A YORKSHIRE, ESTIU DE 2004
4
Knaresborough: reflexos, refraccions. Aigua caient dels arbres,
de calcàries poroses, boges; el votum separatum matinal
de la riba esquerra, quan la dreta s’eleva sense final
avui quasi igual com un núvol.
Les imatges fluïdes passen al so:
un viaducte labial, una cova d’esquerdes.
Els cercles a l’aigua imiten la pròpia perfecció.
Entre els roures i els faigs hi ha una tristesa on
et veig millor, on és més fàcil trobar una paraula
(en la mà tancada hi ha el paisatge que ha durat
no més que un tancar i obrir d’ulls.
Comentaris