Ves al contingut principal

Sobre l'autor

Xavier Farré (L’Espluga de Francolí, 1971) és poeta i traductor. Ha publicat els següents llibres de poemes, Llocs comuns (2004); Retorns de l’Est (Tria de poemes 1990-2001) (2005); Inventari de fronteres (2006); La disfressa dels arbres (2008), i l'any 2014 apareix el seu darrer llibre, Punt rere punt. Alguns dels seus poemes s’han traduït al croata, a l’eslovè, a l’anglès, al francès, al polonès i al lituà. Com a traductor, tradueix principalment del polonès i de l’eslovè. Cal esmentar les seves traduccions de Czesław Miłosz (Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000, Tierra inalcanzable. Antología poética), d’Adam Zagajewski (Tierra del Fuego/Terra del Foc, Deseo, Antenas, Mano invisible) i els asssajos de Zbigniew Herbert Naturaleza muerta con brida i Un bárbaro en el jardín; de l’eslovè, ha publicat les traduccions d’Aleš Debeljak (La ciutat i el nen) i de Lojze Kovačič (Los inmigrados).
Ha participat en diferents festivals de poesia a Europa, ha realitzat estades en cases de traductors i d’escriptors, i ha col·laborat en tallers de traductors i poetes organitzats per Literature Across Frontiers.




RELACIÓ D'OBRES

OBRA PRÒPIA
  • Llocs comuns. Tarragona, Arola Editors, febrer 2004
  • Retorns de l’Est (Antologia de poemes 1990-2001). Tarragona, Arola Editors,  novembre 2005
  • Inventari de fronteres. Vic, Emboscall, setembre 2006
  • La disfressa dels arbres. Barcelona, Quaderns Crema, gener 2008
  • Punt rere punt. Barcelona, Meteora, 2014
  • Kompas na śniegu, (selecció de poemes en polonès), Kraków, emg, 2015
TRADUCCIONS

a) LLIBRES
  • Adam Zagajewski: Tierra del Fuego, Barcelona, Acantilado, 2004. Títol original: Ziemia Ognista. 
  • Adam Zagajewski: Terra del foc, Barcelona, Quaderns Crema, 2004. Títol original: Ziemia Ognista.
  • Adam Zagajewski: Deseo. Barcelona: El Acantilado, 2005. Títol original: Pragnienie.
  • Czesław Miłosz: Travessant fronteres (Antologia poètica 1945-2000). Barcelona, Ed. Proa, 2006 (traducció i pròleg).
  • Aleš Debeljak: La ciutat i el nen. Collbató: Edicions la Guineu, 2006. Títol original: Mesto in otrok.
  • Miquel Barceló/ Adam Zagajewski: Cerámicas / Ceramics (Poemas y un ensayo de Adam Zagajewski). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2006.
  • Anna Burzynska: Hombres al borde de un ataque de nervios / La mayoría de suicidios pasa en domingo. (trad. en col·laboració amb Joanna Bielak). Madrid: Ade de teatro. Títols originals: Mężczyzni na skraju połamania nerwowego/ Najwięcej samobójstw zdarza się w niedzielę.
  • Adam Zagajewski: Antenas. Barcelona, Acantilado, 2007. Títol original: Anteny.
  • Lojze Kovačič: Los inmigrados. Madrid, Siruela, 2007. Títol original: Prišleki.
  • Zbigniew Herbert: Naturaleza muerta con brida. Barcelona, Acantilado, 2008. Títol original: Martwa natura z wędzidłem.
  • Ingmar Villqist: La nit de Helver. Barcelona, Associació de Teatre AIET, 2008. Títol original: Noc Helvera.
  • Szymon Laks: Música de Auschwitz, Madrid, Arena Libros, 2009. Títol original: Gry oświęcimskie
  • Zbigniew Herbert: Un bárbaro en el jardín. Barcelona, Acantilado 2010. Títol original: Barbarzyńca w ogrodzie.
  • Czesław Miłosz: Tierra inalcanzable (Antología poética 1930-2006). Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011 (traducció i pròleg).
  • Adam Zagajewski: Mano invisible. Barcelona, Acantilado, 2012. Títol original: Niewidzialna ręka.
  • Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea (autores nacidos entre 1960 y 1980), selección y traducción Abel Murcia, Gerardo Beltrán, Xavier Farré; prólogo, Xavier Farré, Zaragoza, Prensas Universitarias, 2012.
  • Piotr M. A. Cywiński (idea), Piotr Sawicki (fotografías): Auschwitz-Birkenau. El lugar donde estás... Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2013.
  • Tomaž Šalamun: Balada para Metka Krašovec. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2013. Títol original: Balado za Metko Krašovec. 
  • Agnieszka  Sieradzka  (ed.):  El  cuaderno  de  bocetos  de  Auschwitz.  Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2014.  Títol original:  Szkicownik  z Auschwitz. 
  •  Agnieszka  Taborska:  La  vida  soñolienta  de  Leonora  de  la  Cruz.  México,  AUIEO, 2014. Títol original: Senny żywot Leonory de la Cruz. 
  • Halina Birenbaum, La esperanza es la última en morir (Un viaje al pasado), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2015. Títol original: Nadzieja umiera ostatnia (Wyprawa w przeszłość).
  • Tomasz Różycki: Colonias. Madrid/México: Vaso Roto Ediciones, 2015. Títol original: Kolonie.
  • Czesław Miłosz: La mente cautiva. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2016. Títol original: Zniewolony umysł.
  • Czesław Miłosz, Mi Europa. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017. Títol original: Rodzinna Europa.
  • Wioletta Grzegorzewska: Mercuri a la boca. Barcelona, Rata edicions, 2017. Títol original: Guguły.
  • Adam Zagajewski: Asimetría. Barcelona, Acantilado, 2017. Títol original: Asymetria.
  • Zalmen Gradowski: Me encuentro en el corazón del infierno (Manuscritos de un Sonderkommando hallados en Auschwitz), Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau,  2017. Títol original: Znajduję się w sercu piekła (Notatki więźnia Sonderkommando odnalezione w Auschwitz). 
En preparació:
  • Vitomil Zupan: Minué para una guitarra. Barcelona, Sajalín editores. Títol original: Menuet za kitaro.
  • Wiesław Myśliwski: Piedra sobre piedra. Barcelona, Malpaso. Títol original: Kamień na kamieniu.
  • Magdalena Tulli: Sabates de taló italià. Barcelona, Raig Verd. Títol original: Włoskie szpilki.
  • Helena Dunicz Niwińska: El camino de mi vida (Los recuerdos de una violinista en Birkenau). Oświęcim, Państwowe  Muzeum  Auschwitz-Birkenau. Títol original: Drogi mojego życia (Wspomnienia skrzypaczki z Birkenau). 
b) OBRES DE TEATRE REPRESENTADES
  • 2002 Extinció, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard, Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2005 Els germans Karamàzov, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Fiodor Dostoievski. Teatre Lliure (Festival GREC), Institut de Cultura de Barcelona.
  • 2006 Ritter, Dene, Voss, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2007 Kalkwerk, direcció de Krystian Lupa, basada en la novel·la homònima de Thomas Bernhard. Festival Temporada Alta.
  • 2008 Dybbuk, direcció de Krzystof Warlikowski, basada en l'obra de Szymon Anski i en relats de Hanna Krall, Festival Temporada Alta.
  • 2009, Les presidentes, direcció de Krystian Lupa, basada en l'obra de Werner Schwab, Festival Temporada Alta. 
  • 2010, Marylin, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, La sala d'espera, direcció i idea original de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.
  • 2011, Entre nosotros todo va bien, de Dorota Masłowska, Centro Dramático Nacional, Madrid.
  • 2014, Wycinka/Tala, de Thomas Bernhard, direcció de Krystian Lupa, Festival Temporada Alta.




Entrades populars d'aquest blog

Jakub Kornhauser. 3 poemes

I segueixen passant passant els dies, i dic que posaré els altres autors que van participar al "Veus Paral·leles", i les altres coses que vaig anar fent l’any anterior, i estem a març, i jo em pensava que encara érem al gener, però el temps no s’atura, i vaig acumulant dies i dies, i no apareixen al blog els textos. Bé, ho intentarem solucionar. Ara presento el segon autor, Jakub Kornhauser. Ja n’he traduït alguns poemes al blog, però aquí en vaig fer una selecció més àmplia en català. En el cas de Kornhauser, a banda de la qualitat que té, em reconforta el fet que finalment ja ha tingut el ressò que es mereix. Recordo que en una de les primeres entrades al blog sobre ell vaig escriure que era un d’aquells autors que encara es trobaven al marge de tota la faramalla dels autors més coneguts, i molts cops aquests autors encara per descobrir, o que es troben allà amagats un no sap per què, són molt més interessants que aquells altres que reben totes les atencions dels mitjans, …
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El pas del temps

Llegeixo, lentament, el darrer llibre de Nuno Júdice, A matéria do poema. Els llibres de Júdice són abassegadors, molt sovint penso que tenen massa poemes (aquest en té més de 90) i que, malgrat que hi hagi línies de pensament i de temes que són habituals en tota la producció del gran poeta portuguès, el fet de no ordenar-los en seccions provoca que la lectura es pugui perdre en un intricat laberint. Sembla ser com si Júdice pensés que tots els poemes formen part d’una idea global. Però també el lector té la sensació que apareixen en el llibre en l’ordre que els ha escrit, sense cap modificació. S’han d’estructurar els temes, i aquesta és la tasca que li pertoca al lector i no a l’autor, en aquest cas. Per fer l’itinerari que més li convingui.
D’aquest darrer llibre, un poema concèntric, o laberíntic, en què l’inici i el final es confonen, en què la idea desenvolupada es tanca en si mateixa. Un poema, en el fons, característic de l’escriptura poètica de Nuno Júdice.


EL PAS DEL TEMPS

A le…
2 comentaris
Més informació

Amants

Marzanna Bogumiła Kielar és una de les poetes més importants de la poesia polonesa contemporània. Tal vegada, una de les poetes més importants d’Europa. Va néixer l’any 1963 i en molt poc temps es va convertir en un fenomen a Polònia. El primer llibre que va publicar, Sacra conversazione, publicat en una editorial molt petita i de províncies, va recollir molts premis. Des d’aleshores, va publicar tres llibres més, fins a l’any 2006, que van seguir rebent premis, tant a Polònia com a l’estranger, com per exemple el premi Kristal de Vilenica o el Hubert Burda Preis. La seva poesia s’ha traduït a més de 20 llengües.          Durant molts anys ha estat en silenci, sense publicar res, i ara, 12 anys després del seu darrer llibre, acaba de publicar un nou recull de poemes, breu, com la majoria dels que ha publicat, però amb una condensació de significats que la torna a situar en l’actualitat d’un tipus de poesia que contrasta molt amb les tendències més en voga en la poesia polonesa. …
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Tarantel·la a la rostollada

Quan Bianka Rolando va enviar els poemes per traduir al "Veus paral·leles", jo ja sabia què m’esperava, però fins i tot aquí em va sorprendre. Un dels poemes jugava amb la tonada de la tarantel·la (que incloïa ja en el títol) i amb un joc de rimes del tot ben travat. D’entrada, vaig pensar que traduir aquell poema era una empresa impossible, però vaig optar per no encaparrar-m’hi més del que calia, i vaig pensar que el millor era entrar en el poema com a divertiment. Vaig pensar que, a banda que el poema no sigui alegre ni res, l’autora es va deixar anar amb les rimes, va voler gaudir de totes les evocacions que li provocaven i com anaven sortint. I així és com vaig entrar i com va poder sortir el poema, la traducció del poema. Una traducció que no és tal. Lògicament, si es manté un joc de rimes i de ritmes com el que presento aquí, és impossible que reflecteixi del tot el text original. Aquí, un ha d’optar pel que creu més important, i l’important era el so, era el ritme, …
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Lliçons de natació

Un altre poema de Wioletta Grzegorzewska.


LLIÇONS DE NATACIÓ
No tenia encara sis anys quan el pare em va donar les primeres lliçons de natació llençant-me de la barca al mig del llac. - Sols els forts aguanten – em va dir quan en vaig emergir amb els llavis lívids i uns anys després ell va morir en aquell mateix llac.
Després de la seva mort, vaig anar a viure a una illa que d’aquí a cinc-cents anys ja no serà al mapa. No puc adormir-me quan hi ha els temporals de setembre. Quan les algues segellen els penya-segats, el vent desenganxa de la terra els camps d’espígol; m’ofego i ressuscito.
2 comentaris
Més informació

En moltes ciutats

Estar en una ciutat ja diverses vegades, i ser-hi cada cop com si fos la primera, com si entremig no hagués passat quasi res, com si els records de les passes, dels carrers, dels edificis, fos una boirina que va entelant el pensament, que va confonent els camins i els moments i les imatges que no acaben de dibuixar-se mai. I voler recuperar aquests records, fer un esforç tan gran que saps que ja estàs en el procés d’iniciar el canvi, la modificació del record, de l’experiència que mai no ha estat experiència, perquè no saps si ja ets tu, si encara ets tu o si no ets tu, o si has estat mai en la ciutat. Conèixer és reconèixer? Reconèixer és fer avinent, que ens arribin més a prop, instants que ja no saps si han existit? Estar en una ciutat ja diverses vegades, repassar-ne els carrers, les olors, els colors i les llums que no il·luminen el record. Sentir-te estrany, com si fos en instants paral·lels, en una espècie d’allò ja vist però que saps del cert que no ha estat així. Hi ha ciutat…
3 comentaris
Més informació

Interpretació de Copenhaguen

I aquest és el segon poema a què feia referència en la darrera entrada dedicada al poeta Szymon Słomczyński.

INTERPRETACIÓ DE COPENHAGUEN
La disposició analitzada: un ros, una pèl-roja i també un got siamès pèl-roig com ella es troben indefugiblement en una habitació, així que cal encara un altre instrument de mesura extern per poder establir amb claredat si encara estan respirant perquè respirar és tan sols un de tants estats permesos i segons cada un dels elements de la disposició tot altre element ha deixat de respirar i ha començat de nou milions de vegades quan tu, home, has posat, i tu, dona, has posat l’instrument de mesura extern: l’ull, si és en silenci; l’orella, si és en veu alta; un vidre, si, penjat, t’entestes a arribar a un acord entre tu i la disposició de les paraules al poema.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Contrastos

Ahir va ser un dia de pluja, sense parar. No era una pluja intensa, sinó aquella que va caient i caient, que sempre sentia a dir que era tan bona per a la terra perquè aquesta queda xopa i l'absorbeix (sí, però quanta, si és un no parar). Una pluja que quan vas sense paraigua sembla no molestar gaire, pots no agafar-lo, et penses, i al cap de cinc minuts ja estàs completament amarat. Una pluja d'apocalipsi, també per la llum de tot el dia, que no gosava aparèixer; una pluja final, definitiva, instal·lada en el paisatge per a sempre. Però avui, ja de bon matí, a les 6 resplendeix un sol quasi impossible. Aquí el contrast no és entre la nit i el dia, és entre els moments de canvi climàtic. De vegades, la nit i el dia són una sola línia, una continuïtat; d'altres, en un sol dia pots passar a viure a quatre llocs diferents, perquè el clima canvia tot el que tens al voltant.  En dies com ahir també vaig a peu cap a la universitat. És una mitja horeta que passes entre negrors, …
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Ponentada gran

Abans-d’ahir, Narcís Comadira va fer 70 anys. En Jaume Subirana va enviar als bloggers un enllaç per penjar el vídeo que Josep Porcar ha preparat a partir del poema “Ponentada gran”, que va aparèixer al llibre Usdefruit (1995). No vaig poder-ho fer el diumenge perquè no em vaig connectar quasi a internet, ni tampoc ho havia deixat preparat abans. Però a casa sempre em deien que els aniversaris tenen vuitada. Així que el penjo avui, i li desitjo per molts anys a Narcís Comadira. En la meva experiència de lector, Comadira ha estat un dels poetes importants de la meva tradició, i encara recordo el trasbals que em va provocar especialment el llibre Enigma, de l’any 1985. 
«Ponentada gran», de Narcís Comadira from Veta Visual on Vimeo.
1 comentari
Més informació

Cau la pluja rere la finestra

El tercer poeta amb qui vam compartir la taula rodona ahir sobre poesia polonesa contemporània era Tadeusz Dąbrowski. Ahir mateix sortia el seu darrer llibre de poemes a l'editorial a5, però aquest poema pertany a un llibre anterior.


***
Cau la pluja rere la finestra. En una altra part de la ciutat cau un home a la vorera. En algun lloc del món, d'uns llavis surt i cau una paraula que canvia el curs de la història. En aquell mateix moment de milions de llavis surten i cauen paraules insignificants i compensen aquella altra primera. A l'ast, el pollastre va fent tombs. En el llitet fa tombs la nostra felicitat a través del seu somni. Els nostres cossos tomben i esdevenen cendra. La nostra vida
succeeix a cada moment en cada una de les paraules.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació