Un altre poema de Marcin Świetlicki. En aquest cas, hi havia una paraula que presentava problemes de traducció, no pas pel significat, sinó perquè feia que els versos s’allarguessin massa. En polonès, existeix una paraula per anomenar el monòxid de carboni que, encara que signifiquin dues coses diferents, prové de l’alemany Schwaden (en polonès czad – pronunciï’s txat). Si cada cop que apareixia la paraula havia de posar monòxid de carboni el que feia era destrossar el poema visualment (a banda que els matisos aquí que comporta la paraula tampoc no són traslladables). Finalment, l’opció és la forma química, que com a mínim escurça el vers.
29 DE NOVEMBRE DE 1987
El fum prefereix sortir per l’habitació i no per la xemeneia
a la nit. Un buit repugnantment segur de si mateix.
Quan escapem d’aquí també som fum,
pudim a fum – fan ganyotes, per tant, ho sabem.
O asfixiar-se amb CO, o morir de fred.
El govern ens ha fet algunes preguntes
insidioses. Ara a la ràdio estan parlant
sobre les nostres respostes.
Però nosaltres no hem parlat amb ningú.
Érem fent una volta, després hem dinat
i en tornar directament hem fet l’amor,
ella m’ha sargit un jersei i m’ha aparracat la jaqueta.
Avui havia de marxar, però s’ha quedat, alleugerida.
Avui havia d’adormir-me tot sol i alleugerit agafo el son
sentint-la al meu costat. Per l’habitació vaga,
interrogatiu, el CO. No contestem.
Ja he parlat algun altre cop en aquest blog de Wioletta Grzegorzewska, la seva poètica és del tot personal, combinant molts mons a la vegada en un sol poema, el món dels records, de les sensacions dels records, de la història, de la realitat. Una troballa, com en aquest poema, desferma l'evocació de detalls, de fets. La condensació de significat en cada vers de la seva poesia fa que puguem estirar diversos fils.
A L’ARMARI DE L’ÀVIA
A les estructures de cotó i de vellut, rastres de sang, cristalls de sal de llàgrimes no netejades, als colls de randa comprats abans de la guerra a ca una jueva que coneixíem hi ha agulles de pit de coure, records valuosos.
Pel forat del pany passa l’escalfor que enyoren les pipes de gira-sol molt de temps amagades a la butxaca de l’abric. En corredors excavats pels corcs viuen fetilleres que taral·legen una cançó de bressol de silenci.
Allí hi ha el cel d’espígol de nens escridassats.
A L’ARMARI DE L’ÀVIA
A les estructures de cotó i de vellut, rastres de sang, cristalls de sal de llàgrimes no netejades, als colls de randa comprats abans de la guerra a ca una jueva que coneixíem hi ha agulles de pit de coure, records valuosos.
Pel forat del pany passa l’escalfor que enyoren les pipes de gira-sol molt de temps amagades a la butxaca de l’abric. En corredors excavats pels corcs viuen fetilleres que taral·legen una cançó de bressol de silenci.
Allí hi ha el cel d’espígol de nens escridassats.
Comentaris
Salutacions,
S.