Salta al contingut principal

Errata (Ghost version)


El tercer poeta polonès que va participar en el cicle de "Veus Paral·leles" és Bianka Rolando. Va néixer el 1979, es dedica també a les arts visuals, de fet, és la principal professió en la seva vida diària (també de professora de Belles Arts). Ha publicat dos llibres de proses, i quatre llibres de poemes fins al moment present. La seva poesia és altament conceptual, hermètica i que juga contínuament amb la forma, des de les més tradicionals fins a variacions que ella introdueix, cosa que fa que qualsevol poema d’ella sigui un repte per al traductor. Presento dos poemes en què es veu la seva escriptura. El primer, amb rimes internes, i jocs d’associacions, el que interessa més és la sensació que es provoca en la lectura, i no tant construir un sentit, un missatge del poema (que, evidentment, també hi és). I en el proper poema que presenti hi haurà un joc de rimes que em va fascinar fins a un extrem.



ERRATA (GHOST VERSION)

Em giro i dibuixo un tros de la teva espatlla
Hi posa «espatlla», i hauria de ser «els teus noms fallen»
¿Quins noms? Hauria de ser «sols un nom de faramalla»
Em giro i dibuixo un tros de la teva piga i ratlla
sense inspirar-me de nou en absolut en la realitat
Sí, he tallat aquest tros de la meva costella
i n’he fet l’eix de les rotacions mortes, (aquí) picar de peus
passar per damunt de tots en un buit de tombarella

Em giro, es dibuixa un rastre d’escalfor en l’aire
És dels altres, hi hauria de ser només el teu, de rastre
De quin teu, a qui vull anomenar tu, a desenes?
Ho veus, em giro, no deixo cap rastre rere meu
Per a res la carn d’aviram que tenim als dits humits
Per a res les corones somnolentes als braços dels nostres
simplificats, entrem rítmicament a la rasa
De fet, busco la deformitat de la teva mà

Em giro, veig gent capaç de fer servir el tacte
hi posa «tacte», hauria de ser acte d’«ètica», útil
per recordar la correcta extensió de les paraules
en temps d’una adoració miserable de l’era dels marjals
L’altar és un cistell pescat del riu, i en ell hi ha foc
nens d’aigua, les mans són el greix, aixeca el totxo
que fa cinquanta amb el cant quan marxis, en destruiré els cors
perquè no busquin el tendó d’aquelles curses de llebre

Em giro i no sé qui ets, veig un «tall»
Deixes un «tall», haurien de ser sons silenciosos
de síl·labes sotragant a les rodes de màquines parades
plenes d’un vapor fred que no ens alça, tanmateix
Tants errors, on hi ha la mida, on l’oració nocturna
per un cos cobert perquè l’activi finalment la mort
portant-li flors a l’acte, al final de tot havia de ser
«airejar als llavis del llim vermell» i ho és

He fet l’adorn dels teus ulls amb l’eix de les rotacions
Segueix sense ser-ne la forma, Èrato i m’apresso a cegues
sense adonar-me de la boira que està escampant a la rasa
a l’alçada d’incrustacions ràpides dels malucs
El llum m’empeny a la vorera, ho corregeix
Em giro per darrera vegada, volent-te recordar
veig clarament tan sols sòcols multiplicats
pedestals monstruosos d’una figura desapareixent
no paren de créixer, i beuen d’un sepulcre del tot buit
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...
1 comentari
Més informació

Nova antologia poètica

Ahir mateix va sortir a la venda el llibre Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea. Autores nacidos entre 1960 y 1980) , un dels darrers projectes en què he tingut la sort de col·laborar. En podeu veure més informació i la història de l’antologia en el blog d’Abel Murcia . És una selecció de 61 poetes i 8 poemes de cada poeta. Ara, després del camí recorregut, fa la sensació de ser un llibre imponent. Però quan l’estàvem preparant el que vèiem era moltes vegades un esforç que ens arribava a exasperar. Però ha arribat a bon port. I puc subscriure perfectament el que diu Abel Murcia en el blog: "Si alguien la disfruta una décima parte de lo que a nosotros nos costó acabarla, estoy seguro de que nos daremos por satisfechos." També us deixo amb la portada del nou llibre. 
8 comentaris
Més informació

Després

Un poema de Mariusz Grzebalski. DESPRÉS Després vam treure tots els mobles d’ell. Al pati esperava un camió ja a punt de marxar. Al mig, restes de ciment, cadenes embullades, drapots, papers greixosos, mantes. Tantes coses, de sobte, esdevenen brossa. Paisatges capgirats de miralls, un bufet amb capes de pintura que s’han esquerdat com el fons d’un riu quan baixen les aigües, un comptador que ell va comprovar el dia abans que vingués el cobrador. I altres coses. Després vam abandonar aquell lloc, cridant i discutint-nos per foteses. Ella ni tan sols va mirar els trossos de la paret despresos. Després, en una altra ciutat, va estripar totes les fotos i les cartes d’ell, i va envellir ràpidament. Recorda, plora, maleeix. Després, traurem els seus mobles.
1 comentari
Més informació

Poesia i traducció

Un excel·lent poeta em va dir un cop que no passava una bona temporada: “Últimament no escric perquè no tinc res a dir. Per això, tampoc no tradueixo. Quan no es té res a dir, no és que sigui impossible tan sols escriure, sinó també traduir”. [...] La impossibilitat de dur a terme la traducció és, en aquest cas, la impossibilitat de trobar la pròpia experiència psíquica en l'obra, fins i tot davant d'aquella que ens és propera i viscuda. És deixar tancats els cercles de les experiències, que tot d'una semblen impenetrables mútuament, fins i tot hostils. Les veritats dels altres semblen sense vida, i el fet d'expressar-les amb una forma que encara no ha estat assimilada per una nova experiència esdevé inútil i estèril. Perquè, sense cap mena de dubte, el poeta, en enfrontar-se a la traducció d'un poema, hi busca elements que siguin afins a la seva pròpia creació; elements que, en certa manera, la complementin. Seweryn Pollak: En defensa de la impossibilitat o sobre l...
4 comentaris
Més informació

Wrocław neix...

Estic acabant de llegir el darrer llibre de Jan Polkowski . Fascinació. Encantament. És un dels millors llibres de poesia que he llegit els dos darrers anys. Ha valgut la pena esperar que el poeta trenqués el seu llarg silenci. Val la pena reconciliar-se amb la poesia després de molts i molts llibres que no aporten res, que són només una mostra dels seus autors de les seves capacitats (o limitacions) i per poder seguir sonant com a noms en aquest difícil món de la literatura. Però és molt millor fer una reentrada com la del poeta polonès. I sembla que tindrà continuïtat. En el darrer número dels Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris) apareixen alguns poemes posteriors a Cantus . I del llibre, també aportaré alguna altra traducció. El poema fa referència a Wrocław, que serveixi també aquí per desitjar que no es vegi massa afectada per les inundacions dels últims dies. *** Wrocław neix de l’entumida llengua de desembre, de la guerra de la boira, mig despert observa una escaramussa de fa...
7 comentaris
Més informació

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...
2 comentaris
Més informació

Primavera

És fa difícil triar els poemes de Boris A. Novak per traduir. Acostumen a exigir molta dedicació, i si un no té massa temps o no té l'incentiu d'una publicació al darrere, és possible que es puguin anar deixant. Però en trobar-se amb un poema com el següent, és impossible no posar-s'hi directament, no agafar totes les eines, tots els diccionaris que omplen la pantalla de l'ordinador, i trencar-se les banyes per poder-lo recrear. Moltes vegades penso que la traducció de poesia és com fer regals, sí, fer regals a les persones perquè puguin llegir-los. Però en primer lloc, són regals que ens fem a nosaltres mateixos. PRIMAVERA A l'Art Institute of Chicago penja un Claude Monet Torrent, Creuse, un paisatge hivernal amb un roure. A fi de copsar el tremolor glaçat de les formes del roure, el pintor va estar tant temps en la tela que el roure començà a verdejar, ja que havia arribat la primavera al país. Desesperat que perdria la imatge del roure hivernal, Monet va llogar...
2 comentaris
Més informació

Dissabte al matí

Andrzej Stasiuk (Varsòvia, 1960) és conegut sobretot com a prosista. Una de les veus més interessants del panorama contemporani polonès. Ha publicat un sol llibre de poemes, en 1994. Actualment, viu a Czarne. Des d'allí, dirigeix una editorial (que porta el mateix nom que el poble) on publica una llista d'autors que configuren un nou mapa de la literatura centreeuropea. DISSABTE AL MATÍ Em despertà la pluja. La galeria estava fosca i relliscosa com una coberta. No feia falta treure el cap del sac de dormir per saber que el camí s'havia convertit en un riu. Vaig pensar en vells velers ferrats de llautó, en els bots plans que morien en la sorra, en els bergantins pirates podrint-se en els molls de la infància, en tots els vaixells inactius, llestos. Un tro em va expulsar del meu catau gran com una balena que es posava entre els turons. Els mussols banyuts s'envolaren seguint els peixos. Vaig encendre un foc enmig de l'illa i em vaig convertir en un nàufrag. I com qual...
3 comentaris
Més informació

Amb crítics així, no cal...

Entro al facebook després d’uns dies d’inactivitat. I veig que un bon nombre de coneguts i de desconeguts fa un enllaç a un article sobre poesia catalana , sobre una espècie de cànon contemporani d’aquesta, publicat a El País, a l’edició nacional, el dia 17 d’abril. Hi entro i em cau l’ànima als peus. Entre els coneguts i desconeguts d’abans veig que el punt en què es fixen és si han sortit o no en la llista, en el cànon. És a dir, passa el mateix que, salvant totes les distàncies, amb el llibre famós o infaust de Harold Bloom. Es parla dels noms però no es parla del contingut del llibre. Aquí ningú no parla de l’article. I l’article ben de debò que és de traca, de traca, a més, ben humida. El ressenyador es dedica a engalzar tot un seguit d’afirmacions i frases d’altres crítics de renom i de solvència contrastada tretes de context. I el resultat és nefast. El lector espanyol que no segueix gaire la poesia catalana pot tenir la impressió que aquesta va una mica a la deriva, trenca mas...
4 comentaris
Més informació