abcd xavier farré

Demà a Madrid, i penjaré el poema del tercer poeta que participarà en les trobades. Però avui, a Mallorca, on farem una lectura amb Adam Zagajewski en el marc del projecte Habitació 2016 que han endegat Biel Mesquida i Sebastià Perelló. Serà a les 19.30 a l'Estudi General Lul·lià. Una de les normes del blog per a mi era que no posaria poemes d'autors dels quals publicava les traduccions ja en llibres, amb l'excepció de quan sortia un llibre nou. Sé que l'he trencada en alguna ocasió, molt puntual. I també ho faré ara. De fet, el poema que poso aquí ja va aparèixer en una petita publicació en ocasió dels Dilluns de Santa Mònica, l'any 2014. Hi he introduït alguna lleugera modificació. Pertany al darrer llibre de Zagajewski, Asimetria, és un poema que em va colpir en la seva primera lectura, i que agrupa una sèrie d'elements que han fet de Zagajewski un dels poetes contemporanis més admirats. 1943: WERNER HEISENBERG VISITA HANS FRANK A CRACÒVIA Una ...

Avui ha sortit a la venda el nou llibre de poemes d'Adam Zagajewski, Mano invisible , a l'editorial Acantilado. Aquí en podeu veure la fitxa i també un petit extracte (alguns poemes al començament del llibre). És un llibre que ha plantejat força poemes de traducció, sobretot perquè en Zagajewski trobar el to de la seva veu és molt important. I encara que ja porti alguns dels seus volums traduïts, sempre un s'enfronta de nou als reptes que planteja el llenguatge. Com a tast, deixo un altre poema del llibre, que sento molt proper.  CASA FAMILIAR Vienes aquí como un extraño, pero ésta es tu casa familiar. Los groselleros, los manzanos y los cerezos no te reconocen. Un árbol magnánimo prepara en tranquilidad un nuevo lanzamiento de nueces, y el sol, como un estudiante nervioso de primero, está ocupado en colorear atentamente las sombras. El comedor imita la cripta de un sepulcro, aquí ya no hay ningún eco conocido, las antiguas conversaciones no han perdurado. ...

Després d'un període d'absència al blog, el reprenc en aquest nou any (de passada, deixeu-me desitjar a tots els lectors un molt feliç 2012). I reprenc el blog amb un poema de Piotr Sommer, un poeta sense el qual no es pot entendre el canvi poètic que s'ha produït a Polònia els últims 25 anys. Per edat, pertany a la mateixa generació que autors com Adam Zagajewski , Ewa Lipska o Ryszard Krynicki . Però estèticament, els seus postulats són força diferents. El principal canvi que representa és la introducció de la poesia de l'escola de Nova York en l'àmbit polonès. El poema que presento pertany a un llibre de 1997. M'interessa com presenta el joc amb el títol, que esdevé un detonant de tota la interpretació del poema, i no tan sols del poema. TRADUCCIÓ FILOLÒGICA He somiat que parlaves amb el General. T'explicava els seus problemes i la política vers la Unió Soviètica i a grans trets s'esforçava a mostrar simpatia. Jo no prenia part en aquella ...

Com es pot veure en l’entrada anterior , acabo de rebre el darrer llibre de Derek Walcott , White Egrets . Una autèntica meravella, com tots els llibres de l’autor. El poeta antillà no m’ha decebut en cap moment. La seva poesia és plena de nivells de significat que s’entrellacen. La història, la identitat, la reflexió sobre ser fora i dins d’un imperi a través de la llengua són elements que apareixen un i altre cop en tots els llibres, tot combinat amb un domini de la forma i de la llengua magistral. Llegir Derek Walcott, o llegir molts altres autors que no formen part de les meves tradicions literàries que m’han format des de petit a través de les institucions i a causa del lloc on he nascut i m’he criat m’ha fet pensar moltes vegades en la recerca que faig constantment d’una tradició absolutament pròpia, independentment de les llengües en què els diversos llibres hagin estat escrits. I també moltes vegades retorno a la pregunta, per què la meva tradició, les meves tradicions, no acab...

Últimament, el silenci ha entrat a formar part del blog. Cal buscar-ne el motiu en les feines que apareixen una rere l’altra. Sempre, però, feines agradables. Fa una setmana, em trobava al costat d’aquest geni del teatre que és Krystian Lupa, amb la versió escènica de Les presidentes , de l’autor austríac Werner Schwab. I d’una punta d’Europa a l’altra. De mar a mar. De la Mediterrània al Bàltic. Aquests dies passejo algunes estones per Ventspils , a Letònia, i la resta del temps, la passo tancada amb poetes letons, lituans i polonesos en un seminari de traducció i poesia que fem a la casa de l’escriptor i del traductor d’aquesta encantadora ciutat letona . Com que ja tinc algunes versions, i amb el permís dels seus mateixos autors, començo un petit cicle amb els seus poemes. Ingmāra Balode va néixer en 1981. Es llicencià a Riga en Belles Arts. Treballa com a editora literària del portal ¼ Satori . Va publicar el seu primer llibre l’any 2007. Tradueix, principalment del polonès i de l...

Un altre poema del darrer llibre d’ Anna Piwkowska . En aquest text, així com en altres del mateix llibre, no puc deixar de veure alguns ressons del to característic i de la construcció del poema d’altres poetes polonesos com Adam Zagajewski. És un tret nou en aquesta poeta que ja comença a tenir una obra consolidada. VESPRADA Quan ja ho han vist tot: el contorn d’una avinguda de carpins a l’alba, grisos esquirols al parc alçant la boira de fulles ataronjades, el sol d’octubre fortament lluminós, baix, els carrers de Manhattan i les cafeteries a Orléans, un estiuet de Sant Martí a la Xina, quan un d’ells mirava un nen que jugava amb un vell cordill, i l’altre en un altre continent donava de menjar a un pardal gris, quan estudiaren història i filosofia, escriviren poemes i reportatges bells com poemes, moriren, s’alçaren, veieren la mort d’altres, treballaren dur sobre les frases i les paraules, dubtaren, esperaren un senyal, i no hi havia cap senyal, i quan els arribà la felicitat que ...

Ahir, tot sopant entre excel·lents poetes, Antonio Cabrera va iniciar una conversa sobre la presència dels ocells en l'obra d'Adam Zagajewski. Com en tot sopar distès, la conversa va tenir moltes bifurcacions. "Els ocells canten, i els poetes també" va comentar el poeta polonès. Sí, sembla una evidència. I tanmateix, en l'afirmació tenim tota una enorme tradició poètica. Staff també convida a la reflexió a partir dels ocells, i en el poema també hi ha el pes de la tradició, que ens serveix per transitar per molts camins. En el fons, tot poema és un diàleg amb la tradició poètica. Així tambe com tota traducció. LLENGUATGE No cal entendre el cant del rossinyol, per extasiar-se’n. No cal entendre el raucar de les granotes, per embriagar-se’n. Entenc el llenguatge humà en què hi ha falses paraules que menteixen. Si no l’entengués, seria el més gran poeta.

En el número de gener de Letras Libres apareix una traducció d'un poema inèdit d'Adam Zagajewski. El podeu veure directament en aquest enllaç o també en .pdf aquí.

"Els poetes, a diferència dels filòsofs, no aspiren a establir una metàfora central amb la qual es podria identificar la seva visió, metàfores de l'estil de la caverna de Plató, les mònades de Leibniz, el superhome de Nietzsche, la clariana de Heidegger, una imatge central; tan sols busquen una veritat més profunda sobre el món, sobre l'home d'una altra manera, en el corrent de metàfores variables, en el riu de les imatges; per tant, un dels motors d'això és un sentiment intens que les imatges i les metàfores, encara que siguin les més aconseguides, són sempre insuficients, que cal anar – o nedar – més enllà, perquè encara no s'ha trobat la resposta, o potser fins i tot un no la vol trobar massa aviat. " Adam Zagajewski: "El mirall menteix" dins El poeta parla amb el filòsof

Leszek Szaruga (1946) és el pseudònim d'Aleksander Wirpsza (fill del també excel·lent poeta i traductor Witold Wirpsza). La seva poesia s'inclou en el moviment de la Nova Ona a Polònia (amb autors com Ewa Lipska, Stanislaw Baranczak, Julian Kornhauser, Adam Zagajewski i altres). LICENTIA POETICA 1. El perill més gran és amagat a les biblioteques. S'han de cremar els antics diaris. S'han de cremar els diaris d'ahir. La previsió del temps d'ahir ha resultat veritat. Ha resultat falsa. Avui ja no sabem com va ser en realitat. Avui ja sabem que va ser com no havia de ser. Va ser d'una altra manera. Tan sols el temps present permet reproduir el passat. Tan sols avui podem preveure què va passar ahir. La memòria és una presumpció incomprobable. 2. El perill més gran és amagat en la poesia. S'han de prohibir totes les paraules. S'han d'excloure també les pauses...