Passa al contingut principal

Autor


xavier.farre5@gmail.com
@XavierFarre

Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) és poeta i traductor. Ha publicat els següents llibres de poemes, Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), i l'any 2014 apareix el seu darrer llibre, Punt rere punt. Alguns dels seus poemes s’han traduït al croata, a l’eslovè, a l’anglès, al francès, al polonès i al lituà. Com a traductor, tradueix principalment del polonès i de l’eslovè. Cal esmentar les seves traduccions de Czesław Miłosz (Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000, Tierra inalcanzable. Antología poética), d’Adam Zagajewski (Tierra del Fuego/Terra del Foc, Deseo, Antenas, Mano invisible) i els asssajos de Zbigniew Herbert Naturaleza muerta con brida i Un bárbaro en el jardín; de l’eslovè, ha publicat les traduccions d’Aleš Debeljak (La ciutat i el nen) i de Lojze Kovačič (Los inmigrados).
Ha participat en diferents festivals de poesia a Europa, ha realitzat estades en cases de traductors i d’escriptors, i ha col·laborat en tallers de traductors i poetes organitzats per Literature Across Frontiers.




RELACIÓ D'OBRES

OBRA PRÒPIA
  • Llocs comuns. Tarragona, Arola Editors, febrer 2004
  • Retorns de l’Est (Antologia de poemes 1990-2001). Tarragona, Arola Editors,  novembre 2005
  • Inventari de fronteres. Vic, Emboscall, setembre 2006
  • La disfressa dels arbres. Barcelona, Quaderns Crema, gener 2008
  • Punt rere punt. Barcelona, Meteora, 2014
  • Kompas na śniegu, (selecció de poemes en polonès), Kraków, emg, 2015.
  • L'auditori de Görlitz (llibre d'assaig), Adia/Cafè Central, 2018.

TRADUCCIONS

a) LLIBRES
  • Adam Zagajewski: Tierra del Fuego, Barcelona, Acantilado, 2004. Títol original: Ziemia Ognista. 
  • Adam Zagajewski: Terra del foc, Barcelona, Quaderns Crema, 2004. Títol original: Ziemia Ognista.
  • Adam Zagajewski: Deseo. Barcelona: El Acantilado, 2005. Títol original: Pragnienie.
  • Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000). Barcelona, Ed. Proa, 2006 (traducció i pròleg).
  • Aleš Debeljak: La ciutat i el nen. Collbató: Edicions la Guineu, 2006. Títol original: Mesto in otrok.
  • Miquel Barceló/ Adam Zagajewski: Cerámicas / Ceramics (Poemas y un ensayo de Adam Zagajewski). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2006.
  • Anna Burzynska: Hombres al borde de un ataque de nervios / La mayoría de suicidios pasa en domingo. (trad. en col·laboració amb Joanna Bielak). Madrid: Ade de teatro. Títols originals: Mężczyzni na skraju połamania nerwowego/ Najwięcej samobójstw zdarza się w niedzielę.
  • Adam Zagajewski: Antenas. Barcelona, Acantilado, 2007. Títol original: Anteny.
  • Lojze Kovačič: Los inmigrados. Madrid, Siruela, 2007. Títol original: Prišleki.
  • Zbigniew Herbert: Naturaleza muerta con brida. Barcelona, Acantilado, 2008. Títol original: Martwa natura z wędzidłem.
  • Ingmar Villqist: La nit de Helver. Barcelona, Associació de Teatre AIET, 2008. Títol original: Noc Helvera.
  • Szymon Laks: Música de Auschwitz, Madrid, Arena Libros, 2009. Títol original: Gry oświęcimskie
  • Zbigniew Herbert: Un bárbaro en el jardín. Barcelona, Acantilado 2010. Títol original: Barbarzyńca w ogrodzie.
  • Czesław Miłosz: Tierra inalcanzable (Antología poética 1930-2006). Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011 (traducció i pròleg).
  • Adam Zagajewski: Mano invisible. Barcelona, Acantilado, 2012. Títol original: Niewidzialna ręka.
  • Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea (autores nacidos entre 1960 y 1980), selección y traducción Abel Murcia, Gerardo Beltrán, Xavier Farré; prólogo, Xavier Farré, Zaragoza, Prensas Universitarias, 2012.
  • Piotr M. A. Cywiński (idea), Piotr Sawicki (fotografías): Auschwitz-Birkenau. El lugar donde estás... Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2013.
  • Tomaž Šalamun: Balada para Metka Krašovec. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2013. Títol original: Balado za Metko Krašovec. 
  • Agnieszka  Sieradzka  (ed.):  El  cuaderno  de  bocetos  de  Auschwitz.  Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2014.  Títol original:  Szkicownik  z Auschwitz. 
  •  Agnieszka  Taborska:  La  vida  soñolienta  de  Leonora  de  la  Cruz.  México,  AUIEO, 2014. Títol original: Senny żywot Leonory de la Cruz. 
  • Halina Birenbaum, La esperanza es la última en morir (Un viaje al pasado), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2015. Títol original: Nadzieja umiera ostatnia (Wyprawa w przeszłość).
  • Tomasz Różycki: Colonias. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2015. Títol original: Kolonie.
  • Czesław Miłosz: La mente cautiva. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2016. Títol original: Zniewolony umysł.
  • Czesław Miłosz, Mi Europa. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017. Títol original: Rodzinna Europa.
  • Wioletta Grzegorzewska: Mercuri a la boca. Barcelona, Rata edicions, 2017. Títol original: Guguły.
  • Adam Zagajewski: Asimetría. Barcelona, Acantilado, 2017. Títol original: Asymetria.
  • Zalmen Gradowski: Me encuentro en el corazón del infierno (Manuscritos de un Sonderkommando hallados en Auschwitz), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2017. Títol original: Znajduję się w sercu piekła (Notatki więźnia Sonderkommando odnalezione w Auschwitz). 
  • Vitomil Zupan: Minué para una guitarra. Barcelona, Sajalín editores, 2018. Títol original: Menuet za kitaro.
  • Magdalena Tulli: Sabates de taló italià. Barcelona, Raig Verd, 2018. Títol original: Włoskie szpilki.
  • Anna Wakulik, Temps de sega, Barcelona, Obrador Sala Beckett, 2018 Títol original: Zażynki.
  • Olga Tokarczuk: Cos, Barcelona, Rata, 2019. Títol original: Bieguni.
  • Ignacy Karpowicz, Sońka, Barcelona, Raig Verd, 2020. Títol original: Sońka.
En preparació:
  • Wiesław Myśliwski: Piedra sobre piedra. Títol original: Kamień na kamieniu.
  • Helena Dunicz Niwińska: El camino de mi vida (Los recuerdos de una violinista en Birkenau). Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau. Títol original: Drogi mojego życia (Wspomnienia skrzypaczki z Birkenau). 
  • Czesław Miłosz/Zbigniew Herbert, Correspondència.
b) OBRES DE TEATRE REPRESENTADES
  • 2002 Extinció, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard, Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2005 Els germans Karamàzov, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Fiodor Dostoievski. Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2006 Ritter, Dene, Voss, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2007 Kalkwerk, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2008 Dybbuk, direcció de Krzystof Warlikowski, basada en l'obra de Szymon Anski i en relats de Hanna Krall, Festival Temporada Alta.
  • 2009, Les presidentes, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Werner Schwab, Festival Temporada Alta. 
  • 2010, Marylin, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, La sala d'espera, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, Entre nosotros todo va bien, de Dorota Masłowska, Centro Dramático Nacional, Madrid.
  • 2014, Wycinka/Tala, de Thomas Bernhard, direcció de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta
c) TRADUCCIONS LITERATURA PER A NENS I MÉS GRANS

  • Muntanyes; text i il·lustracions: Piotr Karski; Estrella Polar, 2017
  • El fil d’Ariadna (mites i laberints); text i il·lustracions: Jan Bajtlik; Ediciones Maeva, 2019
  • El alma perdida; text: Olga Tokarczuk; il·lustracions: Joanna Concejo; Thule Ediciones, 2019
  • L'ànima perduda, text: Olga Tokarczuk; il·lustracions: Joanna Concejo; Thule Ediciones, 2019
  • Doba en el océano, ¿cómo atravesar el Atlántico en kayak?; text: Agatha Loth-Ignaciuk; il·lustracions: Bartłomiej Ignaciuk, Barbara Fiore editora (en premsa)
  • La vergonzosa historia de la ropa interior (para casi adultos); text: Iwona Wierzba; il·lustracions: Marianna Sztyma; Thule Ediciones (en premsa)




Entrades populars d'aquest blog

Paràbola de Ramon i Elionor

Tot rellegint un llibre de poemes de Julia Hartwig m'he trobat aquest poema. No cal dir que no he pogut resistir-me a la temptació de traduir-lo.

PARÀBOLA DE RAMON I ELIONOR

Conegut pel seu temperament indomable Ramon Llull
descendent d'una família rica catalana
essent ja pare de tres fills
s'enamorà perdudament de la bella Elionor Castello (1)
i l'encalçava sense cap mirament
La dama atordida li enviava una carta rere una altra
tot demanant-li que deixés d'incomodar-la i en no sortir-se'n
va decidir convidar-lo sense revelar l'objectiu de la trobada
Ramon Llull ple d'excitació va irrompre en la cambra
Elionor s'esquinça el vestit i tot mostrant
un pit terriblement consumit pel càncer crida:
Mira allò de què tant t'has enamorat, Ramon Llull! (2)
Sotragat per aquesta visió Llull cau de genollons
i implora el perdó experimentant
en aquell mateix moment una sobtada transformació
Reparteix entre els pobres la seva fortuna
i decideix dedicar tota la seva vida a Déu
con…
1 comentari
Més informació

Tots Sants

Recordo la primera vegada que vaig visitar un cementiri el dia de Tots Sants a Polònia. Em va causar una profunda impressió. No hi ha nínxols, i això ja et fa perdre aquella visió tètrica que ens envaeix quan passem per un cementiri dels nostres. Tot estava ple d'espelmes (vegeu-ne una foto en el blog de l'Abel Múrcia), i tot semblava tenir un aire de placidesa. Recordo que en vaig escriure un poema més tard. En aquests dies, recupero aquest poema concret, i dos més que pertanyen al cicle "Petita guia de paisatges". Tots els poemes es poden trobar a Retorns de l'Est (Tria de poemes 1990-2001), publicat per l'editorial Arola. 

TOTS SANTS

Les espelmes il·luminen camins
que ningú no voldria transitar.
És com una processó en el mar,
en plena nit, un joc de focs i llums.

Si no et fixes en les lloses amb noms
estaries en una excursió
al bosc (potser és això el que buscaven).
La pluja, companya sempre del dia,
no pot extingir els senyals que han deixat
els passejants buscadors…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Una porta en la foscor. A Seamus Heaney I. M.

Rebo una trucada que m’anuncia la mort de Seamus Heaney. Encara sense creure-m’ho clico per comprovar-ho als diaris en línia. Comencen tots a penjar la notícia. Avui ens ha deixat un dels poetes més grans que ha donat el segle XX, i no podem dir que hagi estat un segle pobre de poesia, sinó tot el contrari. I això, malgrat les terribles desgràcies que han assolat diferents pobles, dues guerres mundials i infinites guerres d’un abast geogràfic més petit, però igualment de cruentes. En aquest segle XX, un segle de terror, també hem tingut l’oportunitat de llegir i sentir poetes que ens retornaven la fe, o les fes, a cadascú la seva. Seamus Heaney ha estat lligat a la meva vida de lector de poesia, no el puc separar d’altres noms claus que han format el meu món poètic. Començant pels poetes polonesos que Heaney admirava, de fet va ser un dels seus grans valedors en el món anglosaxó, l’altre va ser un altre dels grans de la poesia, Ted Hughes. I seguint amb els poetes que formava una espè…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Herba

Un altre poema de Mira Kuś. Parla en un moment dels mètodes per endevinar, i el primer és la cera en l’aigua. És un procediment que es fa a Polònia el 29 de novembre, la vigília de Sant Andreu, i consisteix a vessar cera calenta en aigua, normalment a través del forat d’una clau. I d’aquesta manera, amb la forma de la cera, o quan aquesta fa ombra en una paret, es pot formar la figura de la futura persona estimada.


HERBA

Un cec que pren el ratllador per un llibre en Braille:
del tot com jo
quan intento endevinar per la cera en l’aigua
del pòsit del cafè
o també de la forma dels núvols
com li va exactament a l’herba
el llenguatge de l’herba sé
que en silenci l’herba
em cobreix els peus
d’amagat s’enfila pel cos
fins que al final diu
el que ha de dir: directament a l’orella.
2 comentaris
Més informació

El pas del temps

Llegeixo, lentament, el darrer llibre de Nuno Júdice, A matéria do poema. Els llibres de Júdice són abassegadors, molt sovint penso que tenen massa poemes (aquest en té més de 90) i que, malgrat que hi hagi línies de pensament i de temes que són habituals en tota la producció del gran poeta portuguès, el fet de no ordenar-los en seccions provoca que la lectura es pugui perdre en un intricat laberint. Sembla ser com si Júdice pensés que tots els poemes formen part d’una idea global. Però també el lector té la sensació que apareixen en el llibre en l’ordre que els ha escrit, sense cap modificació. S’han d’estructurar els temes, i aquesta és la tasca que li pertoca al lector i no a l’autor, en aquest cas. Per fer l’itinerari que més li convingui.
D’aquest darrer llibre, un poema concèntric, o laberíntic, en què l’inici i el final es confonen, en què la idea desenvolupada es tanca en si mateixa. Un poema, en el fons, característic de l’escriptura poètica de Nuno Júdice.


EL PAS DEL TEMPS

A le…
2 comentaris
Més informació

Edvard Munch, New Snow in the Avenue

Szymon Słomczyński va néixer l’any 1988. Va publicar el seu primer llibre de poemes l’any 2013, que va resultar ser tota una revelació de la nova poesia. Va quedar finalista del premi més important de la literatura polonesa, el Nike (a Polònia tots els premis que tenen entitat són a obra publicada, dir que no mereixen cap mena de consideració els premis a obra no publicada és ser molt benèvol), i també va guanyar el premi al millor debut poètic. Des d’aleshores, ha publicat dos llibres més. Actualment, viu a Cracòvia. Aquest poema pertany al primer llibre que va publicar.

EDVARD MUNCH, NEW SNOW IN THE AVENUE
D’aquí a no res marxaran – els han enxampat amb el pinzell abans de separar-se (o se’ls han imaginat). Els liles conflueixen a dalt del quadre, i aquells dos al llindar parlen de l’hivern (passarà? Durarà encara?) El sol és de color de cirera (ho sé, estic mirant l’original), la neu s’estén inerta.
Si no passa res, què fa que t’emocionis i que t’obliga a mirar-lo? Rere la finest…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Paul Éluard i Quaderns de Versàlia

Ho he dit ja diverses vegades en aquest blog, i ho seguiré repetint sempre que sigui necessari. La revista (més aviat, el llibre, ara) que publica el col·lectiu Papers de Versàlia és una de les millors iniciatives que hi ha en el món de la literatura del nostre país. Abans publicaven una miscel·lània de poemes i textos en prosa de diversos autors. I ara publiquen anualment un especial dedicat a un poeta sota el títol comú de "Quaderns de Versàlia". Fa poc que ha sortit el número 5, i la setmana vinent, d'avui en vuit, el presenten a l'Institut Francès de Barcelona. Hi he col·laborat en cada un dels números, una col·laboració que per a mi és sempre un regal. Després, els poemes que van aparèixer en els volums anteriors, els vaig recollir en Punt rere punt. Fins ara han sortit els volums dedicats a Rainer Maria Rilke, a Emily Dickinson, a Giuseppe Ungaretti, i a W. H. Auden. I aquest darrer es per a Paul Éluard. No només és una selecció de poetes de primera línia sinó …
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Adéu a Josep M. Güell

Acabo de rebre un correu en què m’anuncien la mort del gra traductor del rus Josep M. Güell. El vaig conèixer personalment fa uns 8 anys, en ocasió d’una trobada que li organitzava l’Associació d’escriptors de Tarragona. Vaig estar xerrant diverses vegades amb ell, em delia per escoltar totes les anècdotes que enfilava sobre les seves experiències amb els llibres, i amb les persones, a l’antiga Unió Soviètica. I ara, ens queden les paraules en els llibres de Dostoievski, principalment, però també de molts altres autors russos. Un grandíssim traductor que, malauradament, ha estat una mica oblidat.
Per a aquella trobada vaig escriure dos textos sobre Josep M. Güell, penjo aquí el més breu (no acostumo a penjar textos llargs al blog) com a homenatge al gran traductor, a la meravellosa persona que va ser Josep M. Güell. Ens veurem de nou a les pàgines que desxifraran els nostres ulls.

*** “En posar-me a descriure els esdeveniments, recents i força estranys, que tingueren lloc a la nostra ci…
3 comentaris
Més informació

Caure en l'oblit

Fa pocs dies ha mort el poeta rus Evgueni Evtuixenko. Uns mesos abans, vaig escriure i publicar aquest article per a la revista Caràcters. 

Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Lliçons de natació

Un altre poema de Wioletta Grzegorzewska.


LLIÇONS DE NATACIÓ
No tenia encara sis anys quan el pare em va donar les primeres lliçons de natació llençant-me de la barca al mig del llac. - Sols els forts aguanten – em va dir quan en vaig emergir amb els llavis lívids i uns anys després ell va morir en aquell mateix llac.
Després de la seva mort, vaig anar a viure a una illa que d’aquí a cinc-cents anys ja no serà al mapa. No puc adormir-me quan hi ha els temporals de setembre. Quan les algues segellen els penya-segats, el vent desenganxa de la terra els camps d’espígol; m’ofego i ressuscito.
2 comentaris
Més informació