Quan
Bianka Rolando va enviar els poemes per traduir al "Veus paral·leles",
jo ja sabia què m’esperava, però fins i tot aquí em va
sorprendre. Un dels poemes jugava amb la tonada de la tarantel·la
(que incloïa ja en el títol) i amb un joc de rimes del tot ben
travat. D’entrada, vaig pensar que traduir aquell poema era una
empresa impossible, però vaig optar per no encaparrar-m’hi més
del que calia, i vaig pensar que el millor era entrar en el poema com
a divertiment. Vaig pensar que, a banda que el poema no sigui alegre
ni res, l’autora es va deixar anar amb les rimes, va voler gaudir
de totes les evocacions que li provocaven i com anaven sortint. I
així és com vaig entrar i com va poder sortir el poema, la
traducció del poema. Una traducció que no és tal. Lògicament, si
es manté un joc de rimes i de ritmes com el que presento aquí, és
impossible que reflecteixi del tot el text original. Aquí, un ha
d’optar pel que creu més important, i l’important era el so, era
el ritme, si aquí en feia una traducció literal hauria perdut bous
i esquelles, hauria estat del tot fosc i no s’hauria entès per què
aquell poema, què havia mogut l’autora a escriure’l, què havia
mogut el traductor a traduir-lo. Per tant, més m’estimo dir que és
una versió, lliure dins dels límits imposats.
TARANTEL·LA
A LA ROSTOLLADA
Saltant
en una cama torta
una
fila d’animals balla absorta
fins
al gir més profund de la pell pura
Eh,
animals prims de sacrifici
que
el verí se’ns enganxi al ball
i
ens doni forces de desfici
per
destruir el filferro del fermall
Fosques,
llampants són les maleses
al
barrastral es gronxen calaveres
la
nit d’avui de dubtoses tendreses
t’obliguen
a renegar sense esperes
Eh,
animals prims de sacrifici
que
el verí se’ns enganxi al ball
i
ens doni forces de desfici
per
destruir el filferro del fermall
Animals
de cera a la processó
cremen
en fregar la pedra foguera
donem
oprimits la comunió
banyats
en gleva sense ombra darrere
Eh,
animals prims de sacrifici
que
el verí se’ns enganxi al ball
i
ens doni forces de desfici
per
destruir el filferro del fermall
Quan
ballo a la vora no tinc camals
les
mans són una constant flama
vaig
pels cossos dels animals
nedant
en un torrent que brama
Eh,
animals prims de sacrifici
que
el verí se’ns enganxi al ball
i
ens doni forces de desfici
per
destruir el filferro del fermall
Ben
profund, en un bressol de calcita
eixarcolem
cristalls bessons
proliferem
en un ritus que incita
i
al ball ens dissipem en tots els sons!
Eh,
animals prims de sacrifici
que
el verí se’ns enganxi al ball
i
ens doni forces de desfici
per
destruir el filferro del fermall
i
per a aquells que el ball et neguen
en
no tenir mans, els punys fan de pam
i
així el teu nom blanc es carreguen
foteu
el camp, foteu el camp
Comentaris