Un altre poema de Marcin Świetlicki. En aquest cas, hi havia una paraula que presentava problemes de traducció, no pas pel significat, sinó perquè feia que els versos s’allarguessin massa. En polonès, existeix una paraula per anomenar el monòxid de carboni que, encara que signifiquin dues coses diferents, prové de l’alemany Schwaden (en polonès czad – pronunciï’s txat). Si cada cop que apareixia la paraula havia de posar monòxid de carboni el que feia era destrossar el poema visualment (a banda que els matisos aquí que comporta la paraula tampoc no són traslladables). Finalment, l’opció és la forma química, que com a mínim escurça el vers.
29 DE NOVEMBRE DE 1987
El fum prefereix sortir per l’habitació i no per la xemeneia
a la nit. Un buit repugnantment segur de si mateix.
Quan escapem d’aquí també som fum,
pudim a fum – fan ganyotes, per tant, ho sabem.
O asfixiar-se amb CO, o morir de fred.
El govern ens ha fet algunes preguntes
insidioses. Ara a la ràdio estan parlant
sobre les nostres respostes.
Però nosaltres no hem parlat amb ningú.
Érem fent una volta, després hem dinat
i en tornar directament hem fet l’amor,
ella m’ha sargit un jersei i m’ha aparracat la jaqueta.
Avui havia de marxar, però s’ha quedat, alleugerida.
Avui havia d’adormir-me tot sol i alleugerit agafo el son
sentint-la al meu costat. Per l’habitació vaga,
interrogatiu, el CO. No contestem.
Des de fa un parell de mesos, es pot trobar el
darrer llibre que he publicat, L’auditori
de Görlitz,
editat conjuntament per Adia i Cafè Central. En Pau Vadell i el Toni
Clapés han fet una feina excel·lent, i els agraeixo tot l’esforç
que han fet. Cal dir que el llibre existeix gràcies al Toni, va ser
ell qui em va convèncer que, d’una petita conferència que havia
escrit, en tragués un llibre d’assajos. Aquesta era la primera
intenció, però quan estava escrivint el text m’encallava
contínuament, m’havia posat molts impediments jo mateix (no havia
de ser amb to acadèmic, havia de tenir una unitat). El llibre no
avançava, no volia seguir per aquell camí. No va ser fins que vaig
fer un petit viatge a Ustroń,
i en aquella vall i
les muntanyes del voltant tot es va desencallar, la qüestió no eren
els impediments, sinó alliberar-me d’aquests. Així que van
començar a sorgir idees i fragments i poemes i relacions que
s’anaven enfilant les unes amb les altres per tenir una idea
general, però …
Comentaris
Salutacions,
S.