Passa al contingut principal

46 (de Ljubljana)

Meta Kušar (1952) va néixer a Ljubljana. Ha publicat tres llibres de poemes, els dos primers apareixen directament en edicions bilingües, un en italià i l’altre en anglès. El tercer, d’on prové aquest poema, es titula senzillament Ljubljana. Hi trobem una sèrie d’impressions puntuals que s’articulen de vegades a partir d’elements que només la ment connecta en un discurs fragmentari i desafiant la lògica del llenguatge.


46

En tota la pell, en tota la ment noto
la foscor. Quan tallen acàcies, se sent el rugit d’un lleó.
L’heroi venç, quan no té pressa.
Els arbres creixeran sobre les seves
passes. Els fets són miracles.
Flors, sigueu pacients!
Hem vingut de totes bandes del cel
per parlar vora les brases a la fidelitat.
A les històries de la foscor.
Fins a trenc d’alba.

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemaris meus en format electrònic

POEMARIS MEUS EN FORMAT ELECTRÒNIC En l'anterior entrada sobre els llibres electrònics , parlava dels riscos que comportava publicar-los personalment, sense tenir darrere cap editorial. Com també comentava que els meus primers llibres de poesia ja no es poden trobar a les llibreries. Vaig decidir, doncs, passar-los a format electrònic i deixar-los de lliure accés en aquest blog. Si aneu a la pestanya de “Llibres de poemes” , hi trobareu Llocs comuns (2004), Retorns de l'Est (2005) i Inventari de fronteres (2006), en format .epub i .mobi (per als que tingueu el Kindle). No hi ha el darrer llibre, La disfressa dels arbres , per qüestions de drets d'autor i perquè encara por ser localitzable en alguna llibreria del país. En qualsevol cas, crec que no és el mateix cas que publicar d'entrada el llibre en format electrònic. Són llibres que han tingut la seva vida, més o menys curta, en el format paper, que han existit físicament. I que potser ara poden tenir una altra vi...
2 comentaris
Més informació

Wisława Szymborska ensenya naturals a l'institut de Piła

Aquest és el darrer poema del cicle Vides paral·leles de Jacek Dehnel . Acaba amb aquest tríptic dels tres grans poetes polonesos del segle XX. W. Szymborska, la darrera, encara segueix publicant llibres. El darrer, titulat Tutaj (Aquí) es va presentar fa uns dies a Cracòvia, al nou edifici de l'Òpera. Només hi van poder assistir 700 persones, perquè era necessari tenir invitació. WISŁAWA SZYMBORSKA ENSENYA NATURALS A L'INSTITUT DE PIŁA Amb una ona al front, amb un jerseiet amb borles, quan torna pel carrer Świerczewski d'escola a casa és l'amor i l'admiració de totes les fadrines del poble. S'acosten als alts miralls de les petites habitacions inclinen el cap, es posen una mà al pit, es pentinen, s'acontenten que encara no està malament. La seva existència es podria posar totalment en dubte si no fos pels setze toms d'herbaris amb comentaris lacònics als marges com si algú hagués escampat sorra negra pels fulls. Varsòvia, 3. V. 1903
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Nova revista

Acaba de publicar-se a la xarxa una nova revista sobre la cultura i la literatura dels països eslaus, és la revista Est, que gestiona un grup d’estudiants de la Universitat de Barcelona. La podeu trobar aquí . Per al primer número he escrit una sèrie de petits apunts o reflexions sobre la traducció de poesia. L’article en concret és en aquest enllaç .
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Apunts d'un matí (3)

*** Passo cap a una altra llibreria. Cracòvia és una ciutat amb força llibreries, però totes són petites petitetes, i encara que cap d’elles no s’acaba d’especialitzar, ja he pogut orientar-me d’on puc comprar uns llibres o uns altres. No és gaire fàcil, però s’acaba sabent quan una editorial treu un llibre en quina llibreria concreta el podrem trobar. Evidentment, no parlo del que publiquen les grans editorials, sinó de les editorials d’abast més reduït. A Cracòvia, no hi ha cap llibreria com LaCentral , on pots entrar a una hora determinada i mai no saps quan en sortiràs, ni tampoc amb quants llibres. Una llibreria on l’apartat de poesia ja és prou com perquè tinguis rodaments de cap. No, a Cracòvia entres a les llibreries, saps el que busques, i aviat en surts. Avui no buscava poesia. Buscava un llibre de W. G. Sebald, Austerlitz . L’última edició en polonès és de 2007, així que és impossible de poder-la trobar enlloc. Però no, vaig recordar que havia vist llibres de Sebald reb...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Urartu

Jacek Dehnel acaba de treure un nou llibre de poesia. 28 anys i una producció al darrere que causa impressió: 4 volums de poemes (més un cinquè on es recullen els dos primers i alguns poemes que no s’havien publicat), dues novel·les, dos llibres de contes, la traducció dels poemes de Philip Larkin. Realment, un cas atípic de joventut, escriptura (i publicació) constant i qualitat. En el darrer llibre de poemes, Carta d’ajust , l’autor sembla que cedeixi en moltes ocasions a la moda d’altres joves poetes polonesos, a la línia d’una poesia de la quotidianitat amb un discurs fragmentari i de vegades amb associacions inconnexes (en el fons, com en moltes altres literatures, una mala lectura de la poesia americana). Però quan torna als seus temes, i al seu discurs coherent, aconsegueix poemes excel·lents com el que segueix.   URARTU Qui ha sentit parlar d’Urartu? Algun professor polsós en una venerable universitat. Les ciutats arrasades fins el silenci, a les cases visqué la neu i l’arrel ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Escoltant la Passió segons San Mateu, de Bach

Un altre poema del portuguès Fernando Pinto de Amaral . ESCOLTANT LA PASSIÓ SEGONS SAN MATEU , DE BACH No val la pena que em responguis. La tarda prolonga la seva mort més enllà del bosc, bressola les cendres del que vaig ser vivint i torna a oferir-me aquesta veranda on ja no m’abraça ni el propi cel un altre cop solitari i pàl·lid i trist. És el mes de novembre, el més fidel als sentiments. Sense abric i quasi ja sense esforç escolto la gastada melodia, aquella que implora: “Erbarme dich, mein Gott”... Ah, no, de què em serveix demanar encara alguna compassió si els núvols passen rumb al seu buit i tot són pretextos miserables per enganyar les hores? Sense remei, els ulls s’estremeixen poc quan la nit els assetja, els ocells callaran i jo em creuré de nou apassionat, com qui torna a un primer amor. La sort i l’atzar es desmunta en els gestos innocents amb què el món resisteix les nostres passes, els nostres precs més inútils. Tan sols jo sé com va ser necessari anar sepultant tots el...
1 comentari
Més informació

Traducció filològica

Després d'un període d'absència al blog, el reprenc en aquest nou any (de passada, deixeu-me desitjar a tots els lectors un molt feliç 2012). I reprenc el blog amb un poema de Piotr Sommer, un poeta sense el qual no es pot entendre el canvi poètic que s'ha produït a Polònia els últims 25 anys. Per edat, pertany a la mateixa generació que autors com Adam Zagajewski , Ewa Lipska o Ryszard Krynicki . Però estèticament, els seus postulats són força diferents. El principal canvi que representa és la introducció de la poesia de l'escola de Nova York en l'àmbit polonès. El poema que presento pertany a un llibre de 1997. M'interessa com presenta el joc amb el títol, que esdevé un detonant de tota la interpretació del poema, i no tan sols del poema. TRADUCCIÓ FILOLÒGICA He somiat que parlaves amb el General. T'explicava els seus problemes i la política vers la Unió Soviètica i a grans trets s'esforçava a mostrar simpatia. Jo no prenia part en aquella ...
4 comentaris
Més informació

Castanyers

Agnieszka Ćwieląg m’envia un llibre seu publicat l’any 2007. S’hi manté el to elegíac del poema que vaig presentar fa un temps. I també hi trobo una sèrie de llocs que, tot i no ser originari d’aquí, comparteixo i he fet meus (en el poema d’avui apareix Salwator, un dels barris més bonics de Cracòvia). I èpoques de l’any, l’hivern rigorós, com el que ens ha visitat enguany; estar més de dues setmanes a temperatures més baixes de 6 sota zero et fa enyorar l’estiu; el cel, que sembla una eterna pantalla de cine, però sense cap imatge, o com la pantalla que tenim darrere quan anem al fotògraf, et fa enyorar l’esclat de la primavera o els colors de la tardor quan cauen les fulles i remoregen missatges. CASTANYERS Sense gairebé mirar el riu fred i més pàl·lid pel sol de tardor, intento respirar el més tranquil·lament possible; tu ho saps: no és fàcil tornar a començar de nou, no pot ser altrament. Obedientment, accepto fins i tot les coses en contra de les quals es rebel·la el cos: el pols...
1 comentari
Més informació

Contrastos

Ahir va ser un dia de pluja, sense parar. No era una pluja intensa, sinó aquella que va caient i caient, que sempre sentia a dir que era tan bona per a la terra perquè aquesta queda xopa i l'absorbeix (sí, però quanta, si és un no parar). Una pluja que quan vas sense paraigua sembla no molestar gaire, pots no agafar-lo, et penses, i al cap de cinc minuts ja estàs completament amarat. Una pluja d'apocalipsi, també per la llum de tot el dia, que no gosava aparèixer; una pluja final, definitiva, instal·lada en el paisatge per a sempre. Però avui, ja de bon matí, a les 6 resplendeix un sol quasi impossible. Aquí el contrast no és entre la nit i el dia, és entre els moments de canvi climàtic. De vegades, la nit i el dia són una sola línia, una continuïtat; d'altres, en un sol dia pots passar a viure a quatre llocs diferents, perquè el clima canvia tot el que tens al voltant.  En dies com ahir també vaig a peu cap a la universitat. És una mitja horeta que passes entre negrors,...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació