Janusz Drzewucki va néixer en 1958 a Kruszwica (un poble ple de ressonàncies literàries, Slowacki, Krasicki, Kasprowicz o Milosz hi fan transcórrer l’acció d’alguns poemes llargs). En 1988 publica el seu primer llibre, que rep el premi al millor debut literari de l’any. Ha publicat quatre llibres de poemes i tres llibres d’assaigs.
Oliwa és un barri de la ciutat de Gdansk on es troba el parc del poema, anomenat Park Oliwski o també Parc Adam Mickiewicz, d’unes tres hectàrees. Una de les meravelles del parc és el jardí botànic. En el fons, però, tota aquesta informació no és necessària per a poder llegir i interpretar el poema.
AGOST, EL PARC D'OLIWA
Després d’uns dies ardents per un sol
mortal, des del matí fa xafogor
i humitat. En tu es vessen
unes ratlles blaves, la llum aspra
es transparenta entre un roure i un auró.
El vent s’enravena com sang quallada,
d’una caldereria destruïda emana
un fum greixós, en els vidres entelats
dels hivernacles petites llimones verdes
extreuen de la terra aigua i minerals.
En el cossot gòtic de la catedral hi ha
el fru-fru de les vestidures esculpides
en el marbre d’àngels panxuts i després
hi ha l’escansió extàtica dels orgues.
L’olor de la parafina fonent-se lenta
impregna la roba dels fidels i els maons.
Sota un imponent freixe uns enamorats
llegeixen junts un llibre, ella és pigada,
ell porta unes ulleres de carei, són joves,
imperdonablement innocents.
I jo, que em trobo aquí invisible
entre ells dos, no fujo vers el passat,
ni tampoc no busco el futur, sóc aquí
de casualitat i m’amago de les primeres
gotes de la pluja en l’ampolla verd fosca
de l’hivernacle on hi ha el palmerar.
Respirant rítmicament un cor de ficus,
de rododendres, i de datilers cantusseja
la seva melodia, mentre jo, jo estic ple
d’una terrible enyorança, indefens i estrany.
Oliwa és un barri de la ciutat de Gdansk on es troba el parc del poema, anomenat Park Oliwski o també Parc Adam Mickiewicz, d’unes tres hectàrees. Una de les meravelles del parc és el jardí botànic. En el fons, però, tota aquesta informació no és necessària per a poder llegir i interpretar el poema.
AGOST, EL PARC D'OLIWA
Després d’uns dies ardents per un sol
mortal, des del matí fa xafogor
i humitat. En tu es vessen
unes ratlles blaves, la llum aspra
es transparenta entre un roure i un auró.
El vent s’enravena com sang quallada,
d’una caldereria destruïda emana
un fum greixós, en els vidres entelats
dels hivernacles petites llimones verdes
extreuen de la terra aigua i minerals.
En el cossot gòtic de la catedral hi ha
el fru-fru de les vestidures esculpides
en el marbre d’àngels panxuts i després
hi ha l’escansió extàtica dels orgues.
L’olor de la parafina fonent-se lenta
impregna la roba dels fidels i els maons.
Sota un imponent freixe uns enamorats
llegeixen junts un llibre, ella és pigada,
ell porta unes ulleres de carei, són joves,
imperdonablement innocents.
I jo, que em trobo aquí invisible
entre ells dos, no fujo vers el passat,
ni tampoc no busco el futur, sóc aquí
de casualitat i m’amago de les primeres
gotes de la pluja en l’ampolla verd fosca
de l’hivernacle on hi ha el palmerar.
Respirant rítmicament un cor de ficus,
de rododendres, i de datilers cantusseja
la seva melodia, mentre jo, jo estic ple
d’una terrible enyorança, indefens i estrany.
Comentaris