido que se hubiera apuntado más gente. Siempre tuve la sospecha de que él consideraba esa Sociedad Musil como una especie de orden. Ser aceptado en ella constituía un alto honor, y yo me preguntaba si Musil habría excluido de tal orden a sujetos mediocres. Se necesitaba un sublime desprecio del dinero para seguir trabajando, en tales circunstancias, en una obra como El hombre sin atributo

La mente cautiva

Ja fa  més d'un mes que ha aparegut aquesta nova traducció , però encara no havia tingut temps de poder-la penjar aquí al blog. Sí, sembla autopromoció, bé, no ho sembla, ho és, ras i curt. Però malament aniríem si no estiguéssim contents d'allò que fem, del que es publica. I tenir l'oportunitat de seguir traduint un llibre de Czes ław Miłosz, qualsevol llibre d'aquest gran autor, una de les figures més grans que ha donat la literatura del s. XX, és sempre un bon motiu per celebrar-ho. Encara que el llibre sigui d'un pensament fred, que penetra com un bisturí, i que et deixa glaçat a moments. La ment captiva, és cert, la ment que cau sota la influència del poder, de la manipulació, un encanteri difícil de trencar. I passen els anys, han passat els anys, i nosaltres només fem petites passes seguint un cercle invisible que ens du un cop i un altre al mateix lloc. Aquest llibre va aparèixer en castellà per primer cop l'any 1981, en una traducció indirecta par