abcd xavier farré

En aquests poemes de Justyna Bargielska em crida l'atenció la manera que té de superposar nivells i de passar-ne d'un a un altre gairebé sense cap mena de transició, amb salts de pensament que, amb tot, mantenen una lògica que els és ben pròpia. EL QUE ERA DAURAT En acabat de parlar amb tu, vaig veure que caminava en una foscor absoluta. Vaig poder arribar però igualment després una falena va volar fins al portàtil per recordar-me que no sempre tornaria tan fàcilment, i perquè em controlés de debò. El que era daurat esdevingué gris perquè vaig imaginar que per sempre navegaria mar endins i tornaria com una espècie de foca embadalida. El que era daurat esdevingué asfalt perquè vaig he acabat de parlar amb tu i he de tornar a donar vida, i no prendre-la. I molts més insectes van volar fins al meu portàtil aquella terrible nit, quan el que era daurat esdevingué gris, i per un moment, de debò que vaig pensar que m’ajauria en aquell bosc perquè se’m mengessin ...

Un altre poema del darrer llibre de Justyna Bargielska. UN GOS SE’T MENJA EL BARRET Sincerament, penso que no saps què és l’enyorança. T’ha dit algun cop la teva filla cinquanta-tres vegades seguides que un gos se’t menja el barret? Que se’l mengi, vaig dir. No sé si ni un sol cop. Els teus mails no són mails, són carícies, avui aniré a dormir amb tu, em diu el mail. No, mail, avui aniràs a dormir amb la teva dona, i jo amb el meu home. Amb tot, no més tard que demà planejo desempallegar-me de tots els recipients del món, per beure, per pixar, per conservar les cendres dels pròxims, per recollir la sang del nostre Salvador, i seré el darrer recipient en el món. I, acordem-ho així, jo i la sang del Salvador, tan sols ambdós sabem què és l’enyorança.

En l’entrada anterior, parlava del canvi de rumb que prenia l’obra de Maciej Woźniak. Un altre autor que sembla variar les seva estètica és la poeta Justyna Bargielska. En el seu darrer llibre, publicat enguany, amb un títol tan enigmàtic, irònic, sarcàstic com és Bach for my baby presenta una sèrie de poemes que demostren la creació d’un món propi, i que s’allunya de tants i tants poetes que escriuen el que podríem dir una poesia generacional. Aquesta es caracteritza per l’absència d’un to propi, els poemes es fonen i es confonen i es poden intercanviar els que escriuen diversos autors sense que això representi cap diferència per al lector. En realitat, un camí invers a l’iniciat per Maciej Woźniak. HANS MEMLING HOTEL La neu s’ha fos i ja sabem on ens divertíem, eren els poemes el que ens interessava, però al matí ens va acollir la immensitat. Potser tu recordes millor què ens interessava? Recordo que tens uns dits gràcils, i tothom en parla, que després de l’hivern ve ...

Justyna Bargielska va néixer l’any 1977. Amb el llibre Dos Fiats (2009) s’ha situat com una de les poetes més interessants dels últims anys. És un llibre que va rebre molt bones crítiques i que va rebre el Premi Gdynia. AMB UNA PARAULA Pregunto si ja han enviat aquells refotuts cadàvers, o encara no. M’escriuen que els han enviat, que el retard pot ser a causa del temps i que els escrigui el dimecres vinent si vull fer una reclamació, o uns altres cadàvers a canvi. Ni jo no ho sé, tinc temps fins dimecres per pensar-m’ho. Un cuc ha traït un altre cuc i ara es cargola, tant al somni com arreu. Mentre, a la llum de les finestres de la biblioteca escolar sembla com si el meu fill es convertís en una pedra i em diu: no ploris, dona, ja que jo no ploro. Va, tanqueu ja, aquí no hi ha res a mirar.