Passa al contingut principal

Noia amb cara d'una pintura de Cranach

Robert Pawlak va néixer a Maków Mazowiecki en 1969. Ha publicat un llibre de poemes. Viu a Ostrołęka.


NOIA AMB CARA D’UNA PINTURA DE CRANACH

Noia amb cara d’una pintura de Cranach, en uniforme d’escola
a mitjans del segle vint, en una fotografia vella
d’una escola rural on ensenyava la meva mare, qui era?

Un lleuger murmuri dels seus llavis a la fusta del confessionari,
quan tot agenollant-se es confessava dels moviments del pinzell del vell mestre,
del que li havia estat donat a la Terra: un cos esculpit en gòtic i el trot fangós de la sang.
Qui era aleshores? Tan sols un eco en la volta de la capella? Un àngel caigut
en una pell de sac penitencial que es mostrà en el mirall a una dona vella?

Aleshores no la coneixia, noia de tretze anys, quan a l’hivern, arrambada
a les rajoles de l’estufa a un racó de la classe, em mirava, una creació
inscrita en la panxa llucada de la meva mare, escoltava
un devessall de les seves paraules càlides que s’evaporaven, pronunciades
en el ritme del cor, dos punys sobre meu.

No sabia el seu nom. Avui la veig inclinada sobre els clots
de les patates al camp, observo el tall de porcellana de la seva cintura
quan gira en una dansa, o es refrega els ulls cansats, vidriosos com un rosari,
en la biblioteca sobre les obres de Plató, o es tensa en un film pornogràfic,
sense nom, noia de tretze anys,

No té importància qui és, la vida ens és perdonada.
No és important si era una noia de poble d’una fotografia, o el caprici
del pintor, una estrella llençada a terra de la vella pintura en el segle vint. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...

Nosaltres tres, aquells tres

Encara que hagi traduït força poemes de Szuber, per al blog i per a alguna revista, no es pot esgotar de cap manera la seva obra que ja és força àmplia, malgrat que publiqués el primer llibre quan tenia gairebé 48 anys. La qualitat dels seus poemes l’han convertit en un referent indiscutible de la poesia contemporània.  NOSALTRES TRES, AQUELLS TRES En som tres, els uns davant dels altres, riem, cadascú a la seva manera. El quart, Andrzej, no el veiem perquè és ell qui fa la foto, la darrera, ara ho sé, a la casa antiga del carrer Sienkiewicz. Romek Biskupski, el meu gurú de les icones i de Mandelstam, en original, sense cap dubte. Al sofà, d'esquena a la finestra, en Beksiński. Jo de perfil, amb pocs cabells blancs encara. Davant meu i de Romek, tasses de te. Una Pepsi-Cola i, encara que no es vegi, una bossa de patates davant del senyor Zdzisław a qui la gesticulació ajuda a explicar les proeses arriscades del meu pare en aterrar en una prada a la zona vora...

De música i de viatges

Agafo l'autobús a les 14.00. Quan arribi a Cracòvia, una hora i mitja més tard, ja serà negra nit. Els dies s'escurcen fins a quedar filagarsallats, les hores de sol es poden comptar ja quasi amb els dits d'una mà, la resta de dia, fins al moment que queda tot a les fosques, és un cel gris, amb diverses tonalitats. Potser per això, els colors dels arbres a la carretera són molt més intensos, des del vermell rovell al groc esmorteït i desmenjat, del marró de terra fins a un verd (les gradacions del camuflatge). Un viatge, per petit que sigui, per breu que duri, sempre és una injecció de melancolia. Deixem alguna cosa enrere, uns moments que seguim reproduint en la memòria, però que ja no tornaran més. El viatge és la irreversibilitat del temps.  Quan ens acostem a Cracòvia, els primers llums ja estan encesos. Els perfils es van desemperesint per  emmotllar-se de nou a les nostres mirades. Torno a casa. A casa? Potser ser a casa només significa que de nou ets a la teva est...

Una entrevista

L’amic, excel·lent poeta i traductor, Martín López-Vega em va fer una entrevista per a la revista Clarín . Avui mateix he rebut un exemplar del número en què apareix . Podeu llegir-la més avall. Hi parlo de les meves obsessions, la traducció, la tradició literària, i també una mica del panorama poètic català, entre altres coses. Agraeixo al Martín López-Vega, i a José Luis García Martín, director de la revista, que m’hagin deixat tenir-hi un petit lloc.  Si voleu fer les fotos més grans per llegir l'entrevista còmodament, cliqueu-hi amb el botó dret del ratolí i obriu la imatge en una pestanya nova.

Toscana indicazione geografica tipica

Jan Polkowski TOSCANA INDICAZIONE GEOGRAFICA TIPICA Pobles i finques com gorres descolorides, passades de moda, espargides en els cims de les muntanyes. Era la parquedat pagesa de la terra cultivada a les valls la que decidia el lloc? La por a l’aigua saquejadora o despietada, possessiva? El desig de dormir més a prop de Déu, o l’arrogància muntanyenca i la tirada als gustos més intensos (de l’aire, de l’amor, de l’alfàbrega i del romaní)? Rere dels finestrons tancats hi ha Rivalto i la resta de la terra, s’asseca en aquesta calor com una oliva punxada o un núvol amarg. Pujols de color d’ametlla i canyella, i en ells, immòbils veles de les terrasses de pedra, netes com abans d’una festivitat. Aquí tan sols resideixen per sempre el gres persistent, el sol perdut i les ànimes dels gats. Les arrels dels ceps s’endinsen en la terra, s’enduen les veus de les cigales, de les pedres i les cordes resinoses dels pinyoners, plenes de melodies malenconioses. Abans que t’adormis, creuràs en l’amor...

Al cap d'un temps trobes

Fa uns dies vaig presentar un poema de Miłosz Biedrzycki . La seva poesia marca moltes vegades l'estranyesa d'enfrontar-nos a un món que intentem desxifrar. D'aquí que les dificultats lingüístiques i els salts en el pensament siguin trets propis de l'escriptura de Biedrzycki. AL CAP D'UN TEMPS TROBES (Alexandria ad Aegyptum) A T. B. Al cap d'un temps trobes a la butxaca un de cinc, arrugat, cinc lliures egípcies ( hamsa ginija ), un bitllet verd blau que alguns cops es torna vermellós. De la suor? No ho saps. No es tardava tant amb aquella locomotora com un drac. Després temps i temps caminaves al llarg del moll, tota l'estona en l'embull de la ciutat, confonent direccions, (Qui ha dit que a la part de dalt dels mapes hi ha el nord? Ningú, però n'estaves del tot convençut), per sortir finalment d'entremig els blocs polsosos vers la llum! El blau! Esquitxos de les ones a les roques! Al matí, en un vent com fred cotó fluix humit, a la cafeteria t...

Glaçades de maig

Un altre poema del darrer llibre de Marzanna Bogumiła Kielar, que vaig presentar un temps enrere al blog. GLA ÇADES DE MAIG Una glaçada tardana a la primavera ha fet malbé els capolls plens, ha mossegat els brots dels fruits en els pomers de tronc baix, les groselles roses i vermelles als arbusts. Ara els hem d’ajudar: s’han de desglaçar lentament, ens diu la memòria. Se’ls ha de donar ombra perquè l’aigua no es mogui massa ràpid, no trenqui els teixits. Embolcats , s’han de desglaçar a poc a poc, en la foscor, sense aferrar-se gaire a la vida. Els capolls glaçats, llambrejants, han d’aprendre a ren è ixer instant a instant, i en un instant marcir-se. Haurem de fer un foc a la vora i fumar-los. Però la memòria no segueix el camí recte, ho abraça tot com l’heura. Precisament evoca aquelles poques escoles de pintura que existiren a la Xina cap a l’any 960. Els paisatgistes competien aferrissadament, entercs, ferms en un sol tema: pintar ...

Tot arriba lentament

Un altre poema de Marcin Świetlicki . *** Tot arriba lentament. Lentament la porta intenta obrir-se. El vent l’empeny amb totes les seves forces. Una fulla cau lentament al capó d’un cotxe. El cotxe s’enfonsa en la llunyania, en la immensitat. Una freda desfilada. De vegades em poso malalt en escriure la veritat, veient la mentida a la terra i al cel, tenint-me tan sols a mi com a defensa.

Augsburg

Paulo Teixeira AUGSBURG Escrivim el soliloqui de les nostres vides, mentre els anys duplicaven una ombra als passeigs, per carrers amb noms de dinasties familiars i cases d'estil renaixentista. Sols amb el nostre neguit, enmig d'aquesta confusa reunió. En el temps que necessita una ordre de captura. Ell ens deixà i a aquelles hores mesurades pel dring de les monedes en una balança de precisió, bescanviant mots murmurats amb l'oblit, contra el cantó més fosc de les cases. El temps en què l'horitzó congregava els raigs de llum destil·lats de la tarda a la façana del Rathaus i es tancaven els accessos al Fuggerei una bandera groga deixava veure al lluny els Alps... Cada passatge assidu per aquests carrers, la muda formació de les cases contra el temps, serà com un desert davant el qual el tu i el jo són afins i comparteixen una mateixa certesa. L'home està fet per recelar.

Quan Homer es va adormir

Urszula Kozioł *** Quan Homer es va adormir va somniar en Shakespeare però quan es despertà no tenia ni idea de qui era aquell Shakespeare a més no podia ser Shakespeare perquè en aquell temps encara no era al món. Després de molt temps però quan ja pogué adormir-se aquell tal Shakespeare va somniar en Homer i allò ja era lògic així que en despertar-se va poder badallar bé i digué aaahh aquest Homer que ha entrat en el meu somni alguna cosa va escriure que era digna d'atenció sols no sé com s'ho va fer si estava més cec que el talp en les ortigues que tinc a la tanca.