El tema de la fi del món l'han tractat diversos poetes. Aquí en tenim una versió de Miroslav Holub, un dels grans entre els grans en aquestes regions eslaves.
LA FI DEL MÓN
L’ocell ja havia acabat la seva cançó,
l’arbre es desfeia als seus peus.
I al cel els núvols es cargolaven,
mentre la foscor colpejava per totes les feses
en aquell vaixell del paisatge enfonsant-se.
Tan sols en els fils de telèfon
seguia
espetarregant una notícia:
V.--. i . n.-----e
t--e.- n ---s...
u.--n.----f.—i .- l .- l
L’ocell ja havia acabat la seva cançó,
l’arbre es desfeia als seus peus.
I al cel els núvols es cargolaven,
mentre la foscor colpejava per totes les feses
en aquell vaixell del paisatge enfonsant-se.
Tan sols en els fils de telèfon
seguia
espetarregant una notícia:
V.--. i . n.-----e
t--e.- n ---s...
u.--n.----f.—i .- l .- l
Comentaris