Un altre poema de Wioletta Grzegorzewska.
LLIÇONS DE NATACIÓ
No tenia encara sis anys quan el pare
em va donar les primeres lliçons de natació
llençant-me de la barca al mig del llac.
- Sols els forts aguanten – em va dir
quan en vaig emergir amb els llavis lívids i
uns anys després ell va morir en aquell mateix
llac.
Després de la seva mort, vaig anar a viure a
una illa
que d’aquí a cinc-cents anys ja no serà al
mapa.
No puc adormir-me quan hi ha els temporals de
setembre.
Quan les algues segellen els penya-segats, el
vent desenganxa
de la terra els camps d’espígol; m’ofego i
ressuscito.
Comentaris
Gràcies per oferir la traducció.
Moltes felicitats pel blog, que també incorporo a la meva llista.