Ves al contingut principal

La primera víctima


La guerra va començar el 5 d'abril de 1992, quan centenars de persones es feien forts davant de les barricades amb què el partit de Radovan Karadzić va aïllar, en una sola nit, el barri de Grbavice. Des d'una casa prop del cementiri jueu un franctirador va disparar a la marxa pacífica que passava pel pont de Vrbanja, i va encertar de ple en l'estudiant de medicina Suada Dilberović. Una fatal coincidència, que precisament ella es convertís en la primera víctima mortal de la guerra per i amb Sarajevo; però moltes persones em van comentar que va ser el destí que va buscar deliberadament aquesta dona jove.
La família de l'estudiant de medicina va arribar aquí de Dalmàcia, per tant la víctima provenia de Croàcia, però no era catòlica, sinó musulmana, i sí que era musulmana, però no com les que haurien volgut veure els fonamentalistes catòlics, és a dir no anava tapada ni tan sols amb un mocador al cap, era una dona bella, rossa, conscient de les seves qualitats, i que volia ser metgessa, i que amb totes aquestes qualitats seves encarnava el Sarajevo odiat per tots els partidaris de les divisions ètniques: era una persona que no tenia una clara pertinença ètnica, una dona que vivia a la manera de la ciutat. I així, Suada Dilberović, que el diumenge 5 d'abril es dessagnava al pont de Vrbanja, i que avui porta el nom d'ella, va esdevenir la primera víctima d'aquella guerra que totes les televisions del món van emetre.

                                                            Karl-Markus Gauß , Europeus en extinció.

Sé que existeix una traducció catalana d'aquest llibre, però no l'he poguda veure mai. Karl-Markus Gauß és un assagista molt fi i i de llengua ben esmolada. Un dels millors assagistes europeus d'avui dia. La seva obra se centra en això que s'ha anomenat Europa Central, aquest mite ple de reminiscències i d'afluents que el van alimentant sense descans, però l'autor austríac també ha ampliat els temes dels seus textos. M'estranya sempre el destí d'alguns autors. Mentre tothom s'omple la boca amb Claudio Magris, hi ha molt poques persones que reivindiquin la figura de l'autor de Salzburg. No és cap competició això, és clar, i per aquest motiu encara em sorprèn més el desconeixement que tenim dels llibres que ha publicat aquest excel·lent autor. Tots dos autors poden conviure en un sistema, tots dos autors amplien la nostra perspectiva de fets, de llocs, d'històries i gràcies a ells anem ajuntant peces, cristalls de colors per anar component el calidoscopi particular del nostre imaginari.

Comentaris

Anònim ha dit…
Fa temps vaig llegir la traducció catalana que esmentes; em va interessar molt (i he de dir que paeixo molt més bé l'estil de Gauß que no pas el barroquisme de Magris). Encara no he tingut a les mans, però, cap llibre de l'austríac en la llengua original. ¿En recomanes especialment algun altre assaig?

Salutacions i enhorabona pel blog.
Xavier Farre ha dit…
Benvolgut,
Moltes gràcies pel teu comentari i deixa'm també felicitar-te pel blog i per tota la teva feina.
Jo he fet servir la versió polonesa. D'entre la seva extensa producció, recomano el que era l'últim (pel que he vist a la Viquipèdia alemanya ja surt un llibre després)Im Wald der Metropolen. Una autèntica meravella on a més els diversos assajos s'entrellacen entre sí, en un petita ficció. Das europäische Alphabet és, com el títol indica, una espècie d'abecedari diccionari de conceptes. Com a curiositat està força bé. Die fröhlichen Untergeher von Roana. Unterwegs zu den Assyrern, Zimbern und Karaimen és una altra de les joies de la seva producció. Aquesta recerca d'identitats de frontera, que quasi han desaparegut és un dels punts forts de tota la seva escriptura.
N'hi ha d'altres, el seu estil i el tema dels seus llibres el converteixen en un dels assagistes europeus més interessants.
Salutacions
David ha dit…
M'interessa molt aquest escriptor. Buscaré l'obra editada en català i a veure si en trobo alguna altra en una llengua que sàpiga llegir (malauradament no sé alemany). El que n'expliques m'ha engrescat molt.
Salut!
Enric H. March ha dit…
Se m'havia passat aquest apunt i ara hi arribo gràcies al David. Molt, molt interessant, per que expliqueu tots dos. En parlem.

Entrades populars d'aquest blog

Psalm XXVII

Poques vegades he tingut l’alegria de poder coincidir amb el veredicte d’un premi de poesia (quan en sé els llibres que hi ha en la llista final). No obstant, amb el Premi de poesia Wisława Szymborska ja és el segon cop. Dels cinc llibres que hi havia, vaig considerar que el que podia tenir més possibilitats era el darrer llibre de Julia Fiedorczuk. Aquesta autora, amb Psalms ha publicat el que és potser el seu millor recull de poemes dins la seva ja considerable producció. És un gran llibre, en què el concepte de psalm es veu transformat i és presentat des d’una perspectiva diferent, moderna, i des d’una visió de la feminitat i de la maternitat. L’únic que em reca una mica és que la llista dels cinc llibres que han arribat a la darrera selecció no acaba de reflectir del tot la qualitat dels llibres publicats que es van publicar l’any anterior. Hauria estat partidari d’una altra selecció, tot mantenint, és clar, aquest llibre de Julia Fiedorczuk.

PSALM XXVII
finals de juliol quan pe…

Ryszard Krynicki. 3 poemes

Ryszard Krynicki (1943) era el representant de la generació més gran al «Veus paral·leles». És un dels autors més importants de la generació de la Nova Onada, una de les més brillants a la segona meitat del segle XX, potser la més brillant. Agrupava poetes com el mateix Krynicki, Stanisław Barańczak, Adam Zagajewski, Julian Kornhauser, Ewa Lipska (que, de fet, sempre s’havia allunyat del concepte de grup i de generació) i molts altres poetes. Amb l’excepció de Zagajewski, i una mica de Lipska, malauradament els altres poetes són molt poc coneguts en el nostre àmbit (a diferència d’Alemanya o del món anglosaxó, on ocupen una posició important). La poesia de Krynicki sempre m’ha semblat, salvant les diferències, molt propera a la de José Ángel Valente. Són poetes que comencen en una línia de caràcter més social (de fet, en Krynicki, fruit de l’època i de la generació de poetes que formaven part del moment), per anar derivant cap a una poesia molt més intimista, amb una presència de l’a…

Joc i diversió a l'aire lliure

Jerzy Jarniewicz va treure l’any passat el seu darrer llibre, Nits buides, i fa un parell de setmanes es va saber que havia guanyat el premi de poesia de la ciutat de Gdynia. És un gran llibre, un dels millors dels darrers anys en la literatura polonesa, i el que m’estranya és que no hagi estat nominat a més premis.

JOC I DIVERSIÓ A L’AIRE LLIURE Això va ser el dia que va córrer cap a ella: andana tres, via sis, la ciutat en ple migdia, amb aigua per al viatge, però havia triat viatge sense aigua. Un cel sense núvols. Un torrent sense pedres. I una finestra amb vistes als camps daurats de blat, tots en el foc del sol, infinits, fins a les fronteres de Varsòvia.

M'agradava el cognom

Kasper Bajon va néixer a Varsòvia l’any 1983. Fins ara, ha publicat dues novel·les i dos llibres de poemes. A finals de l’any passat van aparèixer, simultàniament, una nova novel·la, amb un ambient, una estructura i un llenguatge que l’acosten molt a la prosa de W. G. Sebald, i un nou llibre de poesia, on trobem el següent poema:


***
M’agradava el cognom que ella tenia, tou com un xal gibelí, per molt que ningú no volgués reconèixer que hi havia viscut. Només els lilàs i un niu de barracaires en un lloc que havia estat una xemeneia van certificar la seva mort. I si algun cop havia estat jove, tot allò ja va desaparèixer; i l’alegrava la primavera com als seus veïns. La llum vermella l’embolcallava sempre que escombrava els abellots, esborrant el pecat dels artròpodes. Vam perdre tantes ocasions, aleshores, però del cert: mai no les vam arribar a tenir. Jo, allunyat de mi i de les meves possibilitats que de fet eren impossibilitats, podia ser qualsevol a les parpelles d’ella. Vaig ser …

Un esquer de franc

Natalia Malek neix l’any 1988. Ha publicat dos llibres de poemes, un dels quals ha estat nominat a un dels premis de poesia més importants de Polònia. I l’any passat va publicar el tercer, que li ha valgut una altra nominació, en aquest cas per al Premi Szymborska, que es donarà a principis de juny. Aquest llibre, a banda de la particularitat dels poemes, d’un estil que trenca les expectatives del lector, també juga amb altres elements. Hi ha fotografies d’Anna Grzelewska. I la distribució dels poemes està alineada en la part baixa de la pàgina, segons l’editor de la col·lecció on ha publicat Malek el seu llibre, només amb ella han fet una excepció a la tipografia i a la distribució del text en la pàgina.

UN ESQUER DE FRANC

Ho intentem a distància. Algun conegut ha tingut el mateix? Pregunto sobre un cuc.
Algú hi ha pensat, en ells, seriosament. Abans. Segurament Eliot. Les llàgrimes de la terra, sona com Eliot, això?
O potser algun canadenc, (depenent del temps, el que és més fà…

Amor després de l'amor

Què es pot dir de Derek Walcott (1930, Castries, Saint Lucia) que no sigui sempre massa poc? Quan penso en la seva poesia, la primera paraula que ve a la ment és “Festa”. La poesia de Walcott és una festa del llenguatge, de la imatge, una festa en tots els sentits.
AMOR DESPRÉS DE L'AMOR

Arribarà el temps
quan, amb alegria,
et saludaràs a tu mateix arribant
a la teva porta, al teu mirall,
i us somreireu per la vostra arribada.

I et dirà, seu aquí. Menja.
Tornaràs a estimar l'estranger que vas ser.
Regala't vi. Regala't pa. Retorna't el cor
a tu mateix, a l'estranger que et va estimar

tota la vida, a qui has ignorat
per un altre que et coneix de cor.
Agafa les cartes d'amor de la lleixa,

les fotografies, les notes desesperades.
Desenganxa la teva imatge del mirall.
Seu. Celebra la teva pròpia vida.

Errata (Ghost version)

El tercer poeta polonès que va participar en el cicle de "Veus Paral·leles" és Bianka Rolando. Va néixer el 1979, es dedica també a les arts visuals, de fet, és la principal professió en la seva vida diària (també de professora de Belles Arts). Ha publicat dos llibres de proses, i quatre llibres de poemes fins al moment present. La seva poesia és altament conceptual, hermètica i que juga contínuament amb la forma, des de les més tradicionals fins a variacions que ella introdueix, cosa que fa que qualsevol poema d’ella sigui un repte per al traductor. Presento dos poemes en què es veu la seva escriptura. El primer, amb rimes internes, i jocs d’associacions, el que interessa més és la sensació que es provoca en la lectura, i no tant construir un sentit, un missatge del poema (que, evidentment, també hi és). I en el proper poema que presenti hi haurà un joc de rimes que em va fascinar fins a un extrem.


ERRATA (GHOST VERSION)
Em giro i dibuixo un tros de la teva espatlla Hi posa «…

Amants

Marzanna Bogumiła Kielar és una de les poetes més importants de la poesia polonesa contemporània. Tal vegada, una de les poetes més importants d’Europa. Va néixer l’any 1963 i en molt poc temps es va convertir en un fenomen a Polònia. El primer llibre que va publicar, Sacra conversazione, publicat en una editorial molt petita i de províncies, va recollir molts premis. Des d’aleshores, va publicar tres llibres més, fins a l’any 2006, que van seguir rebent premis, tant a Polònia com a l’estranger, com per exemple el premi Kristal de Vilenica o el Hubert Burda Preis. La seva poesia s’ha traduït a més de 20 llengües.          Durant molts anys ha estat en silenci, sense publicar res, i ara, 12 anys després del seu darrer llibre, acaba de publicar un nou recull de poemes, breu, com la majoria dels que ha publicat, però amb una condensació de significats que la torna a situar en l’actualitat d’un tipus de poesia que contrasta molt amb les tendències més en voga en la poesia polonesa. …

Mapes (i III)

Aquest és el darrer poema del cicle de "Mapes" al llibre de Michał Książek.


MAPES III

Els mapes són tanmateix literatura.
El quart gènere
junt amb l’èpica, la lírica i el drama.

En cap novel·la, poema o comèdia
l’espai no ha estat copsat tan bé
com en un mapa.

Mai no han atrapat el temps
amb les mans al plat,
tal com en els plànols d’una ciutat que ja no existeix.

Observo els mapes quasi com el Creador –
una mica totpoderós, una mica omnipresent.
Així com transcendental.