Passa al contingut principal

Bio


xavier.farre5@gmail.com
@XavierFarre



Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) és poeta i traductor. Ha publicat els següents llibres de poemes, Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), Punt rere punt (2014), Tristes? Cartes a Lluci (2022) i Escantells (2023), i també un llibre d'assaigs, L'auditori de Görlitz, sobre poesia i les seves relacions amb la identitat, l'exili i l'holocaust, que s'ha traduït a l'italià i al polonès. Alguns dels seus poemes s’han traduït al croata, a l’eslovè, a l’anglès, al francès, al polonès i al lituà. Durant els anys 2018-2023 ha estat membre del jurat del premi de poesia Wisława Szymborska. 

Tradueix principalment del polonès i de l’eslovè. 


***

 Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) es poeta y traductor. Ha publicado los libros de poemas:  Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), Punt rere punt (2014), Tristes? Cartes a Lluci (2022) i Escantells (2023), y también un libro de ensayos, L’auditori de Görlitz, sobre poesía y sus relaciones con la identidad, el exilio y el holocausto, que se ha traducido al italiano y al polaco. Algunos de sus poemas se han traducido a varias lenguas: croata, esloveno, español, francés, inglés, polaco y lituano. Durante los años 2018-2023 fue miembro del premio de poesía Wisława Szymborska.

Traduce principalmente del polaco y del esloveno. 

***

Xavier Farré jest poetą oraz tłumaczem literatury polskiej i słoweńskiej na kataloński i na hiszpański. Autor siedmiu tomików poezji i zbioru esejów Auditorium w Görlitz, o poezji i jej związkach z tożsamością, wygnaniem i holokaustem. Tłumaczył książki m. in. Czesława Miłosza, Adama Zagajewskiego, Zbigniewa Herberta, Olgi Tokarczuk, Stanisława Lema, Tomasza Różyckiego i innych autorów; i ze słoweńskiego Aleša Debeljaka, Lojze Kovačiča, Tomaža Šalamuna. Dostał różne nagrody za tłumaczenia.


OBRES/ OBRAS / DZIEŁA

OBRA PRÒPIA / OBRA PROPIA / TWÓRCZOŚĆ WŁASNA


  • Llocs comuns. Tarragona, Arola Editors, febrer 2004.
  • Retorns de l’Est (Antologia de poemes 1990-2001), Tarragona, Arola Editors,  novembre 2005.
  • Inventari de fronteres. Vic, Emboscall, setembre 2006.
  • La disfressa dels arbres. Barcelona, Quaderns Crema, gener 2008.
  • Punt rere punt. Barcelona, Meteora, 2014.
  • Kompas na śniegu, (selecció de poemes en polonès), Kraków, emg, 2015.
  • L'auditori de Görlitz (llibre d'assaig), Adia/Cafè Central, 2018.
  • Tristes? Cartes a Lluci, Barcelona, Stonberg, 2022.
  • Escantells. Jardins de Samarcanda/Eumo, 2023.




TRADUCCIONS / TRADUCCIONES / TŁUMACZENIA

a) LLIBRES / LIBROS / KSIĄŻKI
  • Adam Zagajewski: Tierra del Fuego, Barcelona, Acantilado, 2004. Títol original: Ziemia Ognista. 
  • Adam Zagajewski: Terra del foc, Barcelona, Quaderns Crema, 2004. Títol original: Ziemia Ognista.
  • Adam Zagajewski: Deseo. Barcelona: El Acantilado, 2005. Títol original: Pragnienie.
  • Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000). Barcelona, Ed. Proa, 2006 (traducció i pròleg).
  • Aleš Debeljak: La ciutat i el nen. Collbató: Edicions la Guineu, 2006. Títol original: Mesto in otrok.
  • Miquel Barceló/ Adam Zagajewski: Cerámicas / Ceramics (Poemas y un ensayo de Adam Zagajewski). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2006.
  • Anna Burzynska: Hombres al borde de un ataque de nervios / La mayoría de suicidios pasa en domingo. (trad. en col·laboració amb Joanna Bielak). Madrid: Ade de teatro. Títol original: Mężczyzni na skraju połamania nerwowego/ Najwięcej samobójstw zdarza się w niedzielę.
  • Adam Zagajewski: Antenas. Barcelona, Acantilado, 2007. Títol original: Anteny.
  • Lojze Kovačič: Los inmigrados. Madrid, Siruela, 2007. Títol original: Prišleki.
  • Zbigniew Herbert: Naturaleza muerta con brida. Barcelona, Acantilado, 2008. Títol original: Martwa natura z wędzidłem.
  • Ingmar Villqist: La nit de Helver. Barcelona, Associació de Teatre AIET, 2008. Títol original: Noc Helvera.
  • Szymon Laks: Música de Auschwitz, Madrid, Arena Libros, 2009. Títol original: Gry oświęcimskie.
  • Zbigniew Herbert: Un bárbaro en el jardín. Barcelona, Acantilado 2010. Títol original: Barbarzyńca w ogrodzie.
  • Czesław Miłosz: Tierra inalcanzable (Antología poética 1930-2006). Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011 (traducció i pròleg).
  • Adam Zagajewski: Mano invisible. Barcelona, Acantilado, 2012. Títol original: Niewidzialna ręka.
  • Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea (autores nacidos entre 1960 y 1980), selección y traducción Abel Murcia, Gerardo Beltrán, Xavier Farré; prólogo, Xavier Farré, Zaragoza, Prensas Universitarias, 2012.
  • Piotr M. A. Cywiński (idea), Piotr Sawicki (fotografías): Auschwitz-Birkenau. El lugar donde estás... Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2013.
  • Tomaž Šalamun: Balada para Metka Krašovec. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2013. Títol original: Balado za Metko Krašovec. 
  • Agnieszka  Sieradzka  (ed.):  El  cuaderno  de  bocetos  de  Auschwitz.  Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2014.  Títol original:  Szkicownik  z Auschwitz. 
  •  Agnieszka  Taborska:  La  vida  soñolienta  de  Leonora  de  la  Cruz.  México,  AUIEO, 2014. Títol original: Senny żywot Leonory de la Cruz. 
  • Halina Birenbaum, La esperanza es la última en morir (Un viaje al pasado), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2015. Títol original: Nadzieja umiera ostatnia (Wyprawa w przeszłość).
  • Tomasz Różycki: Colonias. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2015. Títol original: Kolonie.
  • Czesław Miłosz: La mente cautiva. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2016. Títol original: Zniewolony umysł.
  • Czesław Miłosz, Mi Europa. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017. Títol original: Rodzinna Europa.
  • Wioletta Grzegorzewska: Mercuri a la boca. Barcelona, Rata edicions, 2017. Títol original: Guguły.
  • Adam Zagajewski: Asimetría. Barcelona, Acantilado, 2017. Títol original: Asymetria.
  • Zalmen Gradowski: Me encuentro en el corazón del infierno (Manuscritos de un Sonderkommando hallados en Auschwitz), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2017. Títol original: Znajduję się w sercu piekła (Notatki więźnia Sonderkommando odnalezione w Auschwitz). 
  • Vitomil Zupan: Minué para una guitarra. Barcelona, Sajalín editores, 2018. Títol original: Menuet za kitaro.
  • Magdalena Tulli: Sabates de taló italià. Barcelona, Raig Verd, 2018. Títol original: Włoskie szpilki.
  • Anna Wakulik, Temps de sega, Barcelona, Obrador Sala Beckett, 2018 Títol original: Zażynki.
  • Olga Tokarczuk: Cos, Barcelona, Rata, 2019. Títol original: Bieguni.
  • Ignacy Karpowicz, Sońka, Barcelona, Raig Verd, 2020. Títol original: Sońka.
  • Zbigniew Herbert: El senyor Cogito, Eumo Edicions, 2021. Títol original: Pan Cogito.
  • Gorazd Kocijančič, Combate espiritual, Madrid/México, Vaso Roto, 2022 Títol original: Certamen Spirituale.
  • Stanisław Lem, Solaris, Barcelona, Kalandraka, 2022.
  • Katarzyna Kobylarczyk, Costras. España rasca en las heridas, Barcelona, Crítica, 2022. Títol original: Strup. Hiszpania rozdrapuje rany.
  • Adam Zagajewski, Verdadera vida, Barcelona, Acantilado, 2023. Títol original: Prawdziwe życie.
  • Stanisław Łubieński, Pardals al cap, Valls, Cossetània, 2023. Títol original: Dwanaście srok za ogon.
  • Stanisław Lem, Faules de robots, Barcelona, Kalandraka, 2023. Titol original: Bajki robotów.
  • Krystyna Lenkowska, Él el mar, Podkarpacki Instytut Książki, Rzeszów, 2023. Títol original: Ono morze.



        Propera publicació: 
  • Jacek Lachendro, Auschwitz tras la liberación (Auschwitz po wyzwoleniu), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau.

        Traduïts i esperant el seu moment:
  • Wiesław Myśliwski, Piedra sobre piedra. Títol original: Kamień na kamieniu.
  • Helena Dunicz Niwińska, El camino de mi vida (Los recuerdos de una violinista en Birkenau). Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau. Títol original: Drogi mojego życia (Wspomnienia skrzypaczki z Birkenau). 
  • Janusz Szuber, Antología poética, traducción y prólogo. 
b) OBRES DE TEATRE REPRESENTADES
  • 2002 Extinció, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard, Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2005 Els germans Karamàzov, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Fiodor Dostoievski. Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2006 Ritter, Dene, Voss, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2007 Kalkwerk, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2008 Dybbuk, direcció de Krzystof Warlikowski, basada en l'obra de Szymon Anski i en relats de Hanna Krall, Festival Temporada Alta.
  • 2009, Les presidentes, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Werner Schwab, Festival Temporada Alta. 
  • 2010, Marylin, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, La sala d'espera, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, Entre nosotros todo va bien, de Dorota Masłowska, Centro Dramático Nacional, Madrid.
  • 2014, Wycinka/Tala, de Thomas Bernhard, direcció de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta
c) TRADUCCIONS LITERATURA PER A NENS I MÉS GRANS
  • Muntanyes; text i il·lustracions: Piotr Karski; Estrella Polar, 2017.
  • El fil d’Ariadna (mites i laberints); text i il·lustracions: Jan Bajtlik; Ediciones Maeva, 2019.
  • El alma perdida; text: Olga Tokarczuk; il·lustracions: Joanna Concejo; Thule Ediciones, 2019.
  • L’ànima perdudatext: Olga Tokarczuk, Illustrations: Joanna Concejo, Barcelona, Thule Ediciones, 2019.
  • Doba en el océano, ¿cómo atravesar el Atlántico en kayak?, text: Agatha Loth-Ignaciuk; Illustrations: Bartłomiej Ignaciuk, Granada, Barbara Fiore editora, 2020.
  • La vergonzosa historia de la ropa interior (para casi adultos); text: Iwona Wierzba; il·lustracions: Marianna Sztyma; Thule Ediciones, 2020.
  • No vull ser la princesa, text: Grzegorz Kasdepke, Illustrations: Emilia Dziubak, Barcelona, Cruïlla, 2020.
  • D’on vinc? text: Agnieszka Kacprzyk; Illustrations: Marianna Sztyma, Barcelona, Thule Ediciones, 2021.
  • Pandèmies, text: Tomek Żarnecki, Illustrations: Gosia Kulik, Barcelona, Thule Ediciones 2021.
  • Carrer del xiclet, 5, Text: Mikołaj Pa, Illustrations: Gosia Herba, Barcelona, Thule Ediciones, 2021.
  • Construccions animals, 
    Text and Illustrations, Emilia Dziubak, Barcelona, Editorial Flamboyant, 2021.
  • Nolens volens, Text: Zuzanna Kisielewska, Illustrations: Agata Dudek, Małgorzata Nowak, Barcelona, Editorial Juventud, 2022.
  • L'estrella del cel, Text: Przemysław Wechterowicz, Il·lustracions: Marcin Minor, Barcelona, Thule, 2022.
  • Alguna cosa i res, Text: Anna Paszkiewicz, Il·lustracions: Kasia Walentynowicz, Barcelona, Thule, 2022.
  • Ahir i demà, Text: Anna Paszkiewicz, Il·lustracions: Kasia Walentynowicz, Barcelona, Thule, 2022.
  • Van Dog, Text: Mikołaj Pasiński, Il·lustracions: Gosia Herba, Barcelona, Editorial Juventud, 2022.

  • Foc, Text: Anna Skowrońska, Il·lustracions: Agata Dudek, Małgorzata Nowak, Barcelona, Editorial Juventud, 2023.
  • Bretolet, Text i il·lustracions: Marianna Oklejak, Madrid, Bookolia, 2023.  




Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...

Unes notes sobre "Veus paral·leles" i el món poètic

 Altres textos, poemes, que vaig traduir l’any passat van anar a la trobada que s’organitza des de ja fa 15 anys de Veus Paral·leles. L ’iniciador i el director de tot el pro jecte és el poeta Albert Mestres. En l’ edició de 2017 , tres poetes polonesos acompanyaven els tres poetes en llengua catalana. He vist des de la distància tots els passos, des de la selecció fins a les diferents posades en escena poètiques que han tingut lloc durant l’estada dels poetes polonesos per allà. Per tant, les conclusions que n’extrec seran evidentment parcials, i són més aviat unes impressions. Crec que és un projecte molt interessant, una manera diferent de fer conèixer altres tradicions literàries. Si a això afegim l’al·licient que les actuacions itinerants són amb espectacle de dansa i de recitació artística, l’atractiu que presenta és encara més gran (potser també estaria bé jugar amb alguna projecció, amb videoart). De tota manera, això és en la teoria, un projecte que hauria d’haver-se j...

Bon vespre, senyor Gauguin

Ja de tornada a l'estimada Cracòvia, que retrobo en una esplendor gràcies a un temps que no m'esperava pas, encara que, tal com anuncien, pot canviar aviat. I pot ser que arribi l'estimada neu, que ens ajuda a passar les hores de foscor. A la ment, encara ressonen els poemes que vam fer a Ventspils. La realitat de la vida quotidiana no pot desplaçar el llenguatge, les construccions amb què s'ha conviscut intensament durant uns dies. Segueixo amb alguns dels poemes que van sortir a la trobada letona. I amb una poeta del país, Ingmāra Balode . BON VESPRE, SENYOR GAUGUIN                                                                                               (també titulat: Noli me tangere.                                                                                                                             1889. Oil on canvas.                                                                                                                             Narodni Galle...

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

25 anys sense Espriu

Fragments d'un article que apareixerà properament a la revista Compartir de la Fundació Salvador Espriu.  UN LLOC DIFERENT [...] En la tradició que m’ha format, la poesia de Salvador Espriu ocupa un lloc especial. Recordo encara com tot el cicle de la mort va provocar un fort trasbals en el meu imaginari. No tan sols pel tema o per la travada xarxa de referències de què se servia l’autor, sinó també, o especialment, per la veu poètica que hi dominava. Clarament diferenciada dels poetes catalans que havia llegit fins aleshores. Salvador Espriu, malgrat les connexions que els estudiosos i els crítics han trobat amb altres poetes catalans, sonava als meus ulls (avui dia llegim la poesia en veu baixa, però ressona interiorment) amb una cadència que m’era difícil d’adscriure a ningú més. La poesia estableix un diàleg amb la realitat (o tal vegada s’erigeix en la realitat) i el petit fragment de món que hi ha en cada poema esdevé, en el fons, una metonímia del món. És així que els poemes...

Carrer

Amb un poema així, no cal fer cap comentari. CARRER Després de passejar per aquell carrer llarg i recte vaig voler descansar en un banc d’alguna de les parades i tornar amb autobús al cap del carrer, a casa. Però un borratxo roncava al banc, i me’n va fer allunyar, vaig continuar endavant. La parada següent estava sota un núvol de pols perquè l’escombrava una dona del servei de neteja força grollera. La tercera parada – sense gent – feia por. Al cap d’uns centenars de passes el darrer autobús em va passar pel davant, casa meva em va passar pel davant, em va passar pel davant el meu propi cos. I ara les ganes de tornar són encara més fortes que ell lloc on vull tornar! En seguir cap endavant, torno.

De música i de viatges

Agafo l'autobús a les 14.00. Quan arribi a Cracòvia, una hora i mitja més tard, ja serà negra nit. Els dies s'escurcen fins a quedar filagarsallats, les hores de sol es poden comptar ja quasi amb els dits d'una mà, la resta de dia, fins al moment que queda tot a les fosques, és un cel gris, amb diverses tonalitats. Potser per això, els colors dels arbres a la carretera són molt més intensos, des del vermell rovell al groc esmorteït i desmenjat, del marró de terra fins a un verd (les gradacions del camuflatge). Un viatge, per petit que sigui, per breu que duri, sempre és una injecció de melancolia. Deixem alguna cosa enrere, uns moments que seguim reproduint en la memòria, però que ja no tornaran més. El viatge és la irreversibilitat del temps.  Quan ens acostem a Cracòvia, els primers llums ja estan encesos. Els perfils es van desemperesint per  emmotllar-se de nou a les nostres mirades. Torno a casa. A casa? Potser ser a casa només significa que de nou ets a la teva est...

Copenhaguen, primavera de 1843

Aquest és el poema a què feia referència en l’entrada anterior. Realment, Maciej Woźniak ha escrit un llibre de gran qualitat, i que gairebé ha passat desapercebut, com passa amb molts altres llibres que s’escapen d’algunes tendències generals en la poesia polonesa actual. El títol, Iluzjon , representa una autèntica dificultat. És una paraula que designava antigament el cinema, especialment els primers anys del cinema mut. En l’actualitat, ja no s’utilitza aquesta paraula per referir-se al cinema, que ha passat a ser kino. COPENHAGUEN, PRIMAVERA DE 1843 La teva cara, Søren. Té color de llum rància amb què l’alimenta el paper. Quan em mires, gires el cap del mirall vers tu o tan sols hi refregues un drap de franel·la? Sense cap diferència podries igualment ser a Sund, brunyint l’aigua tèrbola, el llot i els ofegats al fons, fins que poleixis del tot la lent a l’altra banda, fins que s’obri el Potser i et permeti passar. Les teves mans, Søren. La lluïssor del ble en beu la cera. Una fr...

Poema I

Seweryn Pollak (1907-1987). Poeta polonès, va publicar 8 llibres de poesia. Per a la crítica, encara segueix sent primer traductor i després poeta, malgrat que és un dels principals exponents de l'acmeisme traslladat a la poesia polonesa. S'especialitzà en la traducció de poesia russa. També va antologar un volum de poesia búlgara. POEMA I Aquests esforços fixos per escriure un poema: gronxejar, dissociar la imaginació, i després recollir trossos esmicolats lluint com trossos d'un mirall en l'empedrat, trossos de cel, de cases, de cares desfigurades: un nas aïllat, després doble en el trenc, els ulls, que de sobte veieren el seu futur, sols la manca de la veu, tot i que aquests trossos criden amb la seva totalitat deforme – com el poema, com cada un dels seus mots que res no signifiquen.

Tot a la vora

Piotr Kępiński (1964), ha ocupat diferents càrrecs en prestigioses revistes culturals de Polònia. Ha publicat sis llibres de poemes i alguns llibres d’assaigs en què fa una anàlisi de poetes que pertanyen a la seva mateixa generació. TOT A LA VORA en els vagons amb les ungles d’un adolescent en els vagons restaurant amb cortines que pengen de gomes de calces en corredors a la vora d’aquests corredors entre un cop ben fort a la porta que duu als mateixos llocs i un altre cop que l’obre a un altre espai retalls de ficció a les pestanyes tot