Passa al contingut principal

Port de Nova Anglaterra

En molts pocs dies de diferència, l’atzar m’ha fet trobar dos llibres del gran poeta lituà Tomas Venclova. Primer, en una llibreria de Cracòvia vaig allargar la mà vers el darrer (o potser, en el fons, l’únic) exemplar dels Poemes de Sejny, que l’editorial i fundació que sàviament dirigeix Krzysztof Czyżewski, Pogranicze, havia publicat el 2008. Tota una sorpresa, ja que no tenia cap informació de noves publicacions de Venclova en polonès (aquí és força conegut, i també hi té una relació estreta, ja que viu algunes temporades a Cracòvia). Els Poemes de Sejny són en 4 llengües en aquesta edició: en l’original lituà, i també en anglès, en polonès i en rus. Després, em va arribar per correu la darrera edició dels poemes de Venclova que han aparegut en anglès. El volum, The Junction, a Bloodaxe amb una fotografia deliciosa a la portada, recull poemes del primer llibre que va publicar i poemes recents. Una molt bona notícia i una bona oportunitat per endinsar-se en la producció d’un dels poetes més importants que han sorgit en aquesta Europa de les fronteres canviants.


PORT DE NOVA ANGLATERRA

No el mar, sinó un boirim calitjós, blocs de ciment
i rails abandonats que travessa el carmí ensutjat de la posta
llampeguejant de vegades al cel. Encortinada amb
fètides algues, sobresurt l’escullera, un refugi per a les gavines.
Allí on la sorra i l’estret convergeixen una figura espera
que el carmesí s’esvaneixi lluny del desordre dels nombrosos
mastelers i poder tornar a casa quan arribi el moment. Però,
on és a casa? Aquí, o a la llunyana riba de l’oceà? A les muntanyes,
on les allaus han destruït els vessants? Sota els avets en carreteres
secundàries, on s'albiren les profunditats d'antics soterranis? En el cos
que envelleix i no vol rendir-se? O potser en la incertesa
que has viscut? En la certesa que desapareixeràs? En aquest lloc
emmetzinat pel rovell? O tal vegada en la mirada que pot endevinar
aquí la simetria, l’harmonia i la mesura que aconsegueix trobar?

Comentaris

Una magnífica troballa aquesta edició en quatre llengües dels "Poemes de Sejny" de Venclova. L'hauré d'aconseguir...
Gràcies per la informació..., i per la traducció del poema.
Xavier ha dit…
Albert, sí, és una autèntica troballa. Si en trobo algun altre exemplar, te'l compro i te'l porto.
Una abraçada,
Xavier
Moltes gràcies, Xavier. Potser, amb una mica de sort, el puc comprar des de Barcelona a través d'Internet.
Una abraçada.

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

Fidelitat (2)

Quant a la fidelitat, cada poeta (o fins i tot, cada poema) exigeix les estratègies al traductor. Aquest ha de conèixer a fons l'obra del poeta, n'ha d'haver fet una lectura en profunditat. Sí, l'altre dia parlàvem de modificació i no de mala traducció. Però una traducció pot equivocar-se quant a l'estratègia de la fidelitat. Posem-ne un exemple, no concebo la traducció de Mandelxtam que no intenti conservar elements com la rima. D'això en depèn la sort d'un poeta en la nova cultura que l'acull. W. H. Auden s'estranyava de la importància de Mandelxtam en la poesia russa, i així li ho digué a Joseph Brodsky. El problema raïa en la traducció. Segurament, molts lectors espanyols de Mandelxtam pensen avui com Auden quan aquest es trobà amb aquell fenomen poètic que duia per nom Brodsky.

Cau la pluja rere la finestra

El tercer poeta amb qui vam compartir la taula rodona ahir sobre poesia polonesa contemporània era Tadeusz Dąbrowski. Ahir mateix sortia el seu darrer llibre de poemes a l'editorial a5 , però aquest poema pertany a un llibre anterior. *** Cau la pluja rere la finestra. En una altra part de la ciutat cau un home a la vorera. En algun lloc del món, d'uns llavis surt i cau una paraula que canvia el curs de la història. En aquell mateix moment de milions de llavis surten i cauen paraules insignificants i compensen aquella altra primera. A l'ast, el pollastre va fent tombs. En el llitet fa tombs la nostra felicitat a través del seu somni. Els nostres cossos tomben i esdevenen cendra. La nostra vida succeeix a cada moment en cada una de les paraules.

Esguerros electrònics (editorials)

Acabo de comprar la Poesia completa de Joan Vinyoli en format electrònic, així farà companyia a les edicions que ja tinc en llibre i a més sempre el podré tenir amb mi, i podré recórrer als seus poemes. Quan l’obro i en passo algunes pàgines (ho direm així també en aquest format?) em trobo amb la imatge que es pot veure més avall. A banda de la potinada que és aquest esguerro estètic, i que ens porta a la ment aquells llibres de fa anys (i encara en alguns països es poden trobar) plens de publicitat, com si fossin revistetes, la tria de la llengua és aquí molt significativa. 

Les veus del Pamano en polonès

Entro en una pàgina polonesa de llibres electrònics que cada dia recull totes les ofertes de les diferents plataformes . És una eina molt útil perquè no has d'entrar a cada una de les pàgines per separat. Ja en altres ocasions he comentat que el mercat polonès dels llibres electrònics està molt desenvolupat. Vaig mirant les ofertes i em trobo amb aquesta agradable sorpresa: L'any passat la novel·la Jo confesso de Jaume Cabré va ser un autèntic èxit, de vendes, de crítica, de lectors entusiasmats amb l'obra. I ara ja tenim Les veus del Pamano també en polonès. Felicitats a tots els que han contribuït a aquest èxit: l'editorial Marginesy , que va fer una gran campanya de promoció; la traductora, Anna Sawicka, que ha sabut reflectir el complex món de la novel·la amb una precisió envejable; la seva agent editorial, Cristina Mora. I després, la gran quantitat de reportatges als diaris, les entrevistes a la ràdio. I és clar, les felicitats al seu autor, per la s...

Recorda

Un nou poema d' Ivan Kordić RECORDA Recorda-ho tot. Mira un altre cop la casa, el carrer, l’arbre. Inclina’t, acaricia l’herba com un gos, humiteja’t els llavis, no reprimeixis les llàgrimes. Fes aquest pas, alça la mà. Somriu, colpeja la paret amb el cap. Nota el dolor. Potser faràs això per darrera vegada.

Relat del vell veí II

RELAT DEL VELL VEÍ II “Alliberar l’home del sistema! Alliberar el sistema de l’home! L’home de Déu, Déu de la religió!” Així cridava i cridava, i abans que l’agafessin s’estava al meu jardí, dormia a la pallissa. Li portava pa i arròs d’amagat. Donava cops de peu al meu gos, li prenia menjar. El vaig haver de lliurar.

Poesia per a turistes. Gotland al novembre

Quant a la traducció a partir de terceres llengües, es pot arribar a pensar que algunes construccions estranyes són degudes a una incomprensió inicial del text, o al fet de remetre's de manera massa literal al text de la traducció. És així com funcionen sempre els prejudicis de les lectures quan tenim algun coneixement de les circumstàncies que han originat el text. Tanmateix, no sempre és així, i aquella estranyesa que percebem ja és, en el fons, en el text original.  Artūras Valionis sap combinar destrament amb certes estranyeses que sorprenen el lector. POESIA PER A TURISTES. GOTLAND AL NOVEMBRE Camino al llarg del blau mar Bàltic: a l’aigua i en la meva presència els cignes s’enfonsen persistentment però del tot sense èxit; per un moment tenen les cues alçades a tot el món i ho tornen a provar per si de cas, estruços no acomplerts; la dona Karlson camina al meu costat; no hi ha parelles, no és l’estació per anar agafats de la mà, excepte per a una par...

El silenci del món abans de Bach

Ahir, Jordi Cornudella publicava a Núvol aquest article sobre Bach a partir d'una citació de Cioran. Immediatament, el text m'havia portat la referència d'un poema (i també títol d'un llibre de poemes) de Lars Gustaffson, El silenci del món abans de Bach , que, sembla ser, fou l'element que després reprengué Pere Portabella per a la seva pel·lícula El silenci abans de Bach . I després, no vaig poder resistir la temptació de traduir aquest poema, encara que fos a través d'altres llengües. EL SILENCI DEL MÓN ABANS DE BACH Havia d'existir un món abans de la Sonata en re menor , un món abans de la Partita en la menor , però quin món? Una Europa d'enormes espais buits, insonors, arreu instruments adormits, on l' Ofrena musical i El clavecí ben temperat mai no havien recorregut les tecles. Esglésies aïllades en què el soprano de la Passió segons Sant Mateu mai no s'entrellaçava en un amor impossible amb els suaus moviments de la ...