Acaba de sortir el volum Urania, de Joseph
Brodsky, en traducció polonesa. La selecció del llibre segueix no pas la versió
anglesa, sinó l’original russa. S’indica al pròleg que l’anglesa era
lleugerament diferent. Ho comprovo, amb les dues versions que tinc a casa, i és
força diferent. Podríem parlar quasi de dos llibres que tenen en comú una
petita llista de poemes. Per a la traducció al polonès, s’han recollit
traduccions que ja existien i se n’hi ha afegit altres que s’han fet
especialment per a aquesta ocasió. La persona encarregada de fer-ho és el poeta
Zbigniew Dmitroca, que ha col·laborat estretament amb Tomas Venclova, amic
personal del poeta rus, per traduir els poemes. En una entrada al Facebook,
Dmitroca comenta que el poema que tal vegada li va plantejar més problemes va
ser el de Nocturn lituà, i que fins i tot va pensar en algun moment de
renunciar a la forma (renunciar a la forma! traduint Brodsky i al polonès!).
Miro la traducció, i és un autèntic prodigi. Amb aquesta afirmació de Dmitroca
podríem bastir tota una teoria i podríem parlar durant hores sobre la manera
que es té d’enfocar les traduccions de poesia en diferents tradicions
literàries.
***
Com que recentment he estat en un festival de
poesia, el Festival Milosz a Cracòvia, he tingut l’oportunitat de tornar a
sentir força poetes recitant els seus poemes. Entre els autors hi havia dos
excel·lents poetes i recitadors, el bielorús Aleś Razanaŭ, i el lituà,
Kornelius Platelis. Quan van llegir el primer dia em van portar a la ment un altre
cop la figura de Brodsky. La seva manera de recitar va ser un xoc quan el vaig
veure per primer cop. Després, he vist que és una característica dels poetes en
llengua russa, i dels poetes que escrivien en altres llengües però que hi han tingut,
amb la llengua i la tradició poètica russa, una relació molt directa. És una mena
de melopea que quan ja porten cinc poemes et pot arribar a irritar, però en les
distàncies curtes et transporta talment una experiència mística. El fet és que
Brodsky també ho feia quan recitava en anglès. Una cosa molt similar que també
fa el jove poeta d’origen rus Ilya Kaminski, ben aviat una de les figures a
tenir en compte de la poesia contemporània. Però, em pregunto què és el que
poden entendre els espectadors d’aquests recitals? Potser només es queden amb
aquest xoc, amb la sonoritat, amb la part més d’espectacle? Els poemes de
Brodsky necessiten un munt de lectures, exigeixen un gran esforç al lector,
estan plens moltes vegades de referències que no sempre poden ser clares. Així,
si no fos per aquesta manera de recitar, molt em temo que deixarien molt fred
el públic. És cert, doncs, que hi ha alguns tipus de poesia que són molt més
efectius damunt un escenari, però que al paper et poden deixar del tot
indiferent. O també pot ser a l’inrevés, llegim excel·lents poemes que no poden
connectar de cap manera amb l’espectador d’un recital.
Comentaris