Passa al contingut principal

Autor


xavier.farre5@gmail.com
@XavierFarre



Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) és poeta i traductor. Ha publicat els següents llibres de poemes, Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), i l'any 2014 apareix el seu darrer llibre, Punt rere punt. Alguns dels seus poemes s’han traduït al croata, a l’eslovè, a l’anglès, al francès, al polonès i al lituà. Com a traductor, tradueix principalment del polonès i de l’eslovè. Cal esmentar les seves traduccions de Czesław Miłosz (Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000, Tierra inalcanzable. Antología poética), d’Adam Zagajewski (Tierra del Fuego/Terra del Foc, Deseo, Antenas, Mano invisible) i els asssajos de Zbigniew Herbert Naturaleza muerta con brida i Un bárbaro en el jardín; de l’eslovè, ha publicat les traduccions d’Aleš Debeljak (La ciutat i el nen) i de Lojze Kovačič (Los inmigrados).
Ha participat en diferents festivals de poesia a Europa, ha realitzat estades en cases de traductors i d’escriptors, i ha col·laborat en tallers de traductors i poetes organitzats per Literature Across Frontiers.




RELACIÓ D'OBRES

OBRA PRÒPIA
  • Llocs comuns. Tarragona, Arola Editors, febrer 2004
  • Retorns de l’Est (Antologia de poemes 1990-2001). Tarragona, Arola Editors,  novembre 2005
  • Inventari de fronteres. Vic, Emboscall, setembre 2006
  • La disfressa dels arbres. Barcelona, Quaderns Crema, gener 2008
  • Punt rere punt. Barcelona, Meteora, 2014
  • Kompas na śniegu, (selecció de poemes en polonès), Kraków, emg, 2015.
  • L'auditori de Görlitz (llibre d'assaig), Adia/Cafè Central, 2018.

TRADUCCIONS

a) LLIBRES
  • Adam Zagajewski: Tierra del Fuego, Barcelona, Acantilado, 2004. Títol original: Ziemia Ognista. 
  • Adam Zagajewski: Terra del foc, Barcelona, Quaderns Crema, 2004. Títol original: Ziemia Ognista.
  • Adam Zagajewski: Deseo. Barcelona: El Acantilado, 2005. Títol original: Pragnienie.
  • Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000). Barcelona, Ed. Proa, 2006 (traducció i pròleg).
  • Aleš Debeljak: La ciutat i el nen. Collbató: Edicions la Guineu, 2006. Títol original: Mesto in otrok.
  • Miquel Barceló/ Adam Zagajewski: Cerámicas / Ceramics (Poemas y un ensayo de Adam Zagajewski). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2006.
  • Anna Burzynska: Hombres al borde de un ataque de nervios / La mayoría de suicidios pasa en domingo. (trad. en col·laboració amb Joanna Bielak). Madrid: Ade de teatro. Títols originals: Mężczyzni na skraju połamania nerwowego/ Najwięcej samobójstw zdarza się w niedzielę.
  • Adam Zagajewski: Antenas. Barcelona, Acantilado, 2007. Títol original: Anteny.
  • Lojze Kovačič: Los inmigrados. Madrid, Siruela, 2007. Títol original: Prišleki.
  • Zbigniew Herbert: Naturaleza muerta con brida. Barcelona, Acantilado, 2008. Títol original: Martwa natura z wędzidłem.
  • Ingmar Villqist: La nit de Helver. Barcelona, Associació de Teatre AIET, 2008. Títol original: Noc Helvera.
  • Szymon Laks: Música de Auschwitz, Madrid, Arena Libros, 2009. Títol original: Gry oświęcimskie
  • Zbigniew Herbert: Un bárbaro en el jardín. Barcelona, Acantilado 2010. Títol original: Barbarzyńca w ogrodzie.
  • Czesław Miłosz: Tierra inalcanzable (Antología poética 1930-2006). Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011 (traducció i pròleg).
  • Adam Zagajewski: Mano invisible. Barcelona, Acantilado, 2012. Títol original: Niewidzialna ręka.
  • Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea (autores nacidos entre 1960 y 1980), selección y traducción Abel Murcia, Gerardo Beltrán, Xavier Farré; prólogo, Xavier Farré, Zaragoza, Prensas Universitarias, 2012.
  • Piotr M. A. Cywiński (idea), Piotr Sawicki (fotografías): Auschwitz-Birkenau. El lugar donde estás... Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2013.
  • Tomaž Šalamun: Balada para Metka Krašovec. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2013. Títol original: Balado za Metko Krašovec. 
  • Agnieszka  Sieradzka  (ed.):  El  cuaderno  de  bocetos  de  Auschwitz.  Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2014.  Títol original:  Szkicownik  z Auschwitz. 
  •  Agnieszka  Taborska:  La  vida  soñolienta  de  Leonora  de  la  Cruz.  México,  AUIEO, 2014. Títol original: Senny żywot Leonory de la Cruz. 
  • Halina Birenbaum, La esperanza es la última en morir (Un viaje al pasado), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2015. Títol original: Nadzieja umiera ostatnia (Wyprawa w przeszłość).
  • Tomasz Różycki: Colonias. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2015. Títol original: Kolonie.
  • Czesław Miłosz: La mente cautiva. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2016. Títol original: Zniewolony umysł.
  • Czesław Miłosz, Mi Europa. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017. Títol original: Rodzinna Europa.
  • Wioletta Grzegorzewska: Mercuri a la boca. Barcelona, Rata edicions, 2017. Títol original: Guguły.
  • Adam Zagajewski: Asimetría. Barcelona, Acantilado, 2017. Títol original: Asymetria.
  • Zalmen Gradowski: Me encuentro en el corazón del infierno (Manuscritos de un Sonderkommando hallados en Auschwitz), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2017. Títol original: Znajduję się w sercu piekła (Notatki więźnia Sonderkommando odnalezione w Auschwitz). 
  • Vitomil Zupan: Minué para una guitarra. Barcelona, Sajalín editores, 2018. Títol original: Menuet za kitaro.
  • Magdalena Tulli: Sabates de taló italià. Barcelona, Raig Verd, 2018. Títol original: Włoskie szpilki.
  • Anna Wakulik, Temps de sega, Barcelona, Obrador Sala Beckett. Títol original: Zażynki.


En preparació:
  • Wiesław Myśliwski: Piedra sobre piedra. Títol original: Kamień na kamieniu.
  • Helena Dunicz Niwińska: El camino de mi vida (Los recuerdos de una violinista en Birkenau). Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau. Títol original: Drogi mojego życia (Wspomnienia skrzypaczki z Birkenau). 
  • Olga Tokarczuk: Bieguni.
  • Czesław Miłosz/Zbigniew Herbert, Correspondència.
  • Ignacy Karpowicz, Sonia.
b) OBRES DE TEATRE REPRESENTADES
  • 2002 Extinció, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard, Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2005 Els germans Karamàzov, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Fiodor Dostoievski. Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2006 Ritter, Dene, Voss, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2007 Kalkwerk, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2008 Dybbuk, direcció de Krzystof Warlikowski, basada en l'obra de Szymon Anski i en relats de Hanna Krall, Festival Temporada Alta.
  • 2009, Les presidentes, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Werner Schwab, Festival Temporada Alta. 
  • 2010, Marylin, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, La sala d'espera, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, Entre nosotros todo va bien, de Dorota Masłowska, Centro Dramático Nacional, Madrid.
  • 2014, Wycinka/Tala, de Thomas Bernhard, direcció de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta
c) TRADUCCIONS LITERATURA PER A NENS I MÉS GRANS

  • Muntanyes; text i il·lustracions: Piotr Karski; Estrella Polar, 2017
  • El fil d’Ariadna (mites i laberints); text i il·lustracions: Jan Bajtlik; Ediciones Maeva, 2019
  • Doba en el océano, ¿cómo atravesar el Atlántico en kayak?; text: Agatha Loth-Ignaciuk; il·lustracions: Bartłomiej Ignaciuk, Barbara Fiore editora (en premsa)
  • El alma perdida; text: Olga Tokarczuk; il·lustracions: Joanna Concejo; Thule Ediciones (en premsa)
  • La vergonzosa historia de la ropa interior (para casi adultos); text: Iwona Wierzba; il·lustracions: Marianna Sztyma; Thule Ediciones (en premsa)




Entrades populars d'aquest blog

Paul Éluard i Papers de Versàlia (i IV)

PARADA OBLIGATÒRIA

Era el 25 d’agost de 1948. Començava el “Congrés mundial dels intel·lectuals en defensa de la pau” a Wrocław. Abans del Congrés, i aprofitant l’avinentesa, havia començat a celebrar-se l’“Exposició de les terres recuperades”. Tot dins el control de les autoritats soviètiques. Els preus per entrar-hi eren astronòmics per l’època. Però les ciutats de Polònia esmerçaven esforços sensacionals per poder enviar-hi el major nombre possible d’autocars. Especialment de Silèsia arribaven allí amb una freqüència que avui provocaria enveja en qualsevol acte organitzat. Era la força del poder. I entre els convidats al Congrés, hi havia Paul Éluard. També Picasso, i Jorge Amado, i molts altres que es desvivien pel nou sistema. També cal esmentar la presència d’Ivo Andrić, quan les relacions entre Tito i Stalin ja estaven abocades a una ruptura. Estimat Paul, hi vas veure també Louis Aragon, o vau invocar el seu esperit? Hi ha fonts que diuen que hi va ser, d’altres, ho neguen…

Algú altre

Aleksandar Ristović
ALGÚ ALTRE
Suposa que ets rere d'algú que t'acaba de girar l'esquena
i imagina que ets tu, mentre algú altre és
rere teu i veu el que tu veus.

Si passa que és una dona (i per què no?),
i que tu ets ella, una dona espaterrant, qui mira,
¿també tu estàs mirant des del darrere?

Si n'hi ha dos, un home i una dona,
aleshores ets ambdós. Tens en la mateixa mesura
tant els atributs d'un com els de l'altra.

Tan sols si t'imagines que et mires des de darrere,
aleshores no ets qui ets.
No hi ha res en comú entre tu i aquell pobre desgraciat.

L'exterior i l'interior són el mateix ull

Danica Križanič Müller va néixer l'any 1950. És professora d'eslovè i d'anglès. És una poeta que ha anat construint la seva obra quasi en un silenci absolut, lentament, amb pocs llibres. I només darrerament comença a tenir un cert ressò més ampli.


L'EXTERIOR I L'INTERIOR SÓN EL MATEIX ULL


I

La bellesa apareix davant dels ulls
sense armes, completament nua
davant l'aire que arriba,
com si no volgués cap desig,

sol en el record ha crescut la ciutat
amb sons magnífics a les sis
del vespre, potser a les vuit,
just abans que tanquin els ocells.

La gespa sota els peus ja no madura,
encara que el sol segueixi respirant
i la mort creix força lentament,

com l'home que camina
vers les seves pròpies passes.


II

Arreu on entro hi ha espais
pensatius, també els que veig,
l'exterior i l'interior són el mateix ull.

Com el mar que segueix volent
obrir-se amb la seva imatge,
el cap que es gira tan sols a mitges.

No hi ha res excepte el cos.
Ah, que sigui així. Sento…

El pas del temps

Llegeixo, lentament, el darrer llibre de Nuno Júdice, A matéria do poema. Els llibres de Júdice són abassegadors, molt sovint penso que tenen massa poemes (aquest en té més de 90) i que, malgrat que hi hagi línies de pensament i de temes que són habituals en tota la producció del gran poeta portuguès, el fet de no ordenar-los en seccions provoca que la lectura es pugui perdre en un intricat laberint. Sembla ser com si Júdice pensés que tots els poemes formen part d’una idea global. Però també el lector té la sensació que apareixen en el llibre en l’ordre que els ha escrit, sense cap modificació. S’han d’estructurar els temes, i aquesta és la tasca que li pertoca al lector i no a l’autor, en aquest cas. Per fer l’itinerari que més li convingui.
D’aquest darrer llibre, un poema concèntric, o laberíntic, en què l’inici i el final es confonen, en què la idea desenvolupada es tanca en si mateixa. Un poema, en el fons, característic de l’escriptura poètica de Nuno Júdice.


EL PAS DEL TEMPS

A le…

Adéu a Josep M. Güell

Acabo de rebre un correu en què m’anuncien la mort del gra traductor del rus Josep M. Güell. El vaig conèixer personalment fa uns 8 anys, en ocasió d’una trobada que li organitzava l’Associació d’escriptors de Tarragona. Vaig estar xerrant diverses vegades amb ell, em delia per escoltar totes les anècdotes que enfilava sobre les seves experiències amb els llibres, i amb les persones, a l’antiga Unió Soviètica. I ara, ens queden les paraules en els llibres de Dostoievski, principalment, però també de molts altres autors russos. Un grandíssim traductor que, malauradament, ha estat una mica oblidat.
Per a aquella trobada vaig escriure dos textos sobre Josep M. Güell, penjo aquí el més breu (no acostumo a penjar textos llargs al blog) com a homenatge al gran traductor, a la meravellosa persona que va ser Josep M. Güell. Ens veurem de nou a les pàgines que desxifraran els nostres ulls.

*** “En posar-me a descriure els esdeveniments, recents i força estranys, que tingueren lloc a la nostra ci…

L'auditori de Görlitz

Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el darrer llibre que he publicat, L’auditori de Görlitz, editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig fer un petit viatge a Ustroń, i en aquella vall i les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea general, però …

Poesia moral(itzant)?

Poesia moral, poesia moralitzant. Qüestió per discutir llargament. La poesia no aconsegueix res. Com l'art. La divisió entre l'estètica i l'ètica és contemplada des de diversos punts de vista. I tanmateix, hi ha poemes que ens incomoden, per la càrrega moralitzant que contenen, perquè han traspassat les fronteres de la nostra intimitat, i ens intenten alliçonar. Però, on és aquesta frontera?

Balada para Metka Krašovec (de i per a Tomaž Šalamun)

I avui m’arriba la notícia d’un altre gran poeta que ens deixa. En aquest cas, deixa un buit poètic i personal. Encara que ens vèiem de tant en tant, des que vaig viure a Ljubljana vaig mantenir contacte amb Tomaž Šalamun. La primera vegada, quan el vaig conèixer, va ser durant un sopar, que encara recordo ara, entre diverses llengües, el seu espanyol, el meu eslovè, bon menjar i vi. Després, una visita a casa seva, on em va sorprendre la quantitat de llibres que semblaven trobar el seu lloc no a les prestatgeries sinó al terra, fent piles d’equilibri inversemblant. Més tard, alguna trobada a Cracòvia, una altra visita a Eslovènia. En l'entremig, uns dies al Cosmopoética, compartint escenaris. I correus, sempre plens d’optimisme, de projectes, de nous poemes. Ha estat un poeta tremendament prolífic, però en paraules d’ell mateix, li agradava tant, escriure, i els poemes li demanaven de sortir, així que havia de fer-los cas. I els altres correus, quan traduïa el seu llibre Balada p…

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània. 

NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES

En som tres, els uns davant dels altres, riem,
cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej,
no el veiem perquè és ell qui fa la foto,
la darrera, ara ho sé, a la casa antiga
del carrer Sienkiewicz.

Romek Biskupski, el meu gurú de les icones
i de Mandelstam, en original, sense cap dubte.
Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński.
Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara.

Davant meu i de Romek, tasses de te.
Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi,
una bossa de patates davant del senyor Zdzisław
a qui la gesticulació ajuda a explicar

les proeses arriscades del meu pare en aterrar
en una prada a la zona vora el riu San,
fins al pu…