abcd xavier farré

                  Esforçar-se perquè no passi ni un sol dia sense elevar-se amb els pensaments vers els objectius i les tasques fonamentals. Prou poder ja té sobre meu la norma de “compensació”, amb massa facilitat m’anivella la quotidianitat, és a dir el lloc d’intersecció de tots el punts de vista, el punt de la seva neutralització absoluta. Stanisław Brzozowski, Diari (10.XII.1910)

         El perill quan llegim autors antics rau en el fet que fàcilment n’acceptem una comprensió superficial. En tenim prou de saber què volien dir, i ja no ens preocupem de quina és la relació que estableixen amb la realitat. Ens endinsem en la seva lectura amb un sentiment de distància històrica: no els considerem com una font de coneixement actual. És molt difícil alliberar-se d’aquest prejudici estèril de lectura: la nostra apercepció és tan subtilment i profundament marcada per aquesta suposició que tot el que ens arriba d’aquells llibres troba una menor resistència i a la vegada posseeix un pes inferior. Per això és també del tot plausible que quan en la vida intel·lectual de l’home predomina aquest tipus de lectura, es formin en ell uns trets de superficialitat que li semblen imperceptibles però dels quals s’impregna de manera completa. Aquests trets es poden contagiar en tota la vida intel·lectual, és a dir, s’estenen també en aquelles esferes qu...

         Per comprendre bé la poesia anglesa d’autors com S. T. Coleridge, Blake, Keats, Meredith, Shelley, cal no perdre de vista ni un moment la convicció sobre l’essència metafísica de la poesia, cal veure-hi fonamentalment la ποίησις , la creació de la vida, dels nous fets de l’ànima humana, dels nous òrgans d’aquesta, dels nous ens espirituals. Tan sols aquest punt de vista ens protegeix de l’anecdotisme i del sentimentalisme en la poesia. La poesia sorgeix allí on la imatge sintètica del món, el conjunt de pensaments, en una paraula un ens espiritual, una forma ideal de la humanitat és sentida com a alegria i a través de la força s’aferra al seu encant sobre l’esperit i els sentiments, sobre tota la vida. Stanisław Brzozowski, Diari  (10.XII.1910)