Vés al contingut principal

Wrocław neix...

Estic acabant de llegir el darrer llibre de Jan Polkowski. Fascinació. Encantament. És un dels millors llibres de poesia que he llegit els dos darrers anys. Ha valgut la pena esperar que el poeta trenqués el seu llarg silenci. Val la pena reconciliar-se amb la poesia després de molts i molts llibres que no aporten res, que són només una mostra dels seus autors de les seves capacitats (o limitacions) i per poder seguir sonant com a noms en aquest difícil món de la literatura. Però és molt millor fer una reentrada com la del poeta polonès. I sembla que tindrà continuïtat. En el darrer número dels Zeszyty Literackie (Quaderns Literaris) apareixen alguns poemes posteriors a Cantus. I del llibre, també aportaré alguna altra traducció.
El poema fa referència a Wrocław, que serveixi també aquí per desitjar que no es vegi massa afectada per les inundacions dels últims dies.


***

Wrocław neix de l’entumida llengua de desembre, de la guerra
de la boira, mig despert observa una escaramussa de famolenques
cornelles amb un xot altiu per una llesca de pa. Alemanys
jubilats pugen a la terrassa del Panorama de Racławice
afermant-se amb bastons i també mútuament. Les seves dones
s’alleugen en no trobar uniformes alemanys a la tela. El sol
despietat d’abril de 1794 il·lumina delicadament els russos
ferits que continuen lluitant. Els magnetòfons bramen
una descripció de la batalla en alemany. El matí de diumenge
les nacions es tracten amb cautela. Els pintors de batalles
després d’una tarda llarga al bar El cérvol travessen les fronteres
suprimides de casa seva i empassen la pols d’una llarga nit.
Els paisatgistes estenen un blanc pesant sobre la tela indiferent.
La llum entra rere la cortina d’un vidre trencat. Europa
es tapa fins el cap vol dormir una mica més. O també
fingir davant els de casa que dorm. No és fins al dilluns
que l’ombra dels suburbis surt a la recerca de menjar,
colpeja l’àvida neu, brilla la pantalla del continent.
Cornelles, tsarines de la boira, endueu-vos
la meva pedra i el meu dubte, envolteu el somni de palissades,
envoleu per damunt de la boira les plomes salades de l’elegia.

Comentaris

merce lloret ha dit…
Hola,
em sap greu interrompre la dinàmica del que escrius. sobretot pel comentari que acabes de fer de Jan Polkowski. He estat mirant el llarg llistat que hi ha a la dreta de poetes. Em podries dir si hi ha algun que siga ucrainés que escriga amb ucrainés?. Tinc un veí ucrainés i m'agradaria poder regalar-li un llibre de poemes. No si n'hi ha de traduits al català.
Mercè
Xavier Farré ha dit…
Hola, Mercè,
Res de greu, encantat amb el comentari. La qüestió que em planteges, però, ja no és tan fàcil. Sí que hi ha autors ucraïnesos a la llista que tinc a la dreta, però no tenen cap obra de poesia publicada ni en català ni en castellà. Hi ha Iuri Andrukhòvitx, de qui sí que hi ha un parell de llibres,de narrativa, a Acantilado. Et recomano la fantàstica Doce anillos, en bella traducció d'Oksana Gollyak i Frederic Guerrero. Entre els altres poetes ucraïnesos de la llista que tinc a l'esquerra, hi ha Emma Andrijewska, Halyna Petrosaniak, Ivan Lutxuk i Natalka Bilocerkivec. Però com et comentava abans, no tinc cap constància d'alguna antologia de poesia ucraïnesa editada en català o castellà.
Salutacions,
Xavier
merce lloret ha dit…
Xavier,
moltes gràcies. Ja em mire amb deteniment tots aquests noms que m'has donat. Si em sorgeix algun altre dubte ja t'ho faré saber.
Per cert que estic estudiant-me la cartilla de les primeres lletres de l'abecedari ucrainés que el meu veí ha fet servir per ensenyar a la seua filla, Yulia, a llegir. Amb les seues indicacions i el meu coneixement de fonètica i fonologia, almenys aprendré a llegir encara que, de moment, no entenc res.
Salutacions,
Mercè
merce lloret ha dit…
Hola, una altra vegada ací. Els poetes que m'has donat escriuen tots en ucrainés o en alguna de les llengues del país en què viuen?
Una altra cosa. Acabe de mirar els noms dels poetes que m'havies escrit i només he trobat uns poemes en català, faltaria la llengua d'origen. Això també ho vaig notar a faltar en Travessant fronteres de Czeslaw Milosz. Em sembla que el llibre hauria quedat molt gros.
Salutacions,
Mercè
Xavier Farré ha dit…
Hola, Mercè,
t'agraeixo molt tots els comentaris. Tots els poetes que t'he indicat escriuen en ucraïnès, i no escriuen en cap altra llengua. Sí que és cert que estaria molt bé poder donar també la versió original. Però en el blog, això portaria molta més feina. Per altra banda, considero moltes d'aquestes traduccions com provatures, la qual cosa no vol dir que no siguin publicables, és clar. Quant a l'antologia de Milosz, aquí ja són decisions en què el traductor hi té poc a dir, ja que és l'editorial la que estableix com serà el format del llibre. Sí que hauria estat molt bé una edició bilingüe, però aleshores, com molt bé dius, hauria sortit un volum força més gruixut. Amb tot, jo sóc sempre partidari de publicar les traduccions de poesia en edició bilingüe. Per cert, l'alfabet, ciríl·lic és molt pràctic, ja que correspon una grafia a un so. I per a les llengües eslaves, és molt encertat. Però no nego que per a nosaltres, l'alfabet llatí ens és molt més còmode (encara que això només són qüestions de tradició cultural).
Salutacions,
Xavier
merce lloret ha dit…
Moltes gràcies Xavier pels aclariments,
Intentaré fer l'esforç d'ensenyar-me a llegir l'ucrainés a pesar de la complicació de l'alfabet cirilic. Que correspon amb l'interés del meu veí Igor i la seua familia en aprendre, català, castellà amb el nostre alfabet.
Si algun dia estic preparada m'agradaria fer una lectura poètica de poetes ucrainesos, en què un llegira el poema en ucrainés i a continuació un altre la traducció en català. Que et sembla? Penses que és factible?
Salutacions,
Mercè
Xavier Farré ha dit…
Hola, Mercè,
La idea que proposes és molt interessant. I sí, és clar que és factible. Posa't en contacte amb La casa de l'Est, segur que els encantarà ajudar-te.
Salutacions,
Xavier

Entrades populars d'aquest blog

Paul Éluard i Papers de Versàlia (III)

I aquest és el darrer poema que va aparèixer al número sobre Paul Éluard de Papers de Versàlia. Demà també penjaré aquí el text sobre Wrocław de què vaig parlar en la primera entrada d'aquesta sèrie sobre els magnífics Papers de Versàlia.

A «LA NUIT» de Capitale de la douleur
 Ce n’est pas la nuit qui te manque, mais sa puissance
No és la nit el que et manca, sinó el seu poder. No és el sol el que tens, sinó la seva llum que t’obligava a fer marrada en les línies que anava delimitant com una sèrie d’horitzons tancant-se cada cop que tenies la sensació d’haver-los atès. No tens horitzons, ni nits ni sol, només el silenci, el vent que et porta el seu nom, i aquell altre nom, i un nom més. És el poder dels noms el que tens per tornar-los al silenci.

Paul Éluard i Papers de Versàlia (i IV)

PARADA OBLIGATÒRIA

Era el 25 d’agost de 1948. Començava el “Congrés mundial dels intel·lectuals en defensa de la pau” a Wrocław. Abans del Congrés, i aprofitant l’avinentesa, havia començat a celebrar-se l’“Exposició de les terres recuperades”. Tot dins el control de les autoritats soviètiques. Els preus per entrar-hi eren astronòmics per l’època. Però les ciutats de Polònia esmerçaven esforços sensacionals per poder enviar-hi el major nombre possible d’autocars. Especialment de Silèsia arribaven allí amb una freqüència que avui provocaria enveja en qualsevol acte organitzat. Era la força del poder. I entre els convidats al Congrés, hi havia Paul Éluard. També Picasso, i Jorge Amado, i molts altres que es desvivien pel nou sistema. També cal esmentar la presència d’Ivo Andrić, quan les relacions entre Tito i Stalin ja estaven abocades a una ruptura. Estimat Paul, hi vas veure també Louis Aragon, o vau invocar el seu esperit? Hi ha fonts que diuen que hi va ser, d’altres, ho neguen…

Mon cosí Bubi

Crear tot un món amb un sol poema, fer que les referències agafin una densitat ben atapeïda, la història i la delicadesa de la descripció en consonància, i la dimensió metafísica. Aconseguir tot això a la vegada és a l'abast de pocs poetes. Per això, Janusz Szuber és un dels grans poetes contemporanis, un poeta exigent amb el lector; per això, Janusz Szuber no podrà entrar mai en cap mena de les llistes contemporànies. Potser aquesta és la tasca actualment de la literatura, poder arribar a quatre lectors, entrar en les seves consciències. Quatre lectors, no més (i no només). Amb la paciència d'un lent goteig que va foradant una roca. Sí, potser aquest és el camí, el de les gotes, a poc a poc, clap, clap, l'una rere l'altra. Sents com cauen?
MON COSÍ BUBI
Bubi, o sigui Caesar Roth amb l'uniforme de la Wehrmacht (una fotografia mida postal, al revers unes paraules de dedicatòria en lletra gòtica) amb una fesomia molt de nen, llargs dits de pianista, ros, un tipus nòrdic,…